El Parlament ha aprovat la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2026 amb el suport del PSC, ERC i els Comuns, en una votació que ha evidenciat una clara divisió política, ja que la resta de grups hi han votat en contra. Tot i que la norma inclou modificacions fiscals, administratives i organitzatives, un dels elements més destacats és la redefinició del concepte de gran tenidor, que esdevé una peça clau en l’estratègia del Govern per intervenir en el mercat de l’habitatge.
La nova regulació estableix que serà considerat gran tenidor qui disposi de cinc o més habitatges a Catalunya o deu en el conjunt de l’Estat. Aquesta redefinició, acordada entre el Govern i els Comuns, amplia el nombre de propietaris afectats i, amb això, també l’abast de les obligacions que se’n deriven. Entre aquestes, destaca la necessitat d’oferir una alternativa de lloguer social en cas de desnonament a famílies vulnerables, i també la inscripció obligatòria en un registre específic que permeti a l’administració fer-ne un seguiment més exhaustiu. Segons el Govern i els Comuns, aquesta mesura busca corregir desequilibris en el mercat immobiliari i garantir una protecció més elevada del dret a l’habitatge. En aquest sentit, defensen que identificar i regular els grans propietaris és essencial per evitar situacions d’abús i facilitar l’accés a un lloguer assequible, especialment en zones amb una elevada pressió residencial.
La llei no es limita a aquesta redefinició, sinó que incorpora tot un seguit d’instruments per reforçar el control del mercat del lloguer. Entre aquests, hi ha l’obligació de compartir informació entre administracions per millorar la transparència, l’enduriment de les sancions per publicitat enganyosa dels preus i la creació de mecanismes per detectar habitatges buits o en situacions irregulars. També s’estableixen vies de finançament perquè les comunitats de propietaris puguin afrontar obres de rehabilitació, amb l’objectiu d’ampliar el parc d’habitatge disponible.
Elimina 22 taxes i en modifica 70
En paral·lel, el text incorpora altres mesures de caràcter general. En l’àmbit fiscal, elimina 22 taxes, en modifica 70 i en crea tres de noves amb la voluntat de simplificar la burocràcia i agilitar els procediments administratius. Tot i això, no introdueix grans reformes impositives, més enllà d’ajustos puntuals com l’actualització del cànon de l’aigua per als pròxims anys, que ha de garantir l’estabilitat financera de l’Agència Catalana de l’Aigua. La norma també aposta per reduir càrregues administratives i accelerar tràmits, incloent-hi la possibilitat de tramitar amb caràcter d’urgència avantprojectes de llei i reglaments, fet que pot reduir els terminis a la meitat. A més, fixa un horitzó de dos anys per a la digitalització de procediments vinculats a activitats econòmiques, urbanístiques i ambientals, amb l’objectiu de modernitzar l’administració pública.
En l’àmbit urbanístic, es creen noves eines com la Plataforma Urbanística de Catalunya amb validesa legal, es facilita la implantació d’allotjaments per a treballadors temporers i es permet incrementar el nombre d’habitatges de protecció oficial sense augmentar l’edificabilitat. Aquest conjunt de mesures busca incrementar l’oferta d’habitatge i adaptar la planificació territorial a les necessitats actuals.
L'oposició carrega contra la política fiscal de Govern i socis
Malgrat aquests objectius, la llei ha estat fortament contestada per l’oposició, formada per Junts, PP, Vox i Aliança Catalana, que han criticat especialment la política fiscal i l’increment de la intervenció pública en sectors com l’habitatge. Aquests grups han advertit que l’augment de la pressió reguladora i impositiva pot acabar tenint efectes negatius sobre l’economia, reduint la inversió i afectant la capacitat adquisitiva de ciutadans, autònoms i empreses. També s’ha posat en qüestió el model de país que planteja la norma. Les formacions consideren que les mesures no resolen els problemes estructurals de Catalunya. També han criticat la manca de diàleg durant la tramitació parlamentària i han denunciat que les seves propostes no han estat tingudes en compte.
En canvi, els partits que han impulsat la llei han defensat que la redefinició del gran tenidor i la resta de mesures en matèria d’habitatge són imprescindibles per fer front a l’emergència residencial. Segons argumenten, es tracta d’un pas necessari per regular un mercat que, al seu parer, ha funcionat durant massa temps sense els controls adequats. En aquest sentit, consideren que la llei contribueix a reduir desigualtats, ampliar l’accés a l’habitatge i reforçar l’estat del benestar. La nova definició de gran tenidor, en particular, es presenta com una eina clau per garantir que els grans propietaris assumeixin una major responsabilitat social en un context marcat per l’augment dels preus i la dificultat creixent per accedir a un habitatge digne.