El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha insistit a dir aquest dissabte que el govern espanyol "treballarà incansablement" per aconseguir que el català, com també l'euskera i el gallec, sigui una llengua oficial a la Unió Europea. Després del revés de la proposta de l'Estat espanyol al Consell d'Afers Generals de la UE, per vuitena vegada, el ministre ha reiterat que "l'euskera serà oficial a Europa. El gallec serà oficial a Europa. El català serà oficial a Europa", en un missatge a les xarxes socials pel Dia Europeu de les Llengües. Albares ha expressat que "defensar les nostres llengües oficials és defensar la nostra identitat plural" i ha afegit que el lloc del català, l'euskera i el gallec "és al cor" d'Europa: "No pararem fins que la veu de tota la nostra ciutadania ressoni amb plenitud de drets a la UE", ha insistit.
En el vídeo que ha penjat a les xarxes socials, el cap de la diplomàcia espanyola assegura que les tres llengües "son part" de la "identitat i la història" d'Espanya i que "el seu lloc és al cor d'Europa". "La nostra llengua", indica, "és un orgull que ens connecta amb el món", i "és també cultura i futur europeu". Per aquesta raó, "ha de ser reconeguda com a llengua oficial a la Unió Europea". Albares reivindica que "aquesta pluralitat lingüística és la nostra gran riquesa". En aquest context, assenyala que la diplomàcia espanyola continuarà "treballant incansablement fins a aconseguir la seva oficialitat plena a les institucions europees". En paraules del ministre, "defensar les nostres llengües oficials és defensar la nostra identitat plural". Per això, reitera que "no pararem fins que la veu de la nostra ciutadania ressoni de ple dret a les institucions de la Unió Europea".
Euskara Europan ofiziala izango da.
— José Manuel Albares (@jmalbares) September 26, 2026
O galego será oficial en Europa.
El català serà oficial a Europa.
¡Feliz Día Europeo de las Lenguas! pic.twitter.com/9KcD3lli1k
Les paraules d'Albares arriben la mateixa setmana en què els socis comunitaris han tornat a rebutjar, per vuitè cop, la proposta del govern espanyol per fer oficials a les institucions europees el català, l'euskera i el gallec. Alguns estats membres van constatar la seva oposició a què la proposta prosperés i, davant la necessària unanimitat per prendre la decisió, aquesta va tornar a fracassar. Des d'aleshores, el ministre d'Exteriors insisteix a recalcar la importància del fet per al govern espanyol i va condicionar l'acceptació de les tres llengües oficials a l'Estat a les institucions comunitàries com un pas previ a qualsevol possible expansió futura del club dels 27.