El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat la importància de l'amnistia, ja que considera que és el "primer pas per resoldre el conflicte polític entre Espanya i Catalunya". En una entrevista a la televisió Pública Suïssa (RTS) aquest dijous ha insistit en la celebració d'un referèndum a Catalunya "hi ha una voluntat de la majoria dels catalans de poder decidir democràticament en un referèndum el futur del país". "Defensem la independència de Catalunya, jo sempre l'he defensat", ha assegurat. En aquest sentit, ha assegurat que l'amnistia hauria de permetre "que s'obrin negociacions per fixar les condicions d'aquest referèndum, que és la nostra proposta".
Aragonès ha apostat per arribar a un acord entre el govern espanyol i la Generalitat per "trobar una solució" al conflicte, un acord que segons defensa, "no n'exclou altres com en l'àmbit social, educatiu, sanitari i per a la millora del transport públic". "El meu govern ha decidit buscar un acord entre governs democràtics per a una solució i és a partir d'aquest acord que podrem organitzar un referèndum", ha afirmat el president.
Constitucionalitat de l'amnistia
Pere Aragonès ha sostingut que la llei d'amnistia "és plenament constitucional", i que, per tant, està redactada respectant la Constitució espanyola i l'ordenament jurídic de l'Estat. A més, ha recordat que "hi ha un precedent de 1977, que va permetre amnistiar entre altres als dirigents franquistes", en referència a la Llei d'Amnistia de 1977.
D'altra banda, el president ha explicat que durant la seva visita a Suïssa s'ha trobat amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que "desgraciadament ha de residir a Ginebra per preservar els seus drets i llibertats davant les repressions que està patint".
Defensa de les polítiques d'acollida de Catalunya
En paral·lel, el president de la Generalitat va assistir aquest dijous al fòrum de l'ACNUR sobre l'acció regional i local en matèria de migració i refugiats, i durant la seva intervenció va reivindicar la veu dels governs subestatals en les polítiques migratòries per no limitar-se a ser "purs gestors". Aragonès va lamentar la "manca de més eines i instruments legislatius" dels governs subestatals en la capacitat de decisió pel que fa a l'acollida de refugiats i també en les polítiques migratòries. "Sens dubte, és un dels grans reptes dels governs locals i dels governs de nacions sense estat".
"Oferir la millor atenció als refugiats no és només estar preparat per respondre a una emergència i començar un procés de recepció tot pensant en el complet desenvolupament de l'individu. No només depèn de serveis i recursos humans i materials. També depèn de la capacitat de decisió o codecisió sobre l'acollida de refugiats i de formar part del procés de presa de decisions en les polítiques migratòries", va reafirmar Aragonès.