"La imatge del dia del 50è aniversari del Rei firmant el decret d'un conseller en cap i un altre fugit a Brussel·les" es revelava com el pitjor dels malsons al Palau de la Moncloa, segons fonts del govern espanyol, si Carles Puigdemont aconseguia ser investit. Això va precipitar la fórmula jurídica del recurs "preventiu" al Tribunal Constitucional, escàndol que la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría cobria sota la capa de la raó d'Estat. Però quan falten poques hores per al ple d'investidura, les alertes estan activades per la por que Puigdemont torni a driblar l'Estat espanyol.

"No es pot garantir que no hi hagi un intent d'investidura telemàtica al Parlament", deien fonts de la direcció popular aquest dilluns. Reconeixien que no les tenien totes que la cambra vulnerés una sentència del TC. Això, malgrat que l'alt tribunal va pronunciar-se en el sentit que els diputats a Brussel·les no podien delegar el vot ni la sessió es podia fer a distància o per delegació. Per aquest motiu, el portaveu de comunicació del PP, Pablo Casado, elevava el to i recordava el president del Parlament, Roger Torrent, la querella contra Carme Forcadell. 

El fet és que Rajoy hauria après d'allò que –segons certa opinió pública– va ser l'error d'haver esperat a la declaració d'independència per aplicar el 155 –molt després de l'1 d'octubre i dels dies 6 i 7 de setembre, quan es van votar les lleis de desconnexió a la cambra catalana. "En aquell moment no sabíem què es votaria", recordava Casado sobre la cautela del president espanyol. Tanmateix, aquest cop el temor és davant el fet d'haver de suspendre la investidura a distància, donant així ales a la "propaganda" independentista sobre els "drets vulnerats" al president revocat a posteriori.

Però a mesura que el procés sobiranista s'enquista, es comença a insinuar un altre temor de fons: la puixança de Ciudadanos pel seu caire combatiu amb l'independentisme. "Molts haurien dit que no hem pres les mesures prèvies", exposava el portaveu, si Rajoy hagués seguit la doctrina d'esperar que hi hagués una acte administratiu –un acord de la Mesa que avalés la investidura telemàtica. Ara bé, la segona part de l'enunciat era tot un dard a Cs: "Però si després surt bé, s'atribueixen les mesures i, si no, diuen que malament", denunciava Casado, tot i negar que al·ludís Albert Rivera.

En aquest estat de coses, el govern espanyol vigila per terra, mar i aire per impedir la possible arribada de Puigdemont a Catalunya. Santamaría afirmava al respecte que tant la pirueta legal, com les accions d'Interior cercarien preservar "el futur d'Espanya". Al PP, fins i tot tancaven files amb l'ofensiva de la Moncloa els assenyalats com a futurs aspirants a liderar la formació. "No es pot delegar en un òrgan consultiu el fet de governar", afirmava el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, perquè s'intentés tot –també ignorar el Consell d'Estat– perquè Puigdemont no fos "president de res", en paraules de Rajoy.