El passat mes de juliol, un exmilitant de la Joventut Nacionalista de Catalunya denunciava a Twitter que va ser víctima d'assetjament sexual quan era menor d'edat per part d'un càrrec de Convergència Democràtica de Catalunya de la demarcació de Tarragona. Unes hores més tard, un altre jove feia el pas i explicava que també havia estat víctima d'assetjament per part del "senyor Q". Davant els fets, el secretari general de la JNC, Álvaro Clapés-Saganyoles, es posava a la disposició dels afectats "per tal d'esclarir els fets i actuar en conseqüència". Fruit de les publicacions, els òrgans interns de Junts per Catalunya i la JNC van rebre més denúncies d'altres casos, presumptament, d'assetjament sexual comesos per la mateixa persona: en concret, Junts en va rebre quatre, mentre que les joventuts en van rebre 12. La Comissió de Garanties va iniciar la investigació el setembre i ara, l'instructor, ha emès el plec de càrrecs. El partit, segons ha avançat el programa 'Planta Baixa' de TV3 i ha pogut confirmar El Nacional.cat accedint a l'informe, planteja suspendre temporalment l'anomenat 'senyor Q' —Quim Amorós—, i traslladar "a les autoritats públiques que correspongui" uns fets que "podrien ésser considerats com a il·lícit penal".
L'informe, fet per Josep Pagès, constata que amb la documentació aportada i "el relat dels fets de les persones denunciants", se'n desprèn que el 'senyor Q' "podria haver repetit un patró de conducta amb desenes de joves de l'entorn de la JNC constitutiu d'assetjament sexual" i que, a més, inclou "ciberassetjament". L'instructor destaca "la vulnerabilitat de les víctimes d'aquesta conducta, persones molt joves —sovint, menors d'edat— acabades d'entrar en un entorn organitzatiu que els era desconegut". Eren menors que estaven "descobrint la seva (homo/bi) sexualitat". Són casos que haurien tingut lloc entre els anys 2012 i 2019, encara que hi ha un informe de la Joventut Nacionalista de Catalunya que apunta que un dels casos hauria tingut continuïtat fins al 2020.
El text assenyala que aquest patró de conducta és coincident en la més d'una desena de casos denunciats. Aquest "esquema o guió habitual" inclou conductes, recull l'informe a partir de les captures i testimonis aportats pels denunciants, de "seguiment dels joves, en alguns casos menors d'edat, a les xarxes"; "insistència en veure's i quedar —entre els quals, s'hi inclou "preguntes insistents sobre on eren, què feien, amb qui estaven"—; "insistència a posar-se al servei com a persona rellevant del partit i també de la seva vessant professional com a metge"; o "insistència a aconseguir els telèfons dels joves".
Missatges de contingut sexual
Amb el pas del temps, sosté el text, el 'senyor Q' apujava el to i pressionava amb "missatges personals insistents, dient que els trobava a faltar, que els necessitava conèixer més; missatges d'interès per la seva situació amorosa, per les relacions sexuals que mantenien amb les seves parelles; comentaris i manifestacions de tipus explícitament sexual; enviament de fotografies seves despullat; propostes de formar part d'un grup de WhatsApp per parlar de sexe; petició de fotografies, vídeos o altres elements de contingut sexual; proposta de jocs i d'emparellaments sexuals entre els joves; insistència perquè es fixin cites entre ells, fins i tot amb l'enviament de fotografies i vídeos dels uns als altres per promoure aquestes relacions". Un dels exemples dels missatges aportats és a un menor de 15 anys: "Estic molt orgullós de tu! T'estimo molt! Espero que no et molesti que parlem de sexe al grup. Si t'incomoda no diré res. Tens 15 anys, així que és normal que el sexe... encara ho miris una mica lluny". Respecte als fets, l'instructor apunta que "la multiplicitat de testimonis i la concordança de tots ells en un determinat patró de conducta són un element important que ajuda a atribuir-los veracitat".
El novembre, Josep Pagès va reunir-se amb el 'senyor Q', que anava acompanyat del seu assessor legal, i va negar els fets, dubtant de la documentació aportada. En aquest sentit, l'informe aprecia que, "si bé aquestes captures no estan degudament certificades, aparentment no s'hi detecten modificacions o alteracions i presenten totes un to i un tipus de conversa homogeni" que reforçarien aquestes proves. En paral·lel, és una conducta que coincideix, manifesta l'instructor, amb el patró que ja apuntava un informe del Comitè d'Arbitratge, Mediació i Disciplina de la JNC datat de l'octubre, en què es recullen les 12 denúncies rebudes.
Proposta de suspensió temporal total com a afiliat
Per tot plegat, en el plec de càrrecs es proposa a la Comissió de Garanties que, "amb el concurs i assessorament dels serveis jurídics del partit, doni trasllat a les autoritats públiques que correspongui dels fets" en ser, possiblement, un "il·lícit penal". Uns fets que podrien "correspondre’s amb la definició d’assetjament continguda als protocols del partit", que ho recullen com "qualsevol comportament verbal, no verbal o físic, no desitjat, d'índole sexual, que tingui per objecte atemptar contra la dignitat de la persona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant o humiliant". "És una forma d'abús que s'exerceix des d'una percepció o sensació de poder psíquic o físic respecte a la persona assetjada", indica. L'informe destaca que eren "relacions que giraven al voltant d'una mena de 'joc' que de seguida derivava cap a converses i situacions de tipus molt personal, íntim i sexual".
Respecte a la condició d'afiliat del 'senyor Q' al partit, "atès que els fets descrits podrien ser constitutius d'una falta molt greu" que recullen els estatuts del partit —incompliment de deures i obligacions d'estatuts, reglament o Codi Ètic, atemptats contra els drets humans i la dignitat de les persones o actes o l’aval a comportaments racistes, LGTBIQfòbics o de violència masclista o d’altres comportaments violents, insultants o vexatoris amb les persones—, Pagès proposa "que la Comissió de Garanties elevi a l'Executiva Nacional l'adopció d'una mesura cautelar en la suspensió temporal total dels seus drets com a persona afiliada". Els fets denunciats (entre 2012 i 2019) van tenir lloc quan 'el senyor Q' formava part de CDC i el PDeCAT. La formació juntaire sosté que ni el partit ni la JNC "tenen coneixement que en aquests altres partits o organitzacions s'hagi seguit un procés disciplinari o d'investigació interna més o menys formalitzat".