Poc després de la publicació de les dades que certificaven el descens de l'ús social del català al país, el maig del 2025 va veure la llum Llista, una iniciativa que pretenia registrar i analitzar la presència de la llengua en un àmbit on aquesta començava a créixer: les xarxes socials de contingut audiovisual, és a dir, TikTok, YouTube i, sobretot, Instagram. Els impulsors d'aquesta iniciativa van ser el projecte La Fera, que ara ha aturat la seva activitat, i Fundació.cat, que des del juliol del 2025 porta el nom d'Accent Obert. Un any després, el periodista Albert Lloreta (Badalona, 1987) analitza en aquesta entrevista a ElNacional.cat la importància del projecte, la seva utilitat a l'hora de tenir una fotografia real del panorama i les conclusions que se'n poden extreure arran de la publicació de les dades del 2025 en un informe molt extens i acurat. D'aquestes se'n desprèn un creixement molt notori de les visualitzacions dels vídeos i que, tal com celebra Lloreta, la indústria del contingut digital en català encara no ha "tocat sostre". Són unes dades que, en un moment complicat per a la llengua, conviden a l'optimisme.
Llista es va presentar a finals de maig del 2025. Com explicaríeu aquest projecte a algú que no sap que existeix?
Llista és un esforç d'intentar recopilar tota la creació de contingut en plataformes audiovisuals d'internet en català. El que fa és aglutinar tots els creadors que estan publicant en plataformes com Instagram, YouTube i TikTok i intenta obtenir el màxim de dades possible per tenir una foto sencera de com està el món dels creadors de contingut. Fins ara, sempre n'hem parlat molt com a les palpentes. La idea és aterrar-ho en una imatge més o menys clara. És un esforç inèdit; no hi ha cap altra llengua al món que tingui tanta informació sobre com es mou en aquests ecosistemes. Estem molt contents d'haver-ho pogut tirar endavant; les dades de l'informe anual del 2025 són la primera foto que tenim i és molt interessant.
L'audiència ha crescut un 70% respecte de l'any anterior. Aquests creixements no són normals quan ja hi ha una indústria estable
Dèieu fa un any que una de les idees era poder saber “quin és l’estat de la llengua a les xarxes més enllà de la intuïció”. Quina era aquesta intuïció a la qual us refaríeu? Un any després, considereu que s’ha complert o, des de l'organització, us heu emportat una sorpresa?
La intuïció, jo crec que compartida, era que hi havia un xup-xup. Veníem d'una època en què estava creixent el món dels creadors de contingut, però d'una manera més lenta. I, després de la pandèmia, hi va haver un gran boom. En aquell moment ja vam veure que hi havia molts nous creadors, però potser no hi havia interès del públic o comercial. I en aquests anys la intuïció ens feia veure que hi havia més interès de les administracions, d'entitats i sector cultural, comercial i, sobretot, molt més interès de públic. Vèiem que això estava creixent, professionalitzant… que s’estava creant una indústria de veritat. I el que ensenyen les dades és que aquest procés de creixement es inicial. En el cas de l’audiència, per exemple, si agafes la de tots els creadors de contingut, durant el 2025 ha crescut un 70 % respecte de l'any anterior. Aquests creixements no són normals quan ja hi ha una indústria molt estable. L'audiència d'un programa de tele d'un any a l'altre no creix tant. El que ens fa interpretar això és que estem en una fase inicial. Ja es veu molt gran, és molt potent... Però crec que encara no hem tocat el sostre. Això és una molt bona notícia.
En la llista es classifiquen els creadors segons el contingut: estil de vida, gastronomia, societat, humor, literatura, esports, ciència… De tots aquests submons, quin és el que més interessa als consumidors?
Hi ha unes categories que són una mica calaix de sastre grans. La més evident és “estil de vida”. És un àmbit que pot aglutinar molts tipus de contingut diferent i clarament sobresurt de la resta. “Societat”, que ha crescut molt, “música” i “humor” també destaquen. Després hi ha hagut una feina molt d’anar un per un i identificar creadors i nínxols que potser, aparentment, són més petits i menys importants, però que han crescut molt. Un dels que ho han fet més, tot i no ser molt gran, és el de manga i anime. Tenir la foto dels grans blocs, però també d’aquests més petits, com literatura, manga, anime, esports… és molt interessant.
