Agustí Colomines (Barcelona, 1957) és historiador i professor a la Universitat de Barcelona. Des d'aquesta legislatura, ocupa un escó al Parlament de Catalunya en representació de Junts per Catalunya. Tot i no ser militant del partit de Carles Puigdemont, Colomines es reivindica com a membre del sector d'esquerres del espacio. De fet, en les darreres setmanes, aquest espai s'ha reordenat amb la fusió de dos partits: Acció per la República i Moviment d'Esquerres (una escissió del PSC). En aquesta entrevista, qui fou director de la fundació de Convergència (CatDem) i director general de l’Escola d’Administració Pública durant el govern de Junts pel Sí, repassa la seva trajectòria vinculat a Junts i el paper que hi juga el sector progressista.
Recentment, Moviment d'Esquerres i Acció per a la República s'han fusionat. Vostès tenen dos membres a l'executiva de Junts, i vostè i Toni Comín també s'han acabat afiliant a Moviment d'Esquerres, on hi ha exdirigents del Partit Socialista que van marxar del partit per l'oposició al dret a l’autodeterminació. Quin objectiu té aquesta fusió?
Primer, volem aclarir el panorama, perquè una proliferació de sigles no ajuda gens. Dins l'univers de Junts per Catalunya, la veritat és que l'afinitat que hi havia entre Acció per la República i MésCat era molt gran i, al final, van decidir fer aquesta confluència que em sembla molt encertada.
Un dels objectius també és arrossegar desencantats d'Esquerra Republicana?
És clar. ERC ha agafat una deriva que deixa molts orfes. Per tant, si oferim una alternativa encara lluny de la unitat estratègica de Junts per Catalunya, podem ser una opció. Esquerra Republicana forma part del bloc de poder actual —que no és un bloc ideològic encara que la gent s'ho pensi, sinó d'ocupació del poder— i, davant d'això, cal plantejar una alternativa ideològicament àmplia. I això és Junts per Catalunya. Ja ho és en si mateix, però volem expandir-nos justament amb el que queda de l’independentisme d’esquerres.
Però, al cap i a la fi, l’objectiu dels partits no és ocupar el poder?
Això és la teoria dels últims anys.
Dels últims 40 anys?
Des que la socialdemocràcia va entrar en crisi i, per tant, no hi ha una confrontació real entre la dreta i l’esquerra. Quan els socialistes van pel món són un matís per aquí, quan hi van els conservadors són un matís per allà… són divisions falses. Aquí a Catalunya mateix, l'estat del benestar el va construir el pujolisme —que teòricament és la dreta— i això ho podria haver fet un partit socialista. Abans, tot això anava acompanyat d'uns valors i ara és simplement ocupar el poder; ja m'explicarà què és el que uneix un partit independentista amb un partit que claríssimament està regionalitzant Catalunya.
Però, per exemple, Junts per Catalunya té pactes amb el Partit Socialista…
És que de vegades la gent no entén que una cosa és pactar i l'altra és unir-te estratègicament a una altra persona o a un altre grup. És a dir, pactar és el més normal en política, perquè si no, és la guerra. El ciutadà ha de tenir també una certa cultura política i entendre que pots arribar a pactes amb persones amb les quals no comparteixes l'ideari, senzillament perquè vols sortir d'un atzucac o vols avançar un poc.
Una altra cosa és que t'uneixis estratègicament. MésCat s’uneix estratègicament a Junts perquè l'objectiu és la independència de Catalunya. Dubto que Esquerra Republicana s’uneixi al Partit Socialista per anar cap a on? Per fer què?
Un dels objectius d’aquesta unió estratègica amb Junts també és atraure votants de l’àrea metropolitana de Barcelona, que tenen un perfil més d’esquerres i que sempre ha costat més d'arribar-hi per a Junts?
Sí. També s'ha de mirar des del punt de vista de la sociologia del país. Aquest és un país progressista per naturalesa. Ho han manifestat amb múltiples accions i és veritat que Junts per Catalunya té un buit molt gran a Barcelona i a l'àrea metropolitana. Per tant, crec que s'ha d'apostar decididament per qualsevol cosa que contribueixi a ampliar-ho. I MésCat té la possibilitat d'entrar en llocs on probablement costa més entrar amb la marca de Junts.
