“Des de la presa de possessió del senyor de Alfonso fins al seu cessament es van produint una sèrie de conductes continuades, persistents i repetides que provoquen un perjudici al pressupost públic mitjançant una arquitectura que porta a incloure uns conceptes indeguts a les nòmines de determinades persones pròximes al cercle de direcció”. Així ha resumit Rosa Maria Pérez, advocada de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), els fets pels quals demana a Daniel de Alfonso, que va ser director de l’OAC entre el 2011 i el 2016 i va ser cessat després que es filtressin àudios amb Jorge Fernández Díaz, que retorni 205.000 euros que es van pagar en nòmines computades irregularment. Després de set anys, avui s’ha celebrat la vista del judici al Tribunal de Comptes i ara la consellera Elena Hernáez Salguero té vint dies per emetre una sentència.
L’OAC demana a De Alfonso que retorni 180.000 euros que ell va cobrar indegudament per uns triennis que va inflar (els havia generat treballant de jutge i els havia presentat com si fossin de l’Oficina i, per tant, en una quantitat substancialment superior) i 2.400 euros com a complement de qualitat i 23.000 euros que van cobrar de més Josep Maria Sangenís (que era cap d’Administració i Recursos Humans) i Maite Masià (que era directora adjunta de l’OAC).
Durant la vista, Rosa Maria Pérez ha destacat que De Alfonso era “qui ordenava tots els pagaments”, que “no es feien sense la seva signatura”. “Ell ho decidia, ell ho ordenava i ell ho percebia”, ha subratllat. L’Oficina Antifrau considera que està “absolutament provat” que hi va haver un “desviament de patrimoni públic a patrimonis privats” a través d’una “arquitectura per aconseguir” que les retribucions de “determinats empleats del cercle de direcció augmentessin indegudament”. “Integra un mateix modus operandi durant tot el mandat del senyor De Alfonso que es produeix de manera continuada i que provoca un perjudici constant, permanent i repetit en el temps del patrimoni públic fins que el senyor De Alfonso cessa”, ha insistit Rosa Maria Pérez.
Per una actuació “conscient, voluntària i volguda” o per no haver estat “més preguntarie”
“La nostra exigència de responsabilitat comptable del senyor De Alfonso és perquè estem absolutament convençuts que era qui va decidir i qui va ordenar els pagaments i entenem que les circumstàncies que consten provades ens porten a afirmar sense cap mena de dubte que el comportament és absolutament dolós perquè era conscient”, ha argumentat l’advocada d’Antifrau. “És una actuació voluntària i volguda d’ordenar tots aquests pagaments i de propiciar un augment salarial important d’unes persones molt determinades”, ha insistit. En la mateixa línia, el tinent fiscal del Tribunal de Comptes, Luis Rueda García, ha arguït que no es tracta d’un “error de càlcul”, sinó d’un “error de concepte”: “Aquest concepte és la justificació, no existeix justificació legal”, ha verbalitzat. “A un funcionari li cauen de sobte, sense que la situació jurídica hagi canviat gens, gairebé 3.000 euros de retribució i el menys que fa és preguntar. Si no preguntes, això què és? Perquè la Sala Segona del Tribunal Suprem ja ha dit moltes vegades que és ignorància deliberada”, ha justificat.
En canvi, lluny d’aquest relat, l’advocat de Daniel de Alfonso, Santiago Milans del Bosch, ha negat la seva responsabilitat i ha volgut treure’l de tot el que tingui a veure amb les nòmines: ha afirmat que la demanda va contra ell només “per signar” i per no haver estat “més preguntaire” i ha rebutjat que volgués “dissenyar un pla per danyar l’erari públic”. Així mateix, ha intentat carregar el mort a Josep Maria Sangenís: “Ha quedat acreditat que la gestió economicofinancera i l’elaboració de les nòmines era exclusiva responsabilitat del senyor Sangenís”, ha esgrimit. “Casualment, a l’únic que se li ha fet la revisió d’ofici i se li ha dirigit una querella, alguna responsabilitat tenia”, ha afegit. I s’ha escudat en la confiança que Daniel de Alfonso va dipositar en ell: “No és ignorància deliberada, és una confiança plena”. “¿Qui li passa per signar? D’una matèria que no coneix. En matèria econòmica, no en té ni la més remota idea. Això és tan difícil de creure? Demostri’m el contrari”, ha reiterat.