Per què creieu que aquesta categoria, “estil de vida”, destaca tant per sobre de la resta? És perquè és més fàcil de generar o perquè és més fàcil de consumir?
Jo diria que hi ha una part de la mateixa definició de la categoria que simplement és més àmplia. Si tu parles de manga i anime, per exemple, és una definició molt acotada i concreta. I "estil de vida" és una xarxa que agafa des de gent que fa vlogs de viatges fins a gent que grava el seu dia a dia. És un contingut molt divers. Però també hi ha una tradició en aquestes plataformes, que ve de la idea que hem anat deixant enrere de l’influencer, que és parlar una mica de la teva vida, del que fas tu. Aquest és un dels continguts que, en els ecosistemes digitals privats, ha tingut molta força perquè premia i fomenta el subjecte protagonista.
L'ecosistema català, en moltes coses, no s'assembla als altres, no hi veus tota la toxicitat o els discursos més nocius
En l'àmbit estatal i internacional, una de les qüestions que hi ha sobre la taula és la protecció dels menors a les xarxes socials, sobretot per part de pares que tenen perfils a les xarxes socials i que exploten la imatge dels seus fills per lucrar-se’n. Això és una realitat, també, aquí a Catalunya?
Jo diria que no és tan comú, És curiós, perquè l'ecosistema català, en moltes coses, no s'assembla a d'altres. D'aquests 1.260 creadors que tenim comptabilitzats, no hi veus tota la toxicitat o alguns discursos més nocius i problemàtics que veus molt sovint en anglès o en castellà. Crec que això es deu també al fet que el creixement i el xup-xup que ha fet la indústria ha estat molt curat i amb molts suports que no són exclusivament les plataformes. Per tant, ens hem salvat una mica de dinàmiques més tòxiques. Això no vol dir que, a mesura que tot es vagi normalitzant, ens apareguin com en qualsevol altra llengua. No som éssers de llum. Simplement, per les condicions en com ha crescut l’ecosistema, potser, en certa manera, ho tenim més domesticat.
Un dels aclariments que es fa en la web és que a la llista no s'inclouen “perfils que temptin contra la convivència i el respecte”. Us heu trobat en molts casos que heu hagut de descartar?
No, justament no ens hi hem trobat. Evidentment, hi ha casos, però no hi ha un boom, com pot ser passa en altres llengües. Almenys en aquesta mena de contingut que analitzem, que és l’audiovisual. En anglès, en castellà o en altres llengües sí que ha passat.
Es parla molt de la presència de la ultradreta a internet, a les xarxes socials i com això ha ajudat a escampar el seu missatge, fer que aquest arribi a franges de la població més joves. El país s’ha escapat d’aquest fenomen?
De moment, sí, jo diria que sí. Si mires la fotografia del que mostra la llista i també navegues per aquestes plataformes, no trobaràs una gran quantitat de discursos d'odi en formats audiovisuals. En altres espais, sí. A més, hi ha un altre condicionant. Llista no incorpora tots els vídeos en català, incorpora els vídeos de creadors. Això vol dir que deixa fora, per exemple, videoclips, institucions o un contingut més de partit polític. És un altre filtre, aquesta no és la foto que ens interessa. Tot passa en les mateixes plataformes, però nosaltres el que mirem és la indústria de creadors, creativa i amb més diversitat de temes, però que no es concentra en aquestes qüestions més polítiques.
Un dels perfils destacats que apareix en el rànquing de societat és el de la tinenta d'alcaldia de Jaume Collboni, Laia Bonet, que té molta presència a les xarxes, sobretot a TikTok. Com heu definit que és un creador digital?
Una de les creadores que surt més amunt a la llista de gastronomia és Ada Parellada. Aquí hi ha una feina de criteri editorial, de pensar-hi bé i de marcar unes regles concretes que en aquest cas és que hi hagi una producció digital que s'autosustenti, que tingui un sentit propi. Tot és revisable i, a diferència d’altres sistemes de categoritzar —és fàcil definir que és un llibre o que és una pel·lícula—, aquest és un terreny gris. Hi pot haver persones que fan molts vídeos de gastronomia, però demà te’n fan d'humor. Tot això són unes qüestions que, tot i que estan en l'aire, hem decidit anar-les treballant i afinant. Diria que, de moment, tenim un bon sistema de treball que, insisteixo, és inèdit. Estem creant una cosa que no s'havia fet enlloc i penso que això té un valor molt potent. De fet, a mi el que m'agradaria és que altres llengües en situacions semblants al català, que no tenen un estat al darrere, poguessin sumar-se i fer les seves llistes. I llavors tindríem una foto també molt interessant de quina és la mida proporcional del català a internet, que és una dada que no podem tenir i que potser també ens sorprendria en positiu.
