Víctor de Aldama ha sortit del Tribunal Suprem condemnat, però sense haver d’entrar a la presó. I ho ha fet amb un missatge tant directe com incòmode per a la resta d’implicats en la trama: col·laborar amb la Justícia pot canviar-ho tot.
"La col·laboració serveix", ha afirmat el comissionista després de conèixer la sentència del cas Mascaretes. No s’ha quedat aquí. Davant els mitjans, Aldama ha volgut convertir el seu cas en un avís per als que puguin venir darrere seu: "Espero que els altres que venen darrere col·laborin". I encara ho ha resumit amb una frase més clara: "Qui vingui darrere, que col·labori amb la Justícia".
El missatge arriba després que el Suprem l’hagi condemnat a quatre anys i mig de presó per la seva participació en la trama, però hagi decidit suspendre l’execució de la pena. És a dir, Aldama ha estat condemnat, però no ingressarà a la presó si compleix les condicions imposades pel tribunal.
El mensaje de Víctor de Aldama a ‘Julito’ Martínez, Leire Díez y Gertrudis tras esquivar la cárcel:
— Valeri (@danko_2023) June 22, 2026
"Quien venga por detrás que colabore con la Justicia".
Van a cantar la Traviata. pic.twitter.com/NJZO3XUKiz
El missatge d’Aldama: parlar pot evitar la presó
Aldama no s’ha presentat com algú absolt, sinó com algú que ha pagat menys conseqüències per haver col·laborat. La seva frase sobre els que “venen darrere” apunta precisament a això, qui aporti informació útil a la Justícia pot obtenir una rebaixa penal o fins i tot esquivar l’entrada a la presó.
Segons la sentència, la seva aportació va ajudar al descobriment dels delictes i va tenir rellevància per avançar en la investigació. Aquest punt és el que explica la diferència entre la condemna formal i el fet que no hagi de complir-la dins d’un centre penitenciari.
Aldama, a més, no ha intentat desmarcar-se completament dels fets. El tribunal valora que va admetre la seva participació i que les seves manifestacions van quedar reforçades per informes de l'UCO i per declaracions de diversos testimonis.
Per què s’ha lliurat exactament de la presó?
El Suprem l’ha condemnat a quatre anys i mig per delictes vinculats a la trama de les mascaretes, però les penes individuals imposades per cada delicte no superen els dos anys. Això obre la porta a suspendre l’execució de la pena, especialment quan el tribunal aprecia una col·laboració rellevant amb la Justícia.
Aldama haurà de complir diverses condicions: no tornar a delinquir, presentar un informe semestral sobre les seves activitats i fer un any de treballs en benefici de la comunitat. També haurà d’assumir les responsabilitats econòmiques fixades en la resolució, entre les quals hi ha una multa de 72.000 euros.
Una col·laboració que va arribar després de passar per presó preventiva
La decisió d’Aldama de parlar no va arribar al principi del cas. El comissionista va ser detingut el febrer del 2024, quan va esclatar el cas Koldo, i va quedar en llibertat dos dies després amb mesures cautelars. La seva col·laboració amb la Justícia va arribar mesos més tard, quan ja estava en presó preventiva per una altra causa, relacionada amb un presumpte frau d’IVA en el sector dels hidrocarburs.
Va declarar durant hores davant el jutge del cas Koldo. Aquell mateix dia, la seva defensa va comunicar al jutjat que investigava la causa dels hidrocarburs que Aldama havia començat a col·laborar amb la Justícia. La Fiscalia Anticorrupció va valorar aquesta disposició i el jutge Santiago Pedraz va acordar-ne l’excarceració aquella mateixa nit.
Ábalos i Koldo, les condemnes més dures de la sentència
El contrast amb la resta de condemnats és notable. El Suprem ha imposat 24 anys i tres mesos de presó a l’exministre José Luis Ábalos i 19 anys i vuit mesos al seu exassessor Koldo García. La sentència considera provat que tots tres van formar part d’una estructura organitzada per obtenir beneficis aprofitant contractes públics i favors vinculats al Ministeri de Transports durant la pandèmia.
Segons el tribunal, Ábalos aportava el pes institucional del càrrec, Koldo García actuava com a enllaç i Aldama posava sobre la taula els contactes, les connexions empresarials i les operacions que permetien obtenir beneficis. La trama, segons la resolució, va afectar adjudicacions de subministrament de mascaretes a organismes com Puertos del Estado i Adif.