Álvaro Clapés-Saganyoles (Barcelona, 1993) finalitza la seva etapa com a secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya aquest cap de setmana amb la celebració del XXII Congrés de l'organització a Calella (Maresme). Graduat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra, va iniciar la seva incursió a la JNC fa 9 anys i culminarà el seu pas per l'organització —que actualment té prop d'un miler de militants— havent-ne estat el màxim responsable des del 21 de març de 2021. Paral·lelament, ha estat conseller del districte de Sarrià-Sant Gervasi durant aquest darrer mandat i ho ha compaginat amb les seves tasques d'assessor del grup parlamentari de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats. En aquest temps, també ha estat membre de l'executiva del partit juntaire i ara es prepara per nous reptes polítics. En una entrevista amb El Nacional.cat, Clapés fa balanç del seu mandat, de la relació de la JNC amb Junts i de l'estat de l'independentisme, entre altres qüestions.

Entrevista Álvaro Clapés JNC / Foto: Carlos Baglietto
Álvaro Clapés-Saganyoles, secretari general sortint de la JNC / Foto: Carlos Baglietto.

Quina valoració fa del seu mandat?
Fem una valoració molt positiva. Nosaltres vam entrar a l'executiva just quan estàvem immersos en la pandèmia. Aleshores, teníem diversos reptes com a organització: primer, adaptar-nos i aconseguir tornar a reactivar l'organització després de la pandèmia i el segon gran repte era assolir i consolidar una relació amb Junts per Catalunya. Després del trencament amb el PDeCAT, la JNC va decidir que el seu partit de referència era Junts i aquest havia de ser el nostre objectiu, consolidar-nos com la joventut de Junts per Catalunya.

Precisament ha destacat com a un dels principals eixos del mandat la voluntat de consolidar la relació amb Junts. En què s'ha traduït això al llarg d'aquests dos anys?
Bé, nosaltres ja partíem d'una col·laboració, d'una bona relació amb tota la gent del partit i les seves sectorials, però sí que és veritat que necessitàvem consolidar aquesta relació a través d'un acord de col·laboració i que esdevinguéssim la joventut de referència del partit. És un reconeixement mutu. La JNC té 42 anys d'història, en contraposició amb Junts per Catalunya que és un partit molt nou, i aquí hi havia el reconeixement d'aquesta trajectòria de militar per l'independentisme i de la voluntat de molts joves que han passat per l'organització, que són vora de 20.000 militants al llarg d'aquests anys, de treballar per una nació plena.

Una de les situacions que ha hagut de gestionar és el cas d’assetjament sexual a joves de l’organització per part d’un càrrec de Tarragona. A les joventuts es van notificar 12 casos. A finals de gener, un informe de Junts plantejava suspendre de militància el presumpte responsable d’aquests fets i traslladar-ho a la Fiscalia, fet que s'ha acordat recentment. Amb tot, en quin punt es troba la situació?
Salta a la llum una denúncia i comencem a veure que el problema no era un cas concret, sinó que n'hi havia nombrosos. El primer que necessitàvem saber era la dimensió de tot plegat. Vam obrir una bústia de denúncies perquè tothom pogués dir el seu cas i fins a on havia arribat. Nosaltres comptem amb un protocol i ens va agafar preparats, amb el nostre propi comitè d'arbitratge, mediació i disciplina. Va haver-hi una comissió delegada que va rebre totes les denúncies i, després de veure tot, vam considerar que calia una resposta per part de l'organització. Es va oferir assessorament jurídic i atenció psicològica a totes les víctimes. A partir d'aquí, vam traslladar a la comissió de garanties de Junts un informe que, com a organització, vehiculava les denúncies individuals perquè l'instructor tingués tota la informació. La nostra prioritat és que aquesta situació que s'havia donat en el passat s'aturés, s'esclarís i que a nivell judicial es determinés si hi ha culpabilitat. Mentre això passa, com són fets greus i que atempten a la integritat física de persones militants de la JNC, la militància d'aquesta persona s'havia d'aturar, independentment del recorregut judicial que pugui tenir. En això estem.