Fent una anàlisi de les dades, la gran majoria de projectes són individuals i la seva distribució de gènere és molt paritària, pràcticament 50-50. Aquesta paritat no ha arribat a tots els àmbits de la vida, però sembla que a la creació de contingut en català sí. Quina anàlisi en feu?
Sí, és una gran notícia. El fet que hi hagi més projectes individuals que no pas col·lectius respon a una dinàmica del nostre ecosistema, que ha crescut sobretot a Instagram. De fet, és bastant increïble perquè aquesta xarxa ha doblat en un any, del 2024 al 2025, les visualitzacions. Crec que es comencen a notar aquests esforços per potenciar aquests espais. El fet de la paritat probablement respon al fet que és una indústria nova i que té menys els ancoratges tradicionals de les indústries culturals anteriors. És una gran notícia i esperem que continuï sent així.
Deies que Instagram ha crescut molt i, en canvi, la creació de contingut en català a YouTube és molt més reduïda. Per què?
Val a dir que tant YouTube com TikTok també creixen, però són molt més petits. El gegantisme d'Instagram fa que quedi com petits nans. Per una banda, és més fàcil fer un contingut ràpid, curt i individual, però crec que cal anar més enllà. Això és una hipòtesi, però, durant la pandèmia i en altres llengües, el fenomen de l’streamer es va fer molt gran. Es van generar unes grans audiències per un tipus de contingut que durava moltes hores i que després alimentava canals de YouTube molt grans també. Aquesta mena d'ecosistema tan gran que venia de l'streaming, en català no el vam tenir, perquè, per inèrcies de les plataformes, el català no tenia la capacitat de crear aquestes comunitats. Això pot canviar. Comencem a veure esforços, com la Casa de la Creació de Barcelona, que vol treballar per projectes una mica més professionalitzats, amb més recursos… amb la intenció de centrar-se més en el projecte i no només en el subjecte que parla. D'aquí a uns anys veurem canvis; YouTube es potenciarà, sens dubte.
Aquest 71% de creixement de visualitzacions vol dir que estem a l'inici, estem pujant el Dragon Khan i no sabem encara quin serà el sostre
Una de les altres conclusions que es pot extreure després d’un any d’anàlisi és que ha crescut molt més el consum que la producció. Hi ha més gent que vol consumir contingut en català que gent que s’atreveix a fer-lo?
El sector està creixent, però a un ritme més normal; no estem en un gran boom. En canvi, en l'àmbit de consum hi ha més presència dels creadors que ja existeixen, que tenen un altaveu més gran i arriben a més gent, i es va normalitzant aquest ús digital. Venim d'un país on, probablement, molta gent encara feia l'associació món digital-joves. Doncs, a mesura que es va trencant aquesta idea una mica antiga, anem sumant una audiència natural i normal a un sector, una indústria cultural i de comunicació que és per a tots els públics. Aquest 71% de creixement de visualitzacions vol dir que estem a l'inici, estem pujant el Dragon Khan i no sabem encara quin serà el sostre. Per les poques dades dels primers mesos del 2026, les visualitzacions encara pugen a un ritme molt alt respecte al 2025. Arribarà algun any que tindrem un creixement d'un 2% o, fins i tot, algun decreixement. Ara, encara estem en la fase de pujar a la muntanya russa.
Feies referència a la relació, una mica obsoleta, de món digital-joves. Teniu dades de les edats dels creadors o de les audiències?
No, això són dades molt sensibles. Podríem tenir-les a través d'enquestes, però encara no ens n'hi hem posat. L’edat de l’audiència són dades que tenen els creadors, però nosaltres no hi podem accedir. Un projecte com Llista ha d’anar incorporant aquestes informacions, tal com fan altres sectors culturals. En tot cas, probablement el creixement de visualitzacions respon al fet que s'està ampliant l’objectiu d'edat.
Mentre puja l’audiència i el consum, baixen les interaccions. Això és un mal senyal?
El terreny de joc és molt estrany i la manera com funcionen les plataformes no és transparent ni clara. Hi ha canvis, per exemple, en els algorismes que recomanen un contingut o un altre. Hi ha unes dinàmiques sobre les quals no tenim prou informació per a valorar. La meva intuïció és que, com que ha crescut molt Instagram i el consum més “automàtic” del reel, és molt probable que les visualitzacions creixin perquè es recomana molt contingut en català, però no hi hagi la paciència d’entrar i comentar.
Ens surten molts vídeos en català, però no tenim el costum d'asseure'ns, mirar un vídeo i comentar-ho
Ens fa vergonya comentar els vídeos de persones que no coneixem?
O simplement estem amb l’automatisme d’agafar el mòbil i mirar reels. Ens en surten molts en català, però no tenim el costum d’asseure’ns, mirar un vídeo i comentar-ho. Crec que això respon més a com funcionen les plataformes que a un element inherent del sector en català. Si tinguéssim un YouTube més gran, creixerien les interaccions. A mi em fascina tenir una eina com Llista que et permet treure conclusions sobre com està el sector català, però també sobre com es comporten les plataformes. És un experiment interessant.
També heu analitzat el volum de seguidors que té cada mena de projecte i la gran majoria són petits, amb menys de 5.000 seguidors. Quines implicacions té això?
És una qüestió que passa en totes les llengües i és molt normal. La majoria de gent s'obre un canal, comença i arriba fins a un punt. De fet, el percentatge de canals petits en català és molt equivalent. Quan es fan estudis dels 300 milions de creadors de contingut del món, el percentatge és el mateix. El que és diferent en català és que la majoria de les visualitzacions no es comprimeixen en l'1% de més seguidors, sinó en el sector d'uns 20.000 seguidors. Això és un senyal molt positiva, perquè el que vol dir és que encara tenim una indústria que és molt receptiva a projectes nous.
Quan comences a fer vídeos en castellà, per exemple, és molt més difícil arribar a aquell 1% que té molts milions de seguidors per començar a acumular la majoria de les visites. En altres llengües veus que hi ha un cap molt gros, però les visites no reparteixen prou bé. En català, en canvi, estan repartides d'una manera més transversal. Per això, el missatge és: en català la distància entre començar un projecte i tenir ja un bon gruix de visites i d'interès és més curta que no pas en altres llengües. És una bona oportunitat per, si tu parles català i vols fer coses en aquests sectors, llançar-t'hi i fer-ho. Per mi va ser molt bona notícia, això, perquè volia dir que era un ecosistema obert, encara. Segurament arribarà un punt de maduració que ens tornarà a passar el mateix, que ens equivaldrem a les altres llengües i estarà tot molt més solidificat, però encara no és així. Encara hi ha espai per córrer.
Us heu trobat amb molts projectes que “tanquen”? Són projectes constants o tenen una vida curta?
Dels 1.260 que tenim comptabilitzats, uns 900 publiquen mensualment, de forma molt constant. Ha crescut la constància dels projectes que ja existeixen. El que fa que hi hagi un 71% de creixement de les visualitzacions no són els nous creadors, sinó que els que ja hi eren han publicat més, de forma més consistent i més estable. Això també indica una certa capacitat de professionalitzar-se. Realment és petita la quantitat de projectes que estan congelats o morts. Nosaltres, ja d'entrada, quan busquem canal vius, però dels que tenim des del 2024, la gran majoria són vius, potser no publicant cada mes, però publicant un cop cada trimestre. És un ecosistema que està prou viu i que no deixa molts projectes enrere. És habitual que algú comenci una cosa i l'abandoni, però ens va sorprendre que hi hagués tants projectes consolidats. Això és una altra bona notícia.
També feu una anàlisi territorial. La gran majoria de projectes en català són a Catalunya, mentre que la seva presència a les Illes Balears o al País Valencià és més reduïda. Quin paper pot tenir el contingut en català a internet per reforçar els vincles entre aquests territoris.