Com casaran aquestes sigles a les pròximes eleccions municipals?
Si es presenta un cas com Sant Joan de les Abadesses, per exemple, on MésCat sempre s'ha presentat sol, el més normal és que es busqui una fórmula d’entesa. N'hi ha moltes; "Compromís Municipal" és una fórmula per poder-ho fer. Crec que s'han d'estudiar. Com més candidatures puguem fer arreu que estiguin alineades amb el nostre ideari —que no és cap altre que estar d'acord a continuar la senda independentista des d'una perspectiva de progrés—, més gent trobarem arreu del país que vulgui fer-ho.
I fins a quin punt creu que l'espai d'esquerres dins de Junts té influència o poder? Com influeix MésCat en les polítiques del partit?
En la mesura que el diàleg intern és molt fluid, no tinc un "mesurador" per dir què s'ha aconseguit exactament. Però sí que crec que tot el que té a veure amb la política social o com s'enfoca la immigració està força en consonància. Normalment, els mitjans de comunicació acostumen a exagerar segons quines veus, però crec que són minoritàries. En general, el cos de Junts per Catalunya, per exemple en el tema de la immigració, defensa el que es va aprovar al Congrés de Calella, que era molt progressista.
Junts està acabant de treballar un programa clar sobre la immigració, no? De fet, vostè forma part de la comissió que hi treballa…
Sí, fins i tot s'ha posat de moda un concepte dels socialistes: la "Catalunya dels 10 milions". És molt bonic i sembla molt progressista, sobretot si es vol contraposar als que volen expulsar tots els immigrants, que és l’extrema dreta. Però és tan perillós parlar de 10 milions com voler expulsar tothom, sobretot si entremig —que és la situació actual, amb 8,1 milions de catalans— tens grans problemes per finançar els serveis públics. Això s'ha de resoldre i passa per ser valents amb el nucli del conflicte: la recaptació d'impostos, el dèficit fiscal i la manca d'infraestructures. Això és la lluita per la sobirania: saber gestionar bé l'arribada de persones de l'exterior.
Tot i això, el discurs de l'esquerra dels últims anys, sobretot des del 15M, ha anat més en la línia d'acollir tothom...
El 15M va tenir un impacte efímer. Aquí al Parlament estem atrapats en dues lògiques: la dels Comuns (a la qual s'han enganxat ERC i el PSC) i la de l'extrema dreta que aposta per l'expulsió. Crec que hi ha d'haver un punt mitjà. Posem un exemple: el desnonament de 400 persones a Badalona. Hi ha dues maneres de fer-ho: com l'Albiol (tots al carrer i que s'espavilin) o buscar polítiques per reubicar aquestes persones amb humanitat i garantint els drets humans. Dir "el problema és del veí" és l'antítesi de la solidaritat, que és nuclear en el catalanisme. Avui està de moda ser un carcamal i culpar els immigrants per no reconèixer que hem estat incapaços de desfer-nos del jou espanyol. Això ni ho pensa Junts, ni encara menys MésCat.
Vostè és diputat i va formar part de la ponència estratègica. Se sent còmode dins el partit?
Molt còmode. Sempre he tingut suport al Parlament. No he votat mai res en què no cregués. Això no vol dir que estigui conforme amb tot; simplement entenc que, de vegades, s'han de fer certes coses per raons estratègiques, malgrat que jo no les comparteixi del tot.
Què ha de ser Junts? D'esquerres, de dretes, liberal...?
Junts neix el 2017 com una coalició producte de la crisi de l'octubre, no de la dissolució de Convergència. El president Puigdemont va buscar una candidatura amb el màxim de sensibilitats. Ha de ser un partit nacional, independentista i europeista.
Convergència no era ja una cosa similar?
La del principi potser sí; la de Mas, no. La de Mas va ser cada cop més un partit liberal que es va voler obrir amb la "Casa Gran del Catalanisme", però no tenia exactament aquest esperit. Junts el té des del primer dia.
S'ha d'assemblar més a Junts pel Sí que a Convergència, doncs?
Evidentment. Com vols fer un partit nacional si no ho fas així? Junts té aquesta oportunitat. L'única cosa que cal és estar ben dirigit i tenir una democràcia interna que permeti discutir temes espinosos obertament: siguin les 37,5 hores o els empadronaments. Per exemple, