El Catalangate va ser l'escàndol d'espionatge més gran del món, però no va tenir gaires conseqüències polítiques pel govern de Pedro Sánchez, durant el qual es va infectar el telèfon de 65 independentistes, entre els quals dirigents polítics, els seus familiars i activistes. Des de les entitats independentistes, però, es continua denunciant aquesta qüestió, i més de quatre anys després que esclates la polèmica per l'espionatge telefònica, l'Assemblea Nacional Catalana i l'Organització de Nacions i Pobles no Representats (UNPO) han denunciat davant l'Organització de les Nacions Unides inacció del govern espanyol davant aquest escàndol. El 2022 les dues entitats ja van portar els fets a aquest organisme i tres relators especials (el dels drets a la llibertat de reunió pacífica i d'associació, el de la promoció i la protecció del dret a la llibertat d'opinió i expressió i el de qüestions de minories) van expressar la seva preocupació en una dura comunicació.
En aquell moment, l'Estat va respondre que la vigilància als líders independentistes i el seu entorn s'havia dut a terme "d'acord amb la legislació interna" i que el marc constitucional espanyol proporcionava "garanties suficients". Ara bé, quatre anys després, les víctimes de l'espionatge, que continuen batallant als tribunals, "no han obtingut cap reparació efectiva, no s’han exigit responsabilitats i les greus acusacions de vigilància il·legal continuen sense resoldre's", denuncia l'entitat presidida per Josep Vila, relleu de Lluís Llach. "L’Estat espanyol tampoc no ha aplicat les recomanacions formulades pel comitè d'investigació del Parlament Europeu ni va abordar de manera significativa l'escàndol d'espionatge durant l'Examen Periòdic Universal de 2025", insisteixen, argumentant que el fet que la justícia espanyola hagi fragmentat tots els procediments en lloc d'unificar-los "ha vulnerat el dret de les víctimes a una reparació efectiva, com també ho ha fet el fracàs sistemàtic en la tramitació de les Ordres Europees d'Investigació".
Les peticions de l'Assemblea i l'UPNO
Per tot plegat, les dues entitats demanen als relators de l'ONU una "declaració pública conjunta i una nova carta d'al·legacions dirigida a l’Estat espanyol per sol·licitar informació addicional, i també que duguin a terme una visita oficial al país". Pel que fa a les autoritats espanyoles, els reclamen que facin públiques les autoritzacions judicials del Centre Nacional d'Intel·ligència "sense retallar", reformar el marc legal que regula l'ens i garantir que les víctimes de l'espionatge "tingui accés a la informació, el reconeixement de les vulneracions dels seus drets i garanties de no repetició".