Evidentment, la situació és la que és. Al Principat també hi ha hagut, segurament, molts més recursos públics i més interès des d'entitats, fundacions, associacions, empreses… I ja teníem un ecosistema amb més creadors. Internet, per la seva idiosincràsia distribuïda globalment, és una oportunitat per trencar aquesta idea d'espais mediàtics aïllats. L'espai mediàtic digital no depèn de cap govern. Per tant, els encotillaments o les distàncies o fronteres que hi ha ara, encara, entre alguns continguts, però que es van trencant, són més simbòliques i perquè encara estem amb inèrcies de sistemes més antics, però que a internet no tenen cap sentit. Jo, en català, puc consumir productes i creadors de qualsevol punt dels Països Catalans i, de fet, d'arreu del món, fins i tot sense saber-ho. No sé d'on són i no és l'important. De fet, hi ha una altra frontera. Primer, que internament hi hagi més consum i més públic repartit entre tots els punts, això és possible. I també el català com a llengua per a parlar al món. Hi ha una distribució gratuïta i universal de les nostres creacions en català que es pot aprofitar per parlar al món com ho fan qualsevol altra llengua. Aquest és un dels reptes i un dels potencials de l’ecosistema.
Hem superat la fase "activista", que va ser important i necessària, però que també era una llosa i enviava un missatge equivocat
Quina és la motivació de les persones que decideixen començar a fer contingut en català?
Jo diria que fa uns anys, era l'activisme. Teníem molt amb la cantarella de “ho faig en català perquè és la meva llengua”, estàvem encarcarats en el bucle de donar explicacions. Ara ja no estem en aquest punt i simplement és perquè és una llengua molt útil per comunicar-te internet. I de fet és, com hem vist amb les dades, una llengua més útil per créixer i per ser vist que altres. Potser per una qüestió que hi ha menys competència o perquè encara estem en una fase inicial, però ara mateix és el més eficient. Si tu tens alguna cosa que vols explicar al món, i tens ganes d'arribar al màxim de gent, el que has de fer és fer-ho en català. Llavors, jo diria que això, avui en dia, és el motor principal de la majoria dels projectes que probablement no tenen una sensibilitat lingüística especial. Hi ha molts creadors que feien contingut en castellà que el comencen a fer en català. S'estan sumant a una indústria que identifiquen que els farà créixer més de pressa. Hem superat la fase activista, que era molt important i necessària en el seu moment, però que també era una llosa, perquè tota l'estona enviava un missatge equivocat d’“hem de protegir el català”, quan és al revés. El català ens fa créixer, ser ambiciosos i poder desplegar els nostres projectes amb normalitat. És una gran notícia.
El consumidor de contingut en català és menys exigent que el públic d’altres llengües?
Això seria posar-se dins del cap de molta gent, però m’imagino que hi ha una alegria de comprovar que existim. En contrast amb aquest pessimisme del carrer i d’aquesta sensació que costa d'arrencar i que al català se l’ha d'empènyer, veure un sector on apareixen molts projectes, que és molt ric i viu, suposo que a molta gent li agrada i el celebra. És inevitable que, quan alguna cosa et va bé, la celebris i potser te la mires amb més bons ulls. Si el català estigués en un estat perfecte a tot arreu, potser no t'interessaria tant. És probable, sense entrar a analitzar el que fa cadascú. El català ha tingut 2.700 milions de visualitzacions el 2025, això és molt mal d’analitzar.
En els últims anys, des de l’administració s’han posat en marxa ajuts i beques pels creadors de contingut en català. Com ho veieu des de Llista?
Si mires la societat catalana des de diferents instruments, l’administració amb els ajuts i les beques; la societat civil contractant creadors perquè ajudin a transmetre idees i projectes; les empreses que també tenen un paper important… des de tots aquests espais s’està posant molta carn a la graella i això es nota. Aquest no és un resultat orgànic i prou. Hi ha hagut un impuls molt clar i molt a la vegada que ha fet que s'aixequés tota la indústria de forma molt ràpida. I és molt bonic de comprovar que funciona, que és molt receptiu. És un sector que estava molt escanyat i molt invisibilitzat i, de sobte, a la que li dones una mica d'energia, demostra que és útil, que creix i que funciona. També penso que ens hem de preparar per a quan hàgim superat el boom inicial, quan tot es consolidi i quan això estigui madur, pugui continuar subsistint i aguantant. Però, de moment, estem en una fase molt positiva.