El gabinet jurídic de la Generalitat treballa a tot gas per construir l'argumentari que presentarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la decisió, provisional, de suspendre el decret que deixa les eleccions en stand by fins a la primavera. Pere Aragonès, màxim responsable del Govern i, alhora, qui va signar el polèmic document, ha defensat que "no hi ha cap raó per anul·lar-lo".

El marge per fer les al·legacions expira aquest dijous. Segons fonts del Govern, la justificació pivotarà sobre tres informes. Un de sanitari, l'altre jurídic i l'últim sobre el dispositiu previst per al dia de la votació. Tot un paquet de documentació que no va acompanyar la signatura del decret i que ara es vol aportar al TSJC perquè no invalidi l'ajornament electoral. La decisió es coneixerà en les properes hores, un cop els magistrats hagin comprovat els arguments de la Generalitat. "Quan entres en un tribunal no saps mai com en surts", ha raonat Aragonès, que ha afegit que ha vist "coses tan estranyes als tribunals en els darrers anys que no es pot descartar res al 100%". 

"Confio plenament en els serveis jurídics de la Generalitat", ha afirmat Aragonès durant una entrevista telefònica a El món a Rac1. El vicepresident, que és llicenciat en dret, ha defensat que "des del punt de vista tècnic, és correcte". En aquest sentit ha remarcat que "les expressions que s'hi fan servir són les mateixes que es van fer servir al País Basc i Galícia". 

Denuncia interessos polítics

Agafant-se als casos basc i gallec —on durant la primera onada també van suspendre les eleccions, previstes per al 5 d'abril, en el seu cas sense posar nova data—, ha criticat que "si allà no hi va haver problemes" i aquí sí és perquè "hi ha interessos polítics". Quan Urkullu i Feijoo van signar els seus respectius decrets, no hi va haver cap impugnació. 

Aragonès ha culpabilitzat els socialistes de la situació, concretament el seu cap de llista i ministre de Sanitat, Salvador Illa. "Que algú vulgui forçar per interès electoral que anem a votar el 14 de febrer ho hem de denunciar", ha dit, i ha qüestionat que Illa estigui "disposat a acceptar toc de queda a les 20h, però el 14 de febrer tots a votar". 

La por i l'abstenció

El candidat d'ERC a les eleccions catalanes ha exposat que des del punt de vista logístic està tot preparat per votar el 14 de febrer, però ha apuntat que el risc que comporta fer-ho és que hi hagi una elevada abstenció per la por dels ciutadans a anar a votar. Per això considera que cal esperar a un escenari epidemiològic més favorable. I això, segons ha dit, serà al maig, quan "la població estarà molt més protegida" gràcies a la campanya de vacunació. 

En qualsevol cas, Aragonès ha conclòs que el que cal és poder "anar a votar al més aviat possible amb tota seguretat" i ha reconegut que la data "l'acabarà decidint el tribunal". 

El procediment electoral s'ha reprès per garantir que si el TSJC ho ordena pugui votar-se el 14 de febrer. El vicepresident ha lamentat, però, que si finalment es confirma que les eleccions es poden moure al 30 de maig, hi haurà hagut tot un seguit de despeses que s'hauran d'acabar assumint.