La repressió segueix atacant Catalunya. Aquesta ha estat la idea clau que ha reivindicat l'independentisme i el sobiranisme durant l'acte d'homenatge a l'expresident de la Generalitat Lluís Companys 81 anys després del seu afusellament i un dia després que el Tribunal de Comptes hagi rebutjat els avals dels ex alts càrrecs del Govern. Les autoritats polítiques de la Generalitat, Parlament i Ajuntament han fet una ofrena floral tant al Fossat de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc com al cementiri on hi ha la tomba del president republicà, i des d'allà el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha condemnat els atacs contra Catalunya.
Ofrena floral de la Generalitat a Lluís Companys / Montse Giralt
"81 anys després veiem com les institucions segueixen patint els atacs d'aquells que volen que el nostre poble no pugui aspirar al màxim de llibertat i justícia social", ha exclamat Aragonès, que ha assegurat que amb la mort de Companys volien "matar les institucions del país" però que no van poder, i que per això anys després cal continuar: "El millor homenatge que podem fer al president Companys és perseverar fins a aconseguir la llibertat i la justícia de la república catalana".
Ha considerat que la decisió del Tribunal de Comptes és una mostra més d'aquesta repressió, una "causa que està guiada per la venjança i la voluntat de repressió", i ha acusat el tribunal d'actuar per criteris polítics i ideològics, no jurídics, per la qual cosa ha emplaçat a combatre'l amb "tots els recursos legals, amb la màxima solidaritat col·lectiva i amb la màxima ambició nacional".
Sobre el TC també ha parlat la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha apuntat que la persecució política que va patir Companys per part del govern espanyol continua ben viva: "Si amb l'assassinat de Companys Espanya s'endinsava en la negra nit del feixisme, amb aquests fets Espanya persevera a no voler ser un estat de ple dret".
Homenatge de la Mesa del Parlament a Lluís Companys / Montse Giralt
Una decisió inhumana que busca "la mort civil"
També han pres la paraula els partits polítics. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha carregat contra la decisió del TC titllant-la d'inhumana i antidemocràtica, i ha dit que ell, com a encausat, afrontarà aquesta repressió amb el mateix coratge que va afrontar la presó. Jordi Sànchez (Junts) ha alertat que l'Estat continua amb set de venjança "buscant la mort civil de tot un conjunt de persones", per la qual cosa ha instat a continuar amb el "cap ben alt".
Ofrena floral de Junts / Montse Giralt
El diputat cupaire Carles Riera ha assenyalat que la lluita és l'únic camí possible i que cal persistir per totes les persones que segueixen sent víctimes de la repressió de l'Estat. I també ha intervingut el president del grup parlamentari d'Unidas Podemos, Jaume Asens, que ha dit que la decisió del TC està "carregada d'il·legitimitat" perquè és un element caducat, i per això ha recordat que impulsaran una renovació d'aquest òrgan. Des del PDeCAT el diputat al Congrés Genís Boadella ha demanat reparació per a la figura de Companys i ha qualificat d'injusta la decisió del TC amb els avals, mentre que Antoni Castellà (Demòcrates) ha exigit deixar el diàleg amb el govern central fins que acabin les "hostilitats".
Finalment Marcel Mauri (Òmnium Cultural) ha considerat que la decisió dels avals mostra com moltes institucions de l'Estat continuen amb una vinculació estreta amb el franquisme perquè segueixen represaliant, i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha apuntat que el millor acte de memòria per Companys és lluitar per la república.