La carpeta pendent de l'oficialitat del català a la Unió Europea s'ha topat de nou contra un mur aquest dimarts, en una nova reunió del Consell de la UE en la qual no té "cap possibilitat" de prosperar. Aquesta setmana, Espanya havia fet un nou embat per la qüestió. En el marc de l'ampliació de la UE amb l'adhesió de països dels Balcans com Montenegro o Albània, el ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha asseverat que seria "impensable" incorporar noves llengües abans que el català, el basc o el gallec. Ara, diversos ministres i alts representants d'estats membres han carregat contra el govern espanyol per condicionar l'ampliació europea a la seva agenda.
El viceministre lituà Sigitas Mitkus ha estat el més dur i ha dit obertament que es posicionarà en contra de vincular l'oficialitat de les llengües cooficials de l'Estat espanyol a l'ampliació de la UE. "És inacceptable i així ho plantejaré durant el Consell", ha afirmat en declaracions als mitjans de comunicació abans de la reunió.
L'alemany Gunther Krichbaum, per la seva part, també s'ha oposat a "una bilateralització de la integració europea" i ha rebutjat que els estats membres aprofitin l'ampliació europea com a moneda de canvi "per intentar obtenir condicions millors". Krichbaum considera que Europa "ha de ser forta" davant l'impuls de la Xina i de Rússia i, per això, ha demanat "una mica més d'esperit europeu" per evitar tancar les portes als països candidats a formar part del bloc comunitari. El govern alemany del conservador Friedrich Merz es va mostrar contrari des d'un principi a l'oficialitat del català.
En un sentit semblant, Suècia, un altre dels països que s'oposa al català a Europa, ha demanat no barrejar qüestions. La ministra d'Afers Europeus de Suècia, Jessica Rosencrantz, ha advertit que l'ampliació de la UE i l'oficialitat del català "no haurien de vincular-se", perquè són coses diferents. També ha avisat que això no és una discussió nova i que, abans de tot, caldria un grup de treball per esclarir les implicacions de la mesura.
Un missatge compartit per la secretària d'estat de Croàcia, Andreja Metelko-Zgombić, que ha insistit que el debat de l'oficialitat de les llengües cooficials espanyoles ja "s'ha tractat detalladament" sense èxit. A més, ha descartat qualsevol decisió durant la trobada d'aquest dimarts.
Una discussió breu i infructuosa aquest dimarts
Irlanda té la presidència rotativa del Consell en aquests moments i el ministre irlandès d'Afers Europeus, Thomas Byrne, ha avisat aquest matí des de Brussel·les que la discussió sobre el català serà "breu" i acabarà de manera infructuosa. "No espero que hi hagi cap resultat avui", ha sentenciat en ser preguntat en arribar a la reunió. Irlanda és un dels països que hi està a favor, però avisa que no hi ha hagut novetats i que encara manca consens entre els estats.
L'oficialitat del català a Europa ja es va votar sense èxit l'any passat, a petició del govern espanyol en el marc de l'acord assolit amb Junts amb la investidura del 2023. La qüestió es va parlar durant prop d'una hora i els ministres europeus van deixar el debat aparcat sense votar. Alemanya, Suècia, Finlàndia o Àustria hi estan en contra, per dubtes legals, de despesa o per evitar atiar moviments semblants de llengües dels seus respectius països que puguin aixecar tensions internes. També hi ha influït la campanya en contra que ha propiciat el PP espanyol amb els seus socis europeus conservadors, que governen diversos països. A favor hi estan Bèlgica, Dinamarca, Irlanda o Luxemburg.