Dia d'emocions, records i reconciliació a l'espai convergent. Jordi Pujol ha tornat a apel·lar a l’esperança col·lectiva en un homenatge carregat de simbolisme organitzat per la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), en què s’ha reivindicat tant la seva figura com el llegat polític del pujolisme. Amb 96 anys, l’expresident no hi ha pogut intervenir directament, però el seu discurs, llegit per Carlota Monfort, ha ressonat amb un missatge clar: Catalunya només pot avançar si manté viva la confiança en si mateixa i en la seva gent. Pujol ha recordat una generació que va assumir el repte de reconstruir un país “ferit” i ha advertit dels riscos d’una societat civil desmobilitzada.
L’acte, que ha aplegat prop de 400 persones, s’ha convertit també en una reivindicació política del seu llegat. El secretari general de la JNC, Aleix Agustí, ha qualificat l’homenatge com un “acte de justícia” i ha defensat la necessitat de reconèixer la trajectòria d’un líder que, segons ha dit, va contribuir decisivament a recuperar l’autoestima col·lectiva del país. Entre apel·lacions al compromís de les noves generacions i crítiques als intents de desacreditar la seva figura, la jornada ha combinat memòria, militància i voluntat de continuïtat d’un projecte que es reivindica encara vigent.
Entre els assistents a l’acte hi havia Josep Rull, president del Parlament; Jordi Turull, secretari general de Junts; Albert Batet, adjunt a la presidència de Junts; Mònica Sales, presidenta del grup parlamentari; Eduard Pujol, portaveu de Junts al Senat; Aleix Agustí, secretari general de la JNC. Diputades Anna Erra o Glòria Freixa. També exdirigents de la JNC, com Gerard Figueras, Jordi Cuminal, Carles Campuzano, Jordi Martí Galibis, Jaume Padrós, Marta Pascal o Jordi Xuclà. També alcaldable de Barcelona, com el mateix Jordi Martí Galbis, de Girona, Gemma Geis, de Lleida, Violant Cervera. També exconsellers com Irene Rigau o Joaquim Forn. Membres de l’executiva de Junts, com Joan Ramon Casals, Aleix Sarri o Victòria Alsina. També el diputat al Congrés Isidre Gavín.
El president Pujol demana esperança
Jordi Pujol ha reivindicat en l’homenatge de la JNC el compromís amb Catalunya i la necessitat de mantenir viva l’esperança col·lectiva, en un discurs llegit per Carlota Monfort a causa dels seus 96 anys. L’expresident ha repassat la seva trajectòria i ha recordat que la seva generació va assumir el deure d’aixecar un país “ferit” després d’una gran derrota històrica. En aquest sentit, ha insistit que Catalunya no l’han feta els governs sinó la seva gent, i ha advertit que una societat civil feble o desanimada no pot sostenir cap projecte nacional.
Pujol ha fet una crida als joves a assumir responsabilitats i a no caure en el pessimisme, tot defensant que estimar Catalunya implica servir i treballar pel bé comú amb visió de futur. També ha alertat del risc del “cansament interior” i ha remarcat que “els pobles que perden l’esperança acaben desapareixent”. Finalment, ha reivindicat una identitat oberta i integradora, i ha recordat que Catalunya és una “obra inacabada” que cada generació ha de cuidar, enfortir i transmetre.
La JNC ho reivindica com un "acte de justícia"
L’acte d’homenatge a l’expresident Jordi Pujol ha reunit unes 400 de persones en un ambient carregat de simbolisme i reivindicació política, amb una notable presència de militants i exmilitants de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). En aquest context, el secretari general, Aleix Agustí, ha pres la paraula per defensar la necessitat de reconèixer públicament la trajectòria de qui ha liderat el país durant dècades. L’orador ha definit l’acte com “un acte de justícia”, destacant que Catalunya ha tingut un deute de gratitud amb Pujol per la seva contribució al país.
Durant el seu discurs, Agustí ha repassat el llegat polític de l’expresident, posant l’accent en la seva capacitat per construir un projecte central i transversal com Convergència, així com en una manera de fer política basada en el diàleg i el consens. També ha reivindicat el model de “Catalunya, un sol poble” com a eix vertebrador del catalanisme inclusiu, i ha atribuït a Pujol la recuperació de l’autoestima col·lectiva després del franquisme. Segons Agustí, aquesta empenta ha permès aixecar un país amb ambició, obert al món i amb una clara aposta pel desenvolupament econòmic i l’estat del benestar. El parlament s’ha estructurat entorn de tres idees clau: l’agraïment per una vida dedicada a Catalunya, la petició de disculpes per no haver estat sempre a l’altura i el compromís de continuar el seu llegat. En el tram final, Agustí ha fet una crida directa a les noves generacions perquè assumeixin la responsabilitat de construir el futur del país, apel·lant a la perseverança i a la implicació política. Amb un to combatiu, també ha denunciat els intents de desacreditar la figura de Pujol i ha reafirmat la voluntat de la JNC de mantenir viu el seu projecte polític i nacional.
L'inici del pujolisme i la JNC
L’acte s’ha desenvolupat per fases. Els primers han estat el grup de fundadors de la JNC. Entre ells hi havia l’exconsellera Meritxell Borràs, el doctor Jaume Padrós o l’exregidor de Barcelona Joan Puigdollers. “Convergència va ser una eina que va saber interpretar el país i va saber transformar-lo”, ha reflexionat Borràs, que considera que Pujol va ser el “pal de paller” de tot el moviment. “Pujol va connectar amb la gent de Catalunya perquè té un coneixement profund de les seves necessitats”, ha reflexionat. Per la seva banda, Padróss ha explicat que el 1974 hi havia nuclis de gent jove que militaven a la zona de Barcelona i Maresme. “L’any 1976 va començar la JNC i va culminar el 1980 a Platja d’Aro”, reflexiona Padrós. “Vam tenir una presència molt forta a les universitats”, ha reflexionat Padrós, que considera que el discurs era “totalment disruptiu”. “Era una escola de patriotes”, ha afirmat. Per la seva banda, Puigdollers, ha recordat com Convergència va guanyar les eleccions el 1980 “per a sorpresa de tothom”. “Les vam guanyar amb dos lemes: “Aixequem Catalunya” i “Ara convé””, ha explicat l’exregidor barceloní, que considera que es va aconseguir perquè representava “un projecte de catalanitat amb un lideratge potent”.
Per parlar de l’obra de Govern del president Pujol els encarregats han estat Violant Cervera, Pere Saló, David Font, Raúl García. El missatge de tots ells ha estat clar: “Vostè va construir Catalunya amb un equilibri territorial”. “Parlava de la Catalunya ciutat”, ha explicat Pere Saló, que ha especificat que era una idea d’Eugeni d’Ors, qui va ser conseller d’Enric Prat de la Riba. “La gran aportació de la creació dels consells comarcals va ser sumar esforços entre tots els municipis perquè tots tinguéssim els mateixos serveis”, ha explicat David Font, que ha reivindicat que tots els catalans “tinguéssim les mateixes oportunitats”. Raül Garcia, així mateix, ha volgut subratllar que “parlar d’educació és parlar d’una història d’èxit”. “La idea potent d’un sol poble, que l’espanyolisme ha intentat patir”, ha dit Garcia, que ha reivindicat l’escola concertada. En aquesta línia, Violant Cervera ha reivindicat tres lemes del pujolisme: “Som sis milions”; “És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya”; i “Drets i deures”. “Era una forma d’entendre Catalunya que avui té més sentit que mai”, ha reivindicat Cervera.
"La Catalunya d'un sol poble"
També la cap de llista a Terrassa, Meritxell Lluís, ha volgut reivindicar “la Catalunya d’un sol poble”, enviant un missatge als discursos contra la immigració. Josep Maria Tous ha reivindicat el fet que la Generalitat de Catalunya va ser la primera administració que va crear el Departament de Medi Ambient, en contra del criteri de l’Estat espanyol. L’exconseller Joaquim Forn ha recordat les accions que va emprendre la JNC durant els Jocs Olímpics. “Volíem explicar que on és feina era en un país que es diu Catalunya”, ha reivindicat Forn, que ha recordat que van repartir milers de banderes catalanes en el recorregut de la torxa d’Atenes fins a Barcelona. “Ni la llengua ni la nostra bandera haurien estat presents sense la nostra feina”, ha subratllat Forn, que ha recordat que el lema era “Freedom Catalunya”.
Un dels que ha reivindicat el traspàs de competències assolides pel pujolisme és l’exconseller Miquel Buch. Tot i que no hi ha sigut present, el president de la JNC Alumni, Albert Batalla, ha volgut enviar un missatge: “Gestionar la seguretat pública d’un país és la voluntat d’autogovernar-se”, ha explicat Buch, que ha recordat com la resposta del president d’una regió de l’Estat al president Pujol és que no volia aquestes competències perquè “no volia problemes”. “Veure els Mossos a totes les carreteres del país va ser una imatge molt potent”, ha reivindicat. Per la seva banda, Alexis Serra ha posat sobre la taula la “capacitat d’adaptar-se” de Convergència als nous temps, com la llei de parelles de fet. En aquesta línia, el cap de llista de Junts a Vilanova, Gerard Figueras, ha reivindicat el paper de Pujol al món. “El nostre món és el món”, ha parafrasejat Figueras, que ha posat sobre la taula la necessitat d’explicar que Catalunya és un país, amb una llengua i una bandera. “Aquell llegat té moltes dimensions i fruits en l’àmbit internacional: impuls del patronat català per Europa o la participació i empoderament del comitè de les regions, així com les primeres creacions de relacions bilaterals”, ha dit Figueras, que ha recordat la recepció que va tenir la reina Isabel d’Anglaterra, a la Casa Blanca o amb l’emperador del Japó. “El president Pujol sempre era rebut com un cap d’estat”, ha reivindicat.
Finalment, ha estat el torn dels més joves de la JNC, com ara l’exconseller nacional Narcís Junquera, que ha reivindicat TV3 com a “estructura d’Estat”. Ha enumerat elements com el Super 3, les retransmissions del Barça amb Joaquim Maria Puyal, El Cor de la Ciutat, entre d’altres. Arnau Llambrich, actual membre de la JNC, ha posat èmfasi amb la descentralització del sistema de recerca impulsada pel president Pujol. Finalment, Aleix Sarri, membre de l’actual direcció, ha recordat com el president Pujol, quan era a la presó l’any 1961, recordava que “sempre hi ha una represa”. “Avui també hi ha una represa”, ha reivindicat Sarri, que ha subratllat que Catalunya és una nació perquè “generació rere generació l’hem construït”. “La situació no és tan diferent. Hi és la sensació que les coses no van bé, que hem de redreçar el país i que la sensació d’ara és la de preservar la nostra nació”, ha reivindicat Aleix Sarri, que ha posat sobre la taula que Catalunya “és un país que sempre es torna a aixecar”.