Dos magistrats progressistes del Tribunal Constitucional, Fernando Valdés Dal-Re i Juan Antonio Xiol, han volgut expressar en un vot particular les seves consideracions sobre l’impacte que ha representat per a “l’estructura del sistema democràtic” el fet de no permetre que Jordi Sànchez abandonés la presó per assumir les funcions com a diputat autonòmic i defensar al ple la seva candidatura a la presidència de la Generalitat.

Aquest vot particular és la resposta a la negativa del TC a admetre el recurs d’empara de Sànchez després que el Suprem va desestimar aixecar la presó provisional. Valdés i Xiol consideren que el TC hauria d’haver estimat l’empara i anul·lat les resolucions impugnades.

La decisió del TC sobre la presó provisional del Sànchez es va conèixer la passada setmana tot i que el polític independentista ja no està en presó provisional sinó complint sentència ferma de nou anys.

Aquesta circumstància queda recollida en el vot particular, on, malgrat tot, els magistrats subratllen que fan “abstracció de la transcendència política i social del cas” però no poden obviar la seva transcendència jurídica, “atès que el dret controvertit afecta l’estructura del sistema democràtic”. Amb tot, admeten que el seu vot particular no serveix més que de “mera declaració del dret fonamental invocat en el recurs”.

Els magistrats consideren que el dret de representació efectiva de Sànchez es va veure “anul·lat”, tot i que la legislació processal penal disposava de mecanismes per garantir la mínima afectació possible en aquest dret, la qual cosa hauria possibilitat la “protecció de l’interès constitucional prevalent”.

Consideren que s'haurien d'haver assumit mesures alternatives per pal·liar la restricció del dret de representació respectant el principi de proporcionalitat.

Recorden que el delicte que s’estava investigant ja havia provocat l’aplicació de l’article 155 i que Sànchez ja no presidia l’ANC, càrrec al qual s’havia vinculat el risc de reiteració delictiva.

Així mateix, destaquen que Sànchez era diputat del Parlament i d’especial rellevància política atès que havia estat proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat.