Setmana de reflexió intensa sobre el devenir del procés a les files d'ERC. Dilluns, el president de la Generalitat i coordinador nacional del partit, Pere Aragonès, va fer pública la seva aposta per una referèndum acordat a l'escocesa. Va ser la prèvia a la seva intervenció dijous al Senat, a la Comissió general de les autonomies, al costat dels presidents del PP. Aquest divendres, però, ha estat el líder del partit, Oriol Junqueras, qui ha dit la seva i ha assenyalat com a referent per al procés català l'acord de Divendres Sant, entre el govern britànic i l'irlandès. De fet, Junqueras ha anunciat que la setmana vinent viatjarà a Irlanda i Irlanda del Nord per reunir-se, entre d'altres, amb el líder històric del Sinn Féin, Gerry Adams.

Després de mesos en què les vies possibles per impulsar el procés semblaven encallades, la negociació amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez ha revifat el debat als despatxos d'ERC. En aquest context, Aragones va anunciar la seva aposta per la via escocesa després que els experts que va reunir per elaborar un informe sobre l'acord de claredat que proposa van concloure que l'única sortida possible per tancar el conflicte és un pacte amb l'Estat. Els experts proposaven cinc fórmules diferents de consulta, totes elles acordades i la major part amb votacions a Catalunya i la resta de l'Estat.

Aragonès, Escòcia

Finalment, Aragonès va anunciar que la proposta que considera més adequada és un referèndum com el que es va celebrar a Escòcia. "Un referèndum a l'escocesa en què la ciutadania es pugui pronunciar amb un sí o un no a la independència i, a partir d'aquí, s'iniciï el camí que ha de portar a la implementació del resultat", va explicar. Es tracta, segons les conclusions dels experts d'una fórmula que portaria també a consultar els ciutadans de la resta de l'Estat atès que obligaria a una reforma de la Constitució.

El referèndum d'Escòcia, celebrat el 18 de setembre del 2014, va plantejar una pregunta binària, "Escòcia hauria d'ésser un país independent?". Va ser resultat d'un acord amb el govern de David Cameron i, en cas d'un resultat afirmatiu, havia de servir d'inici per negociar els termes del procés d'independència. Finalment, però, es va imposar el no, amb un 55,3% dels vots.

Aragonès va anunciar el mateix dilluns, que demanarà un informe a l'Institut d'Estudis Autonòmics sobre els camins jurídics que haurien de portar a concretar la seva proposta. A més, ha anunciat que un cop s'hagi superat les negociacions sobre la investidura del proper president espanyol convocarà la taula de partits per abordar el tema.

Junqueras i la via irlandesa

Això no obstant, quatre dies després que Aragonès fes el seu anunci, Junqueras ha fet públic que una de les referències per a Catalunya ha de ser l’Acord de Divendres Sant entre els governs britànic i irlandès, i que la setmana vinent viatjaria a Irlanda i Irlanda del Nord per conèixer aquella experiència per boca d'alguns dels seus protagonistes. 

Precisament, el model d’autodeterminació inspirat en l’acord nordirlandès de Divendres Sant és també el que veuria amb bons ulls el president a l'exili, Carles Puigdemont, per inspirar el “compromís històric” que reclama a l'Estat per superar el conflicte polític Catalunya-Espanya, segons va publicar ElNacional.cat, citant fonts dels col·laboradors del president a l'exili.

L'acord nordirlandès no és un referèndum "d'inici" del procés, com el que defensa Aragonès. Just al contrari. Aquell acord, que el 10 d’abril del 1998 va posar fi a 30 anys de conflicte sagnant a Irlanda del Nord, marca prèviament i de manera precisa les regles del joc i situa l’autodeterminació com a desllorigador del pacte polític i constitucional. Es basa en l'aplicació del dret d’autodeterminació a Europa occidental, la qual cosa qüestiona la tesi dels qui descarten que aquest principi es pogués aplicar a les nacionalitats de l'estat espanyol amb l'argument que únicament es reconeix i s’aplica en situacions de colonialisme. L'acord es va aprovar en referèndum a Irlanda del Nord i a Irlanda, però fins al moment Irlanda del Nord continua sent part del Regne Unit i no s'hi ha celebrat encara cap referèndum d'unificació amb la resta d'Irlanda.