Aquest dissabte 15 d’agost no és un dia qualsevol a la frontera de Ceuta. Està marcat en vermell des que fa dies que circulen per les xarxes socials missatges que animen milers de persones a intentar repetir l’entrada massiva de finals de juliol, quan aproximadament 72.000 migrants van travessar la frontera nedant o a peu, a través de l'espigó de Tarajal, per accedir a la ciutat autònoma. Espanya i el Marroc han decidit aquesta vegada no esperar a comprovar si la convocatòria és real o només un rumor viral: les dues bandes de la frontera han reforçat de manera considerable els dispositius policials i de vigilància. Sobre el terreny, la resposta ja és visible: més policies, més guàrdies civils, més controls, més vigilància al litoral i un Marroc decidit a impedir que les concentracions arribin fins a la frontera. Fa dues setmanes, l’allau va sorprendre les autoritats. Aquesta vegada, almenys, ningú podrà dir que no l’esperaven.
Gairebé 500 agents més que durant l’allau del 30 de juliol
La frase que va fet saltar totes les alarmes és tan simple com potencialment explosiva: "La frontera de Ceuta estarà oberta el dia 15". Missatges d’aquest tipus s’han estès per xarxes socials i aplicacions de missatgeria durant els últims dies i han recordat inevitablement el que va passar el 30 de juliol, quan els rumors sobre una suposada obertura de la frontera van contribuir a desencadenar una entrada sense precedents. Aquesta vegada, però, tant Madrid com Rabat volen que la sorpresa no jugui a favor d’una nova allau. El Ministeri de l’Interior espanyol ha augmentat de manera molt considerable la presència policial a Ceuta. El dispositiu suma 880 agents de la Policia Nacional i 714 guàrdies civils, és a dir, 1.594 efectius, gairebé 500 més dels que hi havia quan es va produir l’entrada massiva de finals de juliol. La Comandància Militar també va ordenar la cancel·lació de tots els permisos dels seus militars destinats a la ciutat autònoma des d'aquest dijous, tot i que demà és un dia festiu.
El reforç encara creixerà amb l’arribada de 45 agents de les Unitats de Prevenció i Reacció (UPR) de la Policia Nacional, especialitzades en seguretat ciutadana i control de situacions amb grans concentracions de persones. Amb aquests efectius, el dispositiu policial superarà els 1.600 agents. La diferència respecte de fa quinze dies és sobretot preventiva. Interior no vol esperar que una concentració de milers de persones arribi fins a la mateixa frontera per reaccionar. La prioritat és dissuadir, detectar moviments amb antelació i disposar de prou efectius per contenir simultàniament possibles intents d’entrada per terra i per mar.
Els controls no es concentren exclusivament al pas del Tarajal. També s’ha reforçat la presència policial a les platges, al port i als punts considerats més vulnerables del perímetre fronterer. El precedent explica les precaucions. El 30 de juliol, l’arribada massiva va desbordar en qüestió d’hores el dispositiu policial, els serveis d’emergència i la capacitat d’acollida de Ceuta. Ara, davant les crides que circulen per les xarxes per aquest dissabte, Madrid intenta que la improvisació no torni a marcar la resposta.
El Marroc vol frenar l’allau abans que arribi a la frontera
La peça clau del dispositiu, però, és a l’altra banda. A Fnideq —Castillejos—, la ciutat marroquina situada immediatament al costat de Ceuta, Rabat ha desplegat centenars d’agents antidisturbis, també canons d’aigua, equips de gas lacrimogen, ambulàncies i efectius militars. Algunes fonts parlen de més de 20.000 efectius. També s’han intensificat els controls a les carreteres i accessos que condueixen cap a la frontera. L’objectiu és evitar que grans grups puguin concentrar-se a pocs metres del perímetre fronterer o arribar massivament al litoral, com va passar fa dues setmanes.
