Ajuntaments que formen part dels Països Catalans han exigit a l'Estat espanyol i a l'Estat francès una millora del finançament per al món municipalista. Així ho ha traslladat la presidenta de l'Assemblea Catalana de Municipis (ACM) i alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó (Principat); Jaume Oliveras, vicepresident de l'ACM i alcalde del Masnou; Nicolau Garcia (Partit Comunista), batlle d'Elna (Catalunya Nord); Miquel Oliver (Més per Mallorca), alcalde de Manacor (Mallorca); i Sergi Ferrús (Compromís), alcalde de Pedreguer (País Valencià), en un acte aquest dilluns al migdia a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). El més contundent ha estat el batlle d'Elna, Nicolau Garcia, qui ha carregat molt durament contra el "centralisme" de l'Estat francès que ha empitjorat durant els últims anys. "Fins a l'any 2000, un ajuntament podia tenir les competències que volia donar-se, però aquesta llibertat no hagués pogut passar tan fàcilment, no tan sols per l'Estat francès centralista i el capitalisme. Un batlle sol podia decidir que l'aigua no anés a una empresa privada", explica el batlle d'Elna.
És a partir del 2000 quan, segons el batlle, els ajuntaments perden competències, fins al punt que avui el govern francès els vol eliminar per substituir-los per mancomunitats. "Avui, l'Ajuntament d'Elna ha estat obligat a concedir la competència de les escombraries o l'aigua a una empresa privada. L'estat francès vol passar de 36.000 ajuntaments a 3.600 unitats de comuna", lamenta Garcia, que lamenta que no pugui aprovar un reglament sobre el català, ja que aquesta decisió recau en el representant de l'Estat. A més, ha explicat que per invertir en una infraestructura ha de tenir el 20% del finançament de realització, si no no ho pot fer. "Els pobles pobres no tindran infraestructures i un poble ric sí. Sóc un dels batlles que reivindica el dret a endeutar-se", reivindica Garcia, que també posa sobre la taula que un dels requisits és que has de ser "amic" de representants estatals.
La llei de racionalitat i les lleis fiscals com a problemes
La situació, a Catalunya, el País Valencià i les Illes, no és tan dramàtica, però tots ells han reivindicat la necessitat de canviar el reglament del finançament. "Defensem aferrissadament per recuperar un finançament just, som les institucions que fan els deures millor, que generem més estalvi i les més castigades econòmicament, tant per la llei de racionalitat, com per les lleis fiscals", afirma Meritxell Budó, que explica que la gran majoria del dèficit se'l queda centralitzat l'Estat. "Del 2,5%, un 2,4% se l'emportat l'Estat, mentre que el 0,1% se'l queda la comunitat autònoma. Nosaltres no ens quedem res de romanent positiu i a vegades se'ns diu que hem de decréixer", lamenta Budó, que recorda com abans si hi havia romanent positiu el podies invertir.
Tots els alcaldes han anat en aquesta línia. L'alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, també ha posat sobre la taula un dels mantres que cada vegada creix més entre el municipalisme: les diputacions estan obsoletes. "Estem al prelitoral i això fa que no visquem del turisme. Tenim una Mancomunitat que no té subvencions i trobem a faltar el que són els Consells Comarcals", posa sobre la taula l'alcalde del País Valencià. Per la seva banda, l'alcalde de Manacor també demana canvis amb el turisme i el creixement demogràfic. "Tenim una pressió migratòria important que ajuda a desdibuixar la nostra cultura i identitat, com també hi ha una necessitat d'habitatge", explica Oliver.
Conveni entre ACM i UCE
Abans de l'acte, l'ACM i la Universitat Catalana d'Estiu han signat un conveni de col·laboració per donar suport i impulsar l'UCE. "Si entenem els Països Catalans com a unitat, cal un compromís amb la seva articulació política i fer-ho des del municipalisme com a administració més pròxima és el que es requereix. Des dels Ajuntaments hem d'enfortir la cultura i la identitat comuna", reivindica Budó, que subratlla el municipalisme com a eina de "construcció nacional".