Tocat però no enfonsat. Així ha deixat el Tribunal Suprem Álvaro García Ortiz en condemnar-lo per revelació de secrets en sostenir que ell o “una persona del seu entorn” va difondre a un periodista un correu electrònic de l’advocat de la parella d’Isabel Díaz Ayuso -amb la confessió d'Alberto González Amador d'haver comès dos delictes fiscals- per desmentir una notícia falsa sobre el Ministeri Públic. La va difondre el cap de gabinet de la presidenta de Madrid, Miguel Ángel Rodríguez (MAR), que ho va admetre en el judici. En la sentència feta pública aquest dimarts, l’alt tribunal espanyol acota la condemna de 2 anys d’inhabilitació al càrrec de fiscal general de l'Estat, des del qual hauria delinquit. És a dir, a partir d'ara García Ortiz podrà seguir en la carrera fiscal, com a fiscal adscrit al Tribunal Suprem. Des de la seva defensa, amb neguit i tristesa, s'esperava la sentència per saber si havia de deixar d’exercir com a fiscal, si així ho fixava al Suprem; extrem, al final, no recollit. La normativa també recull que un fiscal ha de deixar la carrera si en exercici del seu càrrec és condemnat a penes de presó, mesura també exclosa pel Tribunal Suprem, malgrat el dur càstig imposat.
Álvaro García Ortiz (Lumbrales, 1967) va ser nomenant fiscal general de l’Estat l’1 d’agost de 2022 pel govern socialista de Pedro Sánchez, i des de llavors ha viscut un setge des dels partits opositors, com des de l’Associació de Fiscals (AF), entitat conservadora que domina la carrera, i enfrontada a l’Associació Progressista de Fiscals (APF), a la qual pertany García Ortiz i la seva antecessora Dolores Delgado. García Ortiz va dimitir de fiscal general de l'Estat el 24 de novembre, quatre dies després que el Suprem anunciés la seva condemna sense l’argumentació. Un fet insòlit i força criticat.
Inhabilitació “exclusiva” a fiscal general de l'Estat
En concret, en la sentència, el Tribunal Suprem manifesta que “la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic (art. 42 Codi Penal) suposa la privació definitiva del càrrec sobre el qual recau. Es concreta, com exigeix l'art. 42, exclusivament en el qual ostentava l'acusat en el moment dels fets: Fiscal general de l'Estat.” I hi aclareix: “Ens sembla que, des d'una perspectiva estrictament penal, és proporcionada aquesta acotació. No és necessari ser fiscal per a aconseguir la titularitat de la Fiscalia General de l'Estat. No ens correspon dilucidar les conseqüències extraprocessals de la condemna, que es mouen en un altre pla; tan sols constatem que penalment aquesta extensió limitada a aquest càrrec ens sembla proporcionada, revelant-se com a excessiva la seva projecció a uns altres”.
El Suprem hi afegeix que “aquesta era la petició de l'acusació particular". I raona que la fixa en la seva extensió mitjana, dos anys. “Haver encapsulat la inhabilitació en aquest exclusiu càrrec, tal com sol·licitaven moltes de les acusacions, minva alguna cosa l'aflictiva de la pena d'inhabilitació, que es veu concentrada en la pèrdua del càrrec, la qual cosa permet manejar amb menys rigidesa la durada”.
Un fiscal general, promotor de les "províncies"
En el seu curt mandat, García Ortiz, de caràcter afable, ha apostat per reforçar la Fiscalia General de l’Estat amb professionals amb molta expertesa i de “províncies” -tal com ell es defineix- per equilibrar el gran poder que exerceixen els fiscals que són de la capital, de Madrid.
De la Fiscalia de Barcelona ha escollit destacats experts per al Tribunal Suprem: Miguel Ángel Aguilar, fiscal de sala dels delictes d’Odi i Discriminació; Antoni Pelegrín, fiscal de sala de Medi Ambient; Marta Marquina, fiscal destinada a la Inspecció Fiscal, i recentment Emilio Sánchez Ulled, fiscal anticorrupció del cas Palau i el 9-N, que ha tornat d’un càrrec d’assessor de l’Estat espanyol a la Comissió Europea i el Consell d’Europa, i ha estat nomenat fiscal de sala coordinador dels delictes contra l’Administració Pública. També va anar-hi, fa anys, el fiscal anticorrupció i després d’estrangeria, Fernando Rodríguez Rey, ara fiscal de sala coordinador de Delictes Econòmics. Precisament, la nova fiscal general de l'Estat, Teresa Peramato, també va exercir a Barcelona, com la majoria de fiscals i jutges, ja que és un partit judicial gran, amb força jutjats i tribunals.
Ara, coneguda la sentència del Suprem, la defensa de García Ortiz podrà demanar empara al Tribunal Constitucional per vulneració de drets. Segur, que inclourà el vot particular de les magistrades Ana Ferrer i Susana Polo, que sostenen que no hi ha prou proves per condemnar-lo, i que tot són "simples sospites".