França

França esclata: milers de persones surten als carrers entre disturbis, confrontacions policials i detencions

Les manifestacions s'han convocat a desenes de ciutats només sis mesos abans de les eleccions presidencials

Adrià Asbert
Foto: EFE/EPA/MOHAMMED BADRA
Barcelona. Dissabte, 17 d'octubre de 2026. 19:47
Actualitzat: Dissabte, 17 d'octubre de 2026. 21:01
Temps de lectura: 7 minuts
França esclata: milers de persones surten als carrers entre disturbis, confrontacions policials i detencions

Centenars de milers de persones, unes 800.000 segons el sindicat CGT, han sortit als carrers d'una multitud de ciutats franceses per protestar contra l'encariment de la vida en unes protestes on els enfrontaments entre grups violents i les forces de l'ordre, els disturbis i els danys en edificis públics han estat els protagonistes per sobre de les reivindicacions. El govern francès rebaixa la xifra de participants fins als 550.000, tot i que ha indicat que s'ha vist desbordat, ja que preveia com a molt unes 150.000 persones als carrers. A sis mesos de les eleccions presidencials del 2027, els francesos han sortit al carrer per protestar contra la inflació, els alts preus dels carburants i la pèrdua del poder adquisitiu, després de setmanes en les quals els estudiants dels liceus han sortit diàriament als carrers per protestar contra l'estat de l'educació al país. Tot i que moltes de les marxes han transcorregut amb normalitat, els incidents violents han focalitzat l'atenció de la jornada a París, Lió, Marsella o Lilla, on s'han produït successos greus, especialment en aquestes dues últimes ciutats, on han estat assaltats els ajuntaments respectius. Segons el Ministeri de l'Interior, s'han detingut 400 persones fins a les 20 hores en el transcurs de les manifestacions i els disturbis.

A París, on s'han produït les concentracions més importants, hi ha hagut enfrontaments amb la policia a la plaça de la República mentre la marxa oficial es movia cap a la plaça de Clichy. A més, alguns grups s'han intentat desplaçar, sense autorització, cap a punts com el palau de l'Elisi, el que ha provocat la intervenció policial. El primer incident greu de la jornada s'ha produït a primera hora a Ruan, on un incendi ha afectat la façana d'un edifici universitari i s'investiga com un possible acte criminal. Les autoritats també han denunciat incidents a ciutats com Rennes, Tolosa i Angers, entre moltes altres ciutats, inclosos atacs contra les forces de seguretat, saquejos i incendis de mobiliari urbà. En previsió de la multiplicació d'incidents, el ministre de l'Interior, Laurent Núñez, havia mobilitzat 10.000 policies i gendarmes per a aquesta jornada a tot el país, 5.000 dels quals a París.

A la capçalera de la manifestació parisenca hi havia el líder de La França Insubmisa i candidat a la presidència de l'Estat francès, Jean-Luc Mélenchon, que ha criticat la cobertura dels mitjans de comunicació sobre les protestes. "Mentre les cadenes d'informació continua inunden les seves emissions amb imatges de violència en desenes de ciutats, desenes de milers de persones es mobilitzen tranquil·lament", ha escrit a les xarxes socials. Des de la ultradreta han acusat Mélenchon i el seu partit d'haver animat la violència en les manifestacions i ser els culpables dels disturbis.

Le Pen culpa Mélenchon i l'esquerra pels disturbis

La candidata de l'ultradretà Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, ha indicat que "les reivindicacions socials legítimes han estat preses un altre cop com a ostatges per l'extrema esquerra i els discursos dels diputats de Jean-Luc Mélenchon, que, en legitimar la violència, en considerar l'ordre com una opressió i el desordre com un dret, busquen precipitar el país al caos". En un missatge a les xarxes, ha demanat als francesos "resistir uns mesos més" i ha promès que si arriba a l'Elisi els alliberarà "de les polítiques tòxiques macronistes" i els protegirà "de la violència de l'extrema esquerra". 

Les autoritats han assenyalat un augment dels actes violents, inclosos els atacs contra les forces de seguretat, els saquejos o els intents de saqueig de comerços i danys en edificis públics protagonitzats per grups de diversos centenars d'individus vestits de negre, vinculats a l'extrema esquerra, segons el Ministeri de l'Interior. Entre els incidents més greus, el ministeri ha destacat l'entrada per la força de manifestants a l'Ajuntament de Marsella i les destrosses en establiments comercials. A Lió, on una oficina de turisme ha estat destruïda per un incendi i diversos comerços han patit danys, els bombers que van anar al lloc han trobat obstacles per intervenir-hi a causa de l'actuació de grups violents, segons el Ministeri de l'Interior. A Llemotges, s'ha incendiat una estructura de l'edifici de l'Ajuntament durant les manifestacions. 

Precisament en aquesta ciutat, s'ha pogut veure fum sortint de la plaça Bellecour abans de l'arribada de la manifestació, i també s'han pogut sentir les detonacions de les granades de dispersió dels antidisturbis, així com dels gasos lacrimògens. Tot i això, i el vol constant d'helicòpters per sobre dels seus caps, els joves han continuat avançant cap al punt de trobada. Preguntat per si no tenia por, Ruben, un jove empleat de 20 anys, responia a EFE: "Hi haurà violència de totes maneres, és inevitable, però no s'ha de tenir por. La qüestió no és aquesta, sinó la violència que comet l'Estat en no escoltar-nos". Per la seva part, la Tegan, una noia rossa amb la cara coberta i ulleres de protecció, afegia: "Cal seguir, cal mobilitzar-se. El feixisme comença a partir del moment en què tenim por de reivindicar els nostres drets".

Un jove perd una mà a Saint-Étienne per una granada policial

Durant les últimes setmanes, també ha estat al centre de la discussió política la violència exercida per la policia contra els manifestants estudiantils que han omplert diàriament els carrers de França. Precisament aquest dissabte, en un incident semblant al que ja va passar a Lens durant una protesta d'estudiants d'institut fa unes dues setmanes, un jove ha perdut una mà en explotar-li una granada que, segons el diari Le Progrès, hauria recollit després que la policia la llances a la concentració en la qual participava a Saint-Étienne. Membres del personal mèdic de l'hospital universitari de Saint-Étienne, on ha estat traslladat, citats pel diari, han assenyalat que tenia la mà dreta destrossada. El jove ferit ha explicat, segons el relat dels sanitaris, que havia agafat de terra la magrana abans d'explotar.

En aquest context, la líder dels Ecologistes i també candidata a la presidència, Marine Tondelier, ha demanat al govern que lidera Sébastien Lecornu que "revisi" la seva doctrina de manteniment de l'ordre. "Estic farta de la doctrina de manteniment de l'ordre en aquest país. Cal revisar-la, i ràpidament, perquè acaba suposant una vulneració de les llibertats públiques. A més, posa tothom en perill, tant els manifestants com els policies", ha declarat Tondelier des de l'inici de la manifestació de la plaça de la República de París.

En aquell mateix indret, els "armilles grogues", que s'han sumat a les manifestacions d'aquest dissabte amb sindicalistes, professors, professionals, estudiants i treballadors, han desplegat una pancarta i una armilla groga gegant per sobre de l'estàtua de Marianne, que domina la plaça. En la pancarta s'ha pogut llegir la inscripció "2026, la policia mutila els estudiants de secundària", en referència a l'incident de Lens. 

A Marsella, desenes de manifestants han forçat les portes de l'Ajuntament i han entrat breument al vestíbul, on han causat danys i han fet pintades, abans de ser desallotjats per la policia. Durant l'incident, un bust de Marianne, símbol de la República francesa, ha estat enderrocat i va patir desperfectes. "És inacceptable utilitzar aquest tipus de reivindicacions per entrar, trencar i destruir el ciment que ens uneix com a nació", ha declarat l'alcalde, Benoît Payan, a BFMTV, que ha qualificat els violents de "beneits útils de l'extrema dreta", perquè considera que les seves accions reforcen el seu discurs polític sobre la inseguretat.

Convocatòria viral a tota la població

La convocatòria d'aquest dissabte va sorgir d'un vídeo viral publicat a TikTok al començament de setembre i va anar guanyant suport davant l'augment dels preus de la gasolina i del cost de la vida. Els seus promotors busquen recuperar l'impuls del moviment de les armilles grogues de 2018 i 2019, que va marcar el primer mandat del president francès, Emmanuel Macron. La mobilització ha reunit estudiants, treballadors, jubilats, agricultors, activistes climàtics i militants antifeixistes. Diverses figures del moviment original de les armilles grogues han donat suport a la convocatòria, que també ha coincidit amb les protestes estudiantils iniciades al setembre per reclamar millors condicions educatives.

Tanmateix, la violència i els disturbis han estat els protagonistes de la jornada de mobilitzacions que han convocat centenars de milers de francesos als carrers del país. El primer ministre, Sébastien Lecornu, ha advertit que "no ens deixarem intimidar" per la violència, que ha vinculat a la proximitat de les eleccions presidencials. "Als qui clarament pretenen utilitzar aquesta violència com un 'escalfament' abans de les eleccions presidencials, els dic clarament: no ens deixarem intimidar", ha dit en una publicació a les xarxes. "Ningú imposarà la seva agenda política mitjançant la violència", ha sentenciat el polític macronista, que diu que les instruccions de la policia "són clares".

Més