Però l’advocada de l’Oficina Antifrau ho ha desmentit: “No es pot sostenir vàlidament una tesi que el senyor De Alfonso no sabia absolutament res i que tot això era una maniobra del senyor Sangenís”. I ha lamentat la falta de control que hi va haver durant l’etapa de Daniel de Alfonso al capdavant de l’Oficina: “No es va fer cap informe de control trimestral durant aquesta època i una circumstància que ens sembla molt significativa és que els informes de la Sindicatura de Comptes d’aquest procediment comencen precisament un cop acabat el mandat del senyor De Alfonso”. “És el moment que cessa tota aquesta cúpula directiva que comencen les actuacions que ens porten avui a aquest acte de judici”, ha lamentat.
“¿Volem donar una sentència d’escarment al traïdor a Catalunya?”
Durant la seva intervenció, Santiago Milans del Bosch també ha tret a col·lació els fets que van desembocar en el cessament de Daniel de Alfonso i ha qüestionat la investigació que ha acreditat les nòmines indegudes que va cobrar. “No se’l fa fora per irregularitats, se’l fa fora per un mòbil polític: se’l nomena pràcticament enemic número u de la Generalitat”, ha recordat. Es refereix a l’àudio en el qual Jorge Fernández Díaz li deia que “això la Fiscalia t’ho afina”. “Ha hagut de marxar de la seva Catalunya estimada, canviar de destí i, a més, amb l’agreujant d’haver patit un ictus a conseqüència de tot això”, ha proclamat. I ha dubtat dels objectius de l’Oficina Antifrau: “¿Volem donar una sentència d’escarment al traïdor a Catalunya o volem buscar la veritat?”, s’ha preguntat.
Finalment, també ha volgut deslegitimar les proves que ha aportat l’Oficina Antifrau, que són certificats emesos per funcionaris de la mateixa Oficina: “Quina prova hi ha més que uns certificats que es contradiuen? De quin rigor estem parlant? Uns certificats que tampoc són prova del cobrament de les nòmines. Unes certificacions fetes per la part interessada, la certificació que interessa després del canvi perquè l’enemic número u del poble català és Daniel Alfonso. I resulta que en aquesta demanda no s’aporten nòmines”, ha lamentat.
“Si et qüestiones i continues, és que has decidit que cobraràs el que no tens dret a cobrar”
En les dues hores que s’ha allargat la vista, han comparegut dos testimonis: l’excap de Gabinet de De Alfonso, Vicente López Revuelta, que ho ha fet telemàticament des dels jutjats d’Alacant, i l’exdirector de l’Àrea d’Anàlisi de l’Oficina Antifrau, Carles Quílez, que estava presencialment a Madrid. El primer ha contestat que no sabia que Daniel de Alfonso cobrava triennis: “Això entra dins d’una història molt personal de cadascú”, ha replicat. En canvi, el segon ha estat més il·lustratiu: “No sé si l’import era superior o inferior, però sí que recordo que hi va haver un debat entre el senyor Sangenís i ell respecte d’això”, ha contestat. “Però no sé com van quedar els triennis, si els hi va augmentar, si els hi va posar o si els hi va treure”, ha afegit.
I aquesta declaració ha portat el fiscal Luis Rueda García a assenyalar directament De Alfonso: “Ha dit que es va qüestionar i que hi va haver un plantejament i una discussió amb el senyor Sangenís. Per tant, no era tanta la confiança plena, absoluta i irrevocable”. “Si et qüestiones, però continues, és que evidentment has decidit que cobraràs el que no tens dret a cobrar”, ha reblat.
Una “continuïtat temporal molt clara” entre De Alfonso i Sangenís
Rosa Maria Pérez també s’ha referit als triennis que va cobrar Josep Maria Sangenís, que havia treballat en una empresa pública de La Rioja subjecta al dret privat i era interventor de la Generalitat. Abans d’incorporar-se a l’Oficina Antifrau, tant la Generalitat (inicialment) com la jurisdicció contenciosa (que ho va avalar posteriorment) li van denegar el reconeixement dels serveis previs a efectes de triennis.
Tanmateix, “curiosament” (en paraules de Rosa Maria Pérez), uns mesos després de l’augment de retribució de Daniel de Alfonso, i amb una “continuïtat temporal molt clara”, Sangenís ho va tornar a demanar i el director de l’Oficina Antifrau li ho va reconèixer “infringint tota la normativa existent de funció pública”. “Dicta una resolució que està absolutament clar que no podia dictar perquè el senyor Sangenís no era funcionari de l’Oficina, estava en situació de serveis especials transitòriament i era funcionari de l’administració de la Generalitat”, ha justificat.