Un petó, una declaració d'amor i una fotografia que val tota una campanya electoral. Pedro Sánchez i Begoña Gómez protagonitzen aquest diumenge bona part de les portades de la premsa, amb una imatge que difícilment es pot considerar espontània. El president del govern espanyol ha decidit situar la seva dona, imputada i pendent de judici, al centre de l'escenari polític, convertir-la en un símbol dels atacs que denuncia de la dreta i l'extrema dreta i transformar la defensa del seu entorn familiar en un argument electoral. "Ens han intentat trencar de totes les maneres i han aconseguit el contrari. Que ho escoltin alt i clar: t'estimo", va proclamar Sánchez abans de besar la seva esposa davant la militància socialista. Amor en temps convulsos, però també una escenificació política de primer ordre, que cada diari interpreta segons la seva línia editorial.
Mentrestant, les divisions de les esquerres, els moviments del PP i Vox i la batalla pel vot dels descendents de l'exili franquista compliquen encara més l'escenari del 29N. I, a l'altra banda dels Pirineus, França crema en una explosió de malestar social que deixa imatges inquietants i un balanç de més de 1.200 detinguts i 150 policies ferits. Dues fotografies resumeixen, en definitiva, aquest diumenge de portades. A Espanya, un petó calculat per transmetre amor, resistència i unitat en plena batalla electoral. A França, cotxes i edificis històrics en flames, i una joventut que expressa al carrer el seu descontentament. Dues escenes radicalment diferents, però amb un mateix rerefons: la tensió política i social que travessa Europa.
Les paraules d'amor del president
El petó de Sánchez i Gómez apareix fotografiat en quatre de les vuit portades que analitzem, però el gest i la seva lectura electoral tenen ressò en bona part de la premsa. El País ho resol amb un titular directe, "Sánchez incorpora Begoña Gómez a la campanya", i recupera les paraules d'amor del president. La Vanguardia hi dedica un espai destacat: "Sánchez obre la campanya amb Begoña Gómez", i subratlla que el dirigent socialista converteix la seva dona, pendent de judici, en protagonista de la proclamació com a candidat. El Mundo també recull la fotografia, però enmig d'una portada dominada pels problemes de la llei de nets. Molt més contundents són l'ABC i La Razón. El primer dedica pràcticament tota la portada a la fotografia del petó, acompanyada del titular "Sánchez converteix la seva dona imputada en reclam electoral", i interpreta el gest com una manera d'explotar la suposada persecució judicial contra la família presidencial. La Razón, per la seva banda, destaca que "Sánchez converteix Begoña Gómez en la protagonista de la campanya del PSOE" i recorda que exhibeix la seva unitat matrimonial davant de 3.000 militants. Una mateixa fotografia, doncs, i dues lectures: la resistència familiar que vol transmetre Sánchez i la instrumentalització electoral que li retreuen els seus adversaris.
Però les derivades electorals van molt més enllà del matrimoni presidencial. El Mundo obre amb "El bloqueig d'Exteriors aboca a impugnacions massives el 29N". El diari posa el focus en els problemes administratius que afecten els espanyols nacionalitzats a l'estranger en el marc del conflicte per la llei de nets, amb el col·lapse dels consolats i la batalla judicial pendent al Tribunal Suprem. L'ABC també aborda la qüestió i acusa el govern espanyol d'instrumentalitzar el Defensor del Poble perquè avali aquesta llei. Un nou front institucional que pot tenir conseqüències sobre el cens i el dret de vot a les eleccions del 29 de novembre.
La fragmentació de l'esquerra alternativa és l'altre gran argument polític del dia. L'Ara sentència que "El divorci de les esquerres aplana el camí a la dreta", i assenyala els partits de Front Ampli, que es conjuren per girar full del fracàs amb Podemos. El Punt Avui també recull les tensions amb una crònica sobre la unitat de les esquerres "al toc de botzina", mentre El Mundo destaca una reflexió procedent de les files socialistes: "El vot útil vindrà sense moure un dit". La dispersió de candidatures contrasta amb els intents de concentrar el vot al bloc conservador.
Entrevistes a Abascal i Feijóo
En aquest terreny, La Razón aposta per una entrevista a Santiago Abascal, amb una declaració contundent com a titular: "Sánchez no té límits morals ni legals". El líder de Vox avisa que no seran uns "còmics dòcils" i que Sánchez utilitzarà les seves "milícies", mentre el diari dedica l'editorial a defensar un acord entre PP i Vox sense complexos. El Periódico, en canvi, entrevista Alberto Núñez Feijóo, que afirma que "Espanya no funciona amb el motor català apagat". El diari també anuncia que Xavier García Albiol serà el candidat del PP per Barcelona a les generals. La Vanguardia ho interpreta com una aposta de Feijóo per mobilitzar el vot popular a Catalunya amb un dirigent de forta projecció municipal. I l'ABC afegeix un altre compromís electoral dels populars: limitar la presència de l'Estat en empreses privades si arriben a la Moncloa.
França crema i el malestar juvenil esclata
Però si el petó presidencial és la imatge política del dia, les flames que il·luminen els carrers francesos són la imatge més inquietant de les portades. El País obre amb una espectacular fotografia dels disturbis a París i el titular "La ràbia juvenil i les armilles grogues incendien França". La Vanguardia també dedica la seva fotografia principal a les protestes, amb una bandera francesa en primer terme: "Les protestes incendien França". I l'Ara recull la mateixa atmosfera amb un titular rotund: "França s'encén". El Mundo parla de "Violència extrema en les manifestacions que sacsegen França".
Les mobilitzacions, inicialment impulsades pel malestar dels estudiants davant les condicions educatives, s'han estès a altres sectors socials, amb reivindicacions contra l'encariment de la vida, les retallades i la deterioració dels serveis públics. Una protesta transversal que ha fet reviure el moviment de les armilles grogues i que ha degenerat, en algunes ciutats, en greus episodis de violència: vehicles incendiats, saquejos, enfrontaments amb la policia i atacs contra edificis públics, entre els quals l'històric Ajuntament de Llemotges. El primer ministre, Sébastien Lecornu, ha confirmat més de 1.200 detinguts i 150 policies i gendarmes ferits, i ha denunciat una instrumentalització política dels disturbis. El president Emmanuel Macron afronta així una nova crisi social quan França s'acosta a unes eleccions presidencials decisives. La indignació juvenil, les desigualtats i la pèrdua de confiança en les institucions tornen a ocupar els carrers, amb una violència que amenaça d'agreujar encara més la polarització política.