Amnistia Internacional ha exigit a l'Estat espanyol que garanteix l'exercici del dret de manifestació pacífica i ha reclamat un control sobre les actuacions policials, en especial de quan es denuncien abusos per parts de les autoritats. Tot plegat es recull en l'informe sobre el dret a la protesta a l'Estat, on es destaca especialment els efectes de la llei mordassa, l'enduriment del codi penal contra les protestes i la falta d'investigació de les denúncies d'abusos policials. L'ONG aprofita que el Congrés ha obert el debat sobre la llibertat d'expressió, reunió i manifestació amb la proposta de modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana.

Segons informa l'ACN, l'entitat ha subratllat les conseqüències pernicioses de la llei mordassa, vigent des de l'any 2015, per al dret a la manifestació. Amnistia ha afirmat que aquesta llei ha comportat "set anys de restriccions indegudes". Aquesta ONG no ha estat l'única en denunciar els efectes d'aquesta normativa. Des de la seva entrada en vigor aquesta i altres organitzacions han documentat un retrocés "seriós" en l'exercici del dret a la protesta com a "conseqüència", entre d'altres, de la reforma del codi penal, l'aprovació de la llei mordassa, "l'ampli marge de discrecionalitat i arbitrarietat atorgat a les forces de seguretat en la seva actuació durant les manifestacions pacífiques" o la utilització "abusiva" de pilotes de goma o projectils de foam.

Denúncia dels abusos policials: exemples de les manifestacions postsentència del procés

Entre els elements que restringeixen el dret a la lliure manifestació a l'Estat espanyol, Amnistia apunta directament a la poca fiscalització que es fa de les actuacions policials. L'entitat ha afirmat que de manera "freqüent" els tribunals es decanten "a favor de la versió policial" i ha assenyalat que hi ha una "manca de mecanismes efectius de rendició de comptes de les forces de seguretat".

Per l'ONG tot plegat ha conduït a situacions que han acabat amb "sancions arbitràries", "criminalització" de manifestants "pacífics", periodistes o moviments socials, a un ús "no proporcional" de la força contra manifestants "pacífics" i a un efecte desmobilitzador "preocupant" de la "protesta pacífica".

Amnistia sosté les seves acusacions sobre els abusos policials amb diversos casos, alguns dels quals van tenir lloc en el marc de les protestes postsentència del procés a Barcelona l'octubre del 2019. Uns dels exemples que il·lustren l'informe de l'entitat és el cas del fotoperiodista Albert Garcia, qui va ser detingut mentre cobria les protestes. Un altre és el del fotoperiodista de l'ACN Bernat Vilaró, qui mentre treballava cobrint les protestes va rebre un impacte de pilota de goma al coll.