El reforç no és només humà. Les autoritats marroquines han reforçat els obstacles físics, la vigilància i els punts de control al voltant de les zones que consideren més vulnerables. La filosofia és clara: si milers de persones aconsegueixen arribar simultàniament fins a la mateixa frontera, qualsevol dispositiu policial corre el risc de quedar desbordat per pura aritmètica. Per això Rabat intenta actuar quilòmetres abans. Les forces de seguretat marroquines també han incrementat la vigilància sobre les convocatòries a les xarxes i han perseguit alguns dels perfils sospitosos d’alimentar rumors sobre una suposada obertura de la frontera.
El mar, la gran escletxa del 30 de juliol
Una de les principals lliçons de la crisi anterior és que la frontera de Ceuta no acaba a la tanca. Bona part dels migrants que van entrar el 30 de juliol ho van fer nedant al voltant de l’espigó del Tarajal. El mar va convertir-se així en una prolongació de la frontera terrestre i en un dels punts més difícils de controlar. Per això la vigilància marítima també s’ha reforçat i s'han instal·lat tanques pneumàtiques, tant a Ceuta com a Melilla, per impedir l'entrada dels qui volen arribar nedant o, en cas que s'aconsegueixi superar-les, poder sortejar la sentència del Tribunal Suprem que impedeix el retorn en calent.
La Guàrdia Civil concentra efectius al litoral i als espigons, especialment al Tarajal, per detectar possibles grups que intentin entrar per mar La resposta aquesta vegada no se centra, doncs, únicament en impedir un salt de la tanca, sinó en controlar una franja molt més àmplia de costa. A Melilla, encara que l’amenaça principal se centra en Ceuta, també s’han reforçat les infraestructures marítimes i la vigilància al Dique Sur, al costat de la frontera amb el port marroquí de Nador.
Per què una convocatòria a les xarxes pot mobilitzar milers de persones?
Aquest és un dels aspectes més difícils de gestionar en aquesta la crisi. No cal que existeixi una ordre oficial ni una organització centralitzada perquè milers de persones es posin en moviment. N’hi pot haver prou amb una combinació de rumors, vídeos, missatges de WhatsApp, Telegram, TikTok o Facebook i testimonis que assegurin que "la frontera està oberta" o que "Espanya no podrà retornar els qui hi entrin". Quan aquesta informació circula entre persones que ja viuen a prop de la frontera o que esperen una oportunitat per intentar arribar a territori europeu, l’efecte multiplicador pot ser enorme. I quan la multitud es posa en marxa, distingir entre rumor i realitat deixa de ser rellevant: la mateixa concentració de persones acaba creant el problema que anunciava el rumor. Això és, precisament, el que Espanya i el Marroc volen impedir aquest dissabte.
Una operació de dissuasió
El desplegament té, per tant, una funció física però també psicològica. Les files de policies marroquins, els controls de carretera, els centenars d’agents espanyols, la vigilància de la costa i la presència visible de forces de seguretat envien un missatge molt concret: aquesta vegada no hi haurà una frontera sense control. Madrid confia que aquesta imatge de blindatge redueixi l’atractiu de la convocatòria i eviti que milers de persones intentin desplaçar-se fins a Ceuta. El govern espanyol també insisteix que aconseguir entrar a la ciutat autònoma no implica obtenir papers ni tenir garantit el pas a la Península, un dels rumors que tradicionalment alimenten aquest tipus de moviments migratoris.
Una frontera i una relació diplomàtica sota examen
La situació té encara una altra dimensió: la relació entre Espanya i el Marroc. El control de Ceuta depèn en gran part de la capacitat —i de la voluntat— de Rabat d’impedir que milers de persones arribin simultàniament fins al perímetre fronterer. Aquesta dependència converteix cada crisi migratòria en una prova diplomàtica. Madrid insisteix que la coordinació amb les autoritats marroquines és bona, però la crisi de finals de juliol ha tornat a posar de manifest fins a quin punt Ceuta i Melilla són dos dels punts més sensibles de la relació bilateral. Aquest dissabte servirà, per tant, per comprovar no només si funciona el desplegament policial, sinó també si la cooperació entre els dos països és capaç d’evitar que una convocatòria nascuda a les xarxes acabi convertint-se en una nova crisi internacional.