Govern i Comuns pacten redefinir el concepte de gran tenidor: cinc habitatges a Catalunya i deu a l'Estat

Els Comuns i el Govern han acordat incorporar a la Llei de mesures fiscals —d’acompanyament als pressupostos— una nova definició de gran tenidor. Segons el pacte, es considerarà gran tenidor aquell propietari amb cinc o més habitatges a Catalunya o bé amb deu en el conjunt de l’Estat. Ho ha anunciat aquest dimarts el portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, en roda de premsa. Cid ha precisat que també s’hi inclouran casos mixtos: per exemple, una persona amb quatre habitatges a Catalunya i sis més a la resta de l’Estat també serà considerada gran tenidor. “És un pas endavant”, ha remarcat.

La nova definició quedarà recollida en el redactat definitiu de la llei, que es votarà aquest dijous al ple juntament amb la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2026, acordats entre el Govern del PSC, ERC i els Comuns. En paral·lel, Cid ha explicat que també s’han abordat instruments vinculats a la nova direcció general de disciplina en habitatge, que es crearà arran de l’aprovació dels comptes. Quan entri en funcionament, els grans tenidors hauran d’inscriure’s obligatòriament en el registre corresponent. A més, la Generalitat podrà mobilitzar els pisos buits en mans d’aquests grans propietaris. Això implica que els podrà obligar a posar-los en lloguer i, en cas d’incompliment, sancionar-los. “És un element que dona coherència a l’acció legislativa en matèria d’habitatge a Catalunya”, ha defensat Cid.

Garantir l’accés a l’habitatge

El portaveu dels Comuns també ha celebrat que la Junta de portaveus hagi aprovat aquest dimarts —amb els vots favorables de PSC-Units, ERC, Comuns i la CUP— la presa en consideració de la seva proposició de llei per prohibir la compra especulativa d’habitatge a Catalunya. “És un projecte clau per garantir el dret a l’habitatge i assegurar que la ciutadania del país hi pugui accedir”, ha afirmat. La iniciativa es debatrà en el ple dels dies 7 i 8 de juliol, on també es votarà la seva tramitació per lectura única, un mecanisme que permetria accelerar-ne l’aprovació. “És un pas important perquè Catalunya torni a ser pionera en matèria d’habitatge”, ha afegit Cid.

Per la seva banda, la portaveu de PSC-Units al Parlament, Elena Díaz, ha confirmat el suport del seu grup a què la proposta arribi a aquest ple. “Ja hem manifestat, després de les converses amb els Comuns, que donarem suport al primer debat els dies 7 i 8 de juliol. A partir d’aquí s’obrirà el període d’esmenes”, ha explicat.

Díaz ha apuntat que, un cop superat aquest primer tràmit, caldrà tornar a negociar el calendari per al debat final de la iniciativa, que podria tenir lloc abans d’acabar el juliol o bé ajornar-se fins al setembre, amb l’inici del nou període de sessions. Malgrat la voluntat compartida d’aprovar-la en l’actual període, ha admès que encara no es pot concretar el calendari: “No depèn només del nostre grup i volem fer les coses pas a pas”.