En el seu primer discurs com a secretari general, es va marcar alguns objectius: treballar pels drets i oportunitats d’una generació de joves que s’ha socialitzat en crisis econòmiques i socials o treballar perquè Catalunya fos una nació lliure. En l’eix nacional, aquests objectius semblen més llunyans que fa dos anys...
Nosaltres vam sortir d'un congrés amb aquests objectius. L'eix nacional és un pilar troncal per a la Joventut Nacionalista de Catalunya i sempre hem exercit com a punta de llança durant tota la nostra història en alçar la veu per dir que hem d'avançar a nivell nacional. Vam fer un exercici de reflexió i vam convocar una Convenció Nacional, que vam titular Horitzó Llibertat. En van sortir moltes conclusions, sobretot aprenentatges, d'allò que ens havia portat fins aquí i què hem après. El que volíem amb la Convenció és posicionar l'agenda política del moviment independentista, dels partits, però també de la societat civil: la necessitat de mirar cap al futur, d'unir forces i estratègies cap aquest horitzó de llibertat que tots compartim. El més important no era aturar-se, sinó avançar.

En tot cas, considera que la manca de concreció en el si de l'independentisme està generant desencís en la ciutadania?
Segurament. Justament per això vam fer aquest exercici: necessitem concretar i que cadascú faci la seva proposta. Junts ha fet la seva proposta, nosaltres també, falta ara altres actors polítics i de la societat civil —perquè aquí les entitats com l'ANC i Òmnium també han de poder fer la seva proposta i ajudar a trobar aquest punt de nexe per poder avançar cap a un nivell d'autodeterminació superior al que tenim ara, que ens prepari per poder culminar la independència—. També hi té un paper important el Consell de la República com un òrgan de representativitat de tot el que va significar l'1-O, però també d'internacionalització del procés com a eina al servei del moviment.

Segurament la manca de concreció en l'independentisme ha generat desencís. Necessitem concretar i que cadascú faci la seva proposta

A tot plegat, Esquerra Republicana els retreu i pregunta sovint quina és l'alternativa de Junts perquè consideren que no la tenen. Ells defensen el plantejament de l'acord de claredat o la taula del diàleg i això genera retrets entre els partits. Què respon a això?
L'alternativa és que no hi hagi propostes unilaterals per part d'ERC. Tornem a la base, que Esquerra faci una valoració de la situació i siguin propositius, però sobretot que hi hagi resultats. En el cas de la taula de diàleg, quins resultats ha tingut? L'acord de claredat fins a on ha arribat? Està molt bé ser propositiu si vas per la teva banda perquè tens el Govern, però el moviment independentista no és només ERC. Ha arribat en algun moment a concretar-se l'estratègia? Segurament, el que ha estat més proper era l'acord de Govern. Hi havia uns punts molt clars sobre cap a on havia d'avançar l'executiu i què havia de complir nacionalment per avançar cap a la independència. Aquests acords no s'han complert, sinó que van apostar per la taula de diàleg de forma unilateral. Els resultats demostren que no s'ha millorat.

Entrevista Álvaro Clapés JNC / Foto: Carlos Baglietto
Álvaro Clapés, en un moment de l'entrevista / Foto: Carlos Baglietto.

Retornant a la ponència Horitzó Llibertat, una de les fases que plantegen és la proclamació de la independència emparant-se en l’1-O i el 27-O després d’imposar-se en unes eleccions per majoria absoluta en vots i escons. Això ja hi és. S’ha desaprofitat la majoria del 52%? No us diferencia respecte a Junts per Catalunya, que no reivindica tant aquest aspecte?
Ens podem diferenciar, no ens importa que es diferenciï. Com a JNC, sempre hem tingut aquest punt de vista crític i sempre hem parlat en nom propi. Si nosaltres ho veiem d'aquesta manera, el que ens pertoca és defensar-ho. Si més no, intentem que el partit també estigui en aquesta situació i en aquests plantejaments. Evidentment, una de les conclusions és que, tot i haver-hi una majoria independentista al Parlament, això no ha estat possible. Hi ha una manca de perspectiva estratègica comuna.

En aquest mateix document, defensen que la repressió continuarà i que la lluita per l’alliberament nacional comportarà costos. Veu al conjunt de l’independentisme en sintonia amb aquest plantejament?
Crec que és una realitat bastant concebuda per tothom, i més si ho mirem des d'una perspectiva històrica del moviment. En aquest país, quan ets independentista i ets dissident, ets l'objectiu de l'Estat. Ho hem vist amb l'operació Catalunya, amb la infiltració de policies nacionals i cossos de seguretat en moviments juvenils, el CatalanGate, els presos polítics, ho estem veient amb l'exili... Per tant, és una evidència i forma part de l'imaginari col·lectiu del poble català aquesta repressió. Això és un aprenentatge: està passant, ha passat i passarà segurament si persistim en aquesta idea. És una idea que contraposa l'statu quo de l'Estat. Sobre els costos, és una reflexió que correspon a cadascú, què estem disposats a fer per assolir els nostres objectius. A la JNC sempre hem defensat una via pacífica, de desobediència civil. Hi ha una altra reflexió, i és que cal que la societat i el moviment independentista entengui que, segurament l'èxit i la situació de força estratègica arribarà des de la mobilització social, que ara no s'està donant amb tanta intensitat com fa uns anys. 

En aquest país, quan ets independentista i ets dissident, esdevens objectiu de l'Estat. Cal que la societat i el moviment entengui que, segurament, l'èxit i la situació de força estratègica arribarà des de la mobilització social

Durant el seu mandat, com han estat les relacions amb el Jovent Republicà o la Joventut Socialista?
Cordials i positives. Sobretot, hi ha un tret en comú entre totes les joventuts polítiques —que són democràtiques i que poden estar representades al Parlament de Catalunya— que és la diagnosi de la situació i la precarietat en la qual viu el jovent de Catalunya. En això coincidim moltíssim i ens ha unit a l'hora de defensar propostes comunes: un debat monogràfic de joventut al Parlament, per exemple. Al final, la situació ens posa a treballar a tots plegats en pro de millorar la situació dels joves a Catalunya, que és molt greu, ja sigui a nivell d'emancipació, de salut mental, a nivell d'oportunitats laborals, de futur a través de la formació... De fet, són punts claus en els quals nosaltres vam presentar esmenes als pressupostos a través del grup parlamentari de Junts, perquè considerem que el pressupost que s'ha aprovat és insuficient.

Després de l’anunci de l’acord entre ERC, PSC i comuns pels pressupostos, van demanar que el president Pere Aragonès se sotmetés a una qüestió de confiança. Per quin motiu?
Els pressupostos van evidenciar un pacte de tripartit. Llavors, nosaltres vam fer la reflexió que hi havia una necessitat, ja sigui per qualitat democràtica, que havíem d'interpel·lar el president de la Generalitat. Ell va ser investit el maig del 2021 amb una majoria independentista del 52%, amb Junts i la CUP, amb uns acords amb cada formació política que li vam donar la confiança perquè fos president. Aquesta majoria no hi és actualment i, per tant, si s'havia compromès a una qüestió de confiança a mig mandat, nosaltres li demanàvem que s'evidenciés quina era la majoria parlamentària amb la qual ell comptava per tirar endavant el seu projecte polític. Li reclamàvem que posés una data, per una qüestió de qualitat democràtica i també perquè la ciutadania que va votar un projecte concret sabés quin és el suport parlamentari del Govern.

Per a la JNC, hi hauria d'haver eleccions anticipades?
No és una qüestió que ens hem plantejat i no ens pertoca decidir-ho. Evidentment, creiem que es requereix una majoria parlamentària per tirar endavant un projecte polític. Si el president o el Govern no té aquesta majoria, moltes coses no les pot tirar endavant. La situació del Govern és més de gestoria que d'exercir lideratge en moltes qüestions. Si no pots aprovar moltes coses en seu parlamentària, és un Govern feble. A partir d'aquí, la responsabilitat de convocar eleccions és del president de la Generalitat. Ara, si davant d'un Govern feble i una convocatòria d'eleccions anticipades on es pugui estructurar un Govern de majoria, nosaltres hi estaríem a favor. Però insisteixo: hem de saber quines són les majories perquè, si més no, la que han donat estabilitat pressupostària al Govern és la del tripartit. Necessitem saber si aquesta majoria es repetirà en el futur i si computa com una majoria que dona suport al Govern, perquè llavors l'oposició a aquest Govern canvia.

Si davant d'un Govern feble hi hagués una convocatòria d'eleccions anticipades on es pugui estructura un executiu de majoria, hi estaríem a favor, però la responsabilitat és del president i necessitem saber quines són les majories actuals

Va ser un encert o un error que Junts sortís del Govern?
Nosaltres no ens vam posicionar, no vam tenir una opinió pròpia com a organització. Respectem la decisió i ja ho vam dir des del principi, que cadascú decideixi segons què és millor per a Catalunya. Per tant, el que hagi votat la majoria de militants de la JNC i de Junts per Catalunya segurament serà el resultat correcte. El que és obvi és que estar per estar en un Govern no s'hi ha de ser, perquè per això es fan acords de Govern. Si un no és capaç de complir un acord, no el mantindràs per postureig. Crec que hi ha una qualitat en política que és molt necessària, que és la integritat. És evident que si no es compleixen els acords, tens mala peça al teler.

En tot cas, sí que pot semblar més difícil que un dels objectius de la Joventut Nacionalista, que és situar la independència al centre de l'agenda política, es pugui defensar amb el partit amb el qual tenen vincle, Junts, fora del Govern.
No necessàriament. Sé i tinc constància que els consellers de Junts treballaven amb una perspectiva d'una Catalunya com a estat o que exercís com a tal. Ara bé, tu pots reivindicar i pots fer molta feina des de l'oposició. És un repte, també, com a JNC, perquè des de fa 12 anys que no érem l'organització juvenil de referència d'un partit que estigués a l'oposició. Si el plantejament és que ens hem d'aturar en la nostra defensa de la independència i en allò que defensem per estar fora del Govern, és un plantejament erroni.

Entrevista Álvaro Clapés JNC / Foto: Carlos Baglietto
Álvaro Clapés reivindica que manca "perspectiva juvenil" en el món municipal / Foto: Carlos Baglietto.

Un dels casos més espinosos ha estat el judici a Laura Borràs. Quin posicionament tenen com a JNC?
Nosaltres donem suport a la presumpció d'innocència de la presidenta Laura Borràs. Crec que s'ha vist durant tot el procés judicial, costa de creure que no hi hagi un objectiu polític darrere. Com deia abans, si ets independentista i ets dissident, tens molts números de ser un objectiu per a l'Estat. Hem de defensar la presumpció d'innocència i no la culpabilitat com estan fent moltes forces polítiques.

A l'organització que encapçala, arriba la divisió entre turullistes i borrassistes?
No arriba. La JNC no està per parlar de noms a Junts per Catalunya, està per parlar de propostes programàtiques i sectorials i per treballar en la defensa d'un model de societat, de la millor versió de Catalunya. És el nostre paper dins de Junts. Dit això, nosaltres som hereus de molts militants que han passat per la Joventut. Tenim molta estima al president Puigdemont, a Josep Rull, a Jordi Turull, a Joaquim Forn, a Meritxell Borràs... Amb tot, també entenem i comprenem molt bé el que és Junts, un partit i una organització que va més enllà i hi estem d'acord amb això. Suma i crec que és important defensar-ho, així com que la JNC no entri en el posicionament dels lideratges. Hem de ser punta de llança dins del partit perquè sigui atrevit amb el seu plantejament independentista, aquest és l'objectiu que tenim. I els lideratges que tingui Junts són lideratges que nosaltres els hi donem suport. Jo personalment em vaig posicionar perquè hi hagués aquest tàndem Borràs-Turull. Creia que era important sumar i que, sobretot, era important tenir una cohesió en els primers anys de partit.

La divisió entre el PDeCAT i Junts per Catalunya va provocar una escissió a la JNC amb la formació del Fòrum Demòcrata. S'ha intentat refer ponts?
Va haver-hi una separació i després hem tingut una relació cordial amb militants que es van organitzar en aquesta altra entitat juvenil. Refer ponts? Sempre els hem tingut d'alguna manera, des de contextos diferents o realitats diferents. Potser hi ha hagut algun militant que sí que ha tornat a la JNC, però no és majoritari. També és cert que no va ser un gran nombre quantitatiu de les baixes que va haver-hi, sinó a nivell qualitatiu, perquè molts que van marxar feia molts anys que militaven a l'organització, aportaven coneixement i són referència en els seus territoris. Va ser dur. Per tant, no és que s'hagin refet ponts, sinó que els ponts sempre s'han mantingut d'alguna manera.

Abans de tenir el conveni de col·laboració amb Junts, la JNC va ser la joventut de referència del PDeCAT i, anteriorment, de Convergència. Sembla que hi ha una certa recomposició de l'espai. Se senten hereus del que era CDC?
Nosaltres estem molt orgullosos i no ens amaguem de la nostra història i de tots els moments en què la Joventut Nacionalista de Catalunya ha participat en diferents partits polítics. En el seu moment, CDC fa el pas cap a la defensa de l'autodeterminació de Catalunya i la JNC hi té molt a veure amb tot això. Ens sentim orgullosos del nostre passat i del futur que estem construïnt amb Junts. No ens n'hem amagat mai. Convergència va ser un partit polític que en el seu moment va tenir una importància molt rellevant en el que és la construcció de Catalunya, en el progrés de la societat catalana, en la defensa de la llengua, en la idea d'una nació pròpia. De tota aquesta construcció i que hi va participar la JNC tants anys, ens hi sentim orgullosos.

Abans mencionava la importància de les eleccions municipals 2023. Tindran molta presència a les llistes?
Estem acabant d'estructurar els candidats joves. Tindrem uns quants candidats a les alcaldies i la nostra proposta és que hi hagi un bon grapat de regidors o candidats joves a totes les llistes. De fet, és una de les assignatures pendents a les institucions, també al món municipal: que hi hagi una perspectiva juvenil i que la veu jove l'aportin els joves. Sempre hem defensat que les polítiques juvenils no s'han de fer només per als joves, sinó també amb els joves. Hem acabat de tancar un programa municipal jove, hem contribuït a les propostes i estem al servei del partit per si volen i necessiten ajuda amb el programa jove de cada municipi. El presentarem ben aviat i és un dels objectius principals en què estem treballant i que traspassarem a la nova executiva. És important que en aquesta implantació del partit en l'àmbit municipal s'hi sumi la JNC.

Contribuiré en allò que pugui, sobretot concentrant-me en el propi calendari, en les eleccions municipals a Barcelona. Ajudaré a la campanya de la manera que sigui perquè la ciutat deixi de ser una sucursal de Madrid

Aquest cap de setmana finalitza el seu mandat i la seva etapa com a secretari general de la JNC. Què farà a partir d'ara en la seva trajectòria política? Ho dic en el sentit que, molt sovint, la JNC ha estat una mena de pedrera de futurs líders (Turull, Rull, Forn...).
El primer és reivindicar que de la JNC no se'n deixa de ser mai. Ho portem molt a dins. Hem estat en acte de servei per Catalunya durant la joventut i queda marcat per sempre. Ara contribuiré en allò que pugui, ajudaré des d'on sigui, on faci falta, sobretot concentrant-me en el propi calendari, en les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona. Barcelona té molts reptes, s'ha tornat una ciutat caòtica arrel dels mandats de l'alcaldessa Ada Colau. Hem perdut la il·lusió i la ciutat ha deixat d'exercir com a capital del país. Això s'ha de recuperar i el canvi a la ciutat passa per l'alcalde Trias. En això em concentraré, en ajudar a la campanya de la manera que sigui perquè Barcelona ha de ser una ciutat de progrés i oportunitats i ha de deixar de ser una sucursal de Madrid.