Ha de trencar la Generalitat les relacions amb la Moncloa després del cas d'espionatge contra almenys 65 activistes i polítics independentistes? Possiblement és una de les preguntes que més s'ha repetit la jornada d'aquest dimarts, un dia després que s'hagi destapat l'escàndol. I la resposta del Govern dona lloc a interpretacions obertes: les relacions no estan trencades però la confiança està "danyada", i per restaurar-la, ha de ser la Moncloa qui s'encarregui de la reparació. Així ho ha dit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una intervenció després d'una reunió acompanyat de tots els membres del Govern des del Palau de la Generalitat: "La confiança amb el govern de l'estat és mínima, es fa realment difícil confiar amb qui tot apunta que t'ha estat espiant".

 

Així doncs el Govern considera que fins que no s'aclareixi i se sàpiga la veritat sobre el CatalanGate, les relacions no es normalitzaran: "La pilota està a la teulada de l'estat", ha insistit Aragonès, que ha reclamat a l'estat reparar la relació amb transparència i assumpció de responsabilitats, i ha anunciat que també ha demanat una reunió amb Pedro Sánchez per aclarir "cara a cara" el succeït i per saber fins a quin punt en tenia coneixement. Ara bé, significa això que la taula de diàleg s'ha congelat o que no assistiran a la conferència de presidents? La resposta no és gaire clara. Aragonès ha reconegut que ara és molt difícil que hi hagi "les condicions per avançar" i que la taula "ha quedat afectada", tot i que la taula ja estava sense data abans d'esclatar la polèmica. I de la conferència de presidents, ha recordat que habitualment ja no hi assisteix, més enllà de quan s'han tractat temes com la pandèmia o la guerra d'Ucraïna. 

Roda de premsa del Govern al Palau de la Generalitat / Montse Giralt

Què cal segons Aragonès, més concretament, per restablir la confiança? El govern espanyol ha d'iniciar amb la màxima celeritat una comissió interna amb supervisió independent, facilitar la feina d'aquesta comissió per aclarir responsabilitats i assegurar que s'assumeixen les conseqüències a partir de les conclusions d'aquesta investigació. 

Més enllà de l'enumeració de condicions i la descripció de com estan les relacions, Aragonès ha apuntat que el CatalanGate és una "autèntica operació d'estat contra representants d'institucions democràtiques", i és per això que ha demanat que tot demòcrata es rebel·li i exigeixi la màxima transparència i l'assumpció de responsabilitats. Així mateix ha avisat que oferiran tot el suport i acompanyament jurídic a les víctimes de l'espionatge que són treballadors públics o que ho van ser quan els van espiar.

Puigneró: "Atac intolerable"

També ha intervingut el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, que ha subratllat que l'espionatge és un "atac intolerable a la democràcia", que demostra que "Espanya ja no és una democràcia plena", i que va camí de ser una democràcia que no compleix amb els estàndards europeus mínimament exigibles. Així mateix ha insistit que el Govern no normalitzarà les relacions "amb un estat repressor" que entra en la intimitat dels independentistes, i ha explicat que també donaran suport a una investigació internacional: "Hi ha culpables i ha d'haver-hi responsabilitats". El vicepresident també ha dit que segons uns càlculs inicials s'haurien pogut gastar més de 20 milions d'euros per espiar l'independentisme. Tant l'agència de ciberseguretat com els Mossos d'Esquadra engegaran una investigació per esbrinar "qui ho va fer", ha afegit. 

El vicepresident Jordi Puigneró / Montse Giralt

Resposta de Brussel·les

Aquesta ha estat la resposta institucional, mentre que aquest migdia hi ha hagut una resposta unitària de l'independentisme des de Brussel·les on han participat el president de Junts, Carles Puigdemont; el president d'ERC, Oriol Junqueras; i el diputat de la CUP, Carles Riera; a més dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i d'Òmnium Cultural, Xavier Antich. La resposta ha estat unitària i han decidit que portaran el CatalanGate a la Unió Europea, l’ONU i els tribunals d’Espanya, França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Luxemburg. 

En el que no hi ha tant acord és en com han de seguir les relacions amb l’estat. Junqueras ha apostat una vegada més per mantenir la “bandera del diàleg", però ha assegurat que ERC serà exigent amb el govern espanyol i demanarà explicacions. Per Puigdemont, però, les coses no poden seguir així com estan, i per aquest motiu ha reclamat que aquest espionatge polític tingui “conseqüències polítiques” i ha alertat que les coses no poden continuar com fins ara. També Carles Riera de la CUP ha demanat responsabilitats a Pedro Sánchez per aquest espionatge, però més dur ha estat el diputat cupaire Xavier Pellicer en roda de premsa des del Parlament, que ha exigit que la Generalitat congeli les relacions Generalitat-Moncloa.

I què ha dit la Moncloa? L'Estat espanyol s'ha desentès totalment de l'espionatge. Després de 24 hores de silenci la ministra-portaveu Isabel Rodríguez ha assegurat que no hi té res a veure i que col·laboraran amb la justícia si s'escau per aclarir tot plegat. Des del PSC, per la seva banda, han tancat files amb la Moncloa i han assegurat que Espanya "és un estat de dret que respecta els drets fonamentals".