L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha reivindicat aquest dimarts la recuperació d'un carrer dedicat al fundador de la Legió, colpista i mà dreta del dictador Francisco Franco, el general José Millán-Astray, durant l'acte d'inauguració de l'estàtua en honor a aquest Cos, obra de l'escultor Salvador Amaya. "A Madrid no hi ha aquarteraments de la Legió, però se li rendeix tribut arreu de la ciutat", ha celebrat el batlle, i ha llistat des de "Carabanchel, amb el carrer Millán-Astray, al legionari Queija de la Vega, i el que recorda la seva gesta i heroïcitat", ha dit entre aplaudiments dels assistents. L'estàtua s'ha situat al carrer Vitrubio, al costat del Museu Nacional de Ciències Naturals, enfront de la Caserna General de l'Estat Major de l'Exèrcit.

Homenatge a la Legió i el seu fundador colpista

PP, Ciutadans i Vox van evitar amb els seus vots en el Ple de l'Ajuntament d'aquest mes d'octubre que es canviés el nom del carrer dedicat al general Millán-Astray pel de la mestra republicana Justa Freire, en una proposició conjunta presentada per Más Madrid i PSOE. Abans, però, el general Millán-Astray ja havia tornat a la llista de carrers de Madrid el 2021, amb la restitució de la placa al carrer que porta el seu nom en el districte de Latina, en compliment d'una sentència judicial que ho va avalar. En concret, es va restaurar la placa amb el nom del general gallec en substitució de la del carrer a la qual donava nom la mestra Justa Freire després de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) sobre la recuperació dels noms dels carrers canviats a l'empara de la Llei de Memòria Històrica.

alcalde madrid martinez almeida inauguracio estatua legion legionaris Fernando Sánchez / Europa Press
L'alcalde de Madrid inaugura una estàtua que commemora la Legió / Fernando Sánchez / Europa Press

Un jutge restaura els carrers amb noms de franquistes

Va ser en el Ple municipal del passat 28 d'abril de 2017 on es va aprovar eliminar 52 noms de vies i places que homenatjaven persones o esdeveniments relacionats amb la revolta militar del 18 de juliol de 1936, la Guerra Civil o el franquisme. Amb aquest acord --que es va aconseguir amb el suport d'Ahora Madrid, PSOE i Cs, mentre que el PP es va abstenir-- es donava conformitat a la proposta del Comissionat de la Memòria Històrica. Posteriorment, però, arribarien els recursos de la dreta, que van portar els tribunals a anul·lar els canvis aprovats sobre els Caiguts de la División Azul, General Millán-Astray i Germans García Noblejas. El maig de 2021, el TSJM va acordar mantenir el carrer General Millán-Astray després de desestimar el recurs de l'Ajuntament de Madrid contra la decisió del jutge del Contenciós-Administratiu número 7 de Madrid d'obligar el Consistori a mantenir el nom del carrer. Al seu torn, aquesta sentència va tirar endavant després que la Plataforma Patriòtica Millán-Astray impugnés la decisió del llavors Ajuntament de Manuela Carmena de retirar carrers amb reminiscències franquistes a proposta d'una comissió que es va crear per a estudiar cada cas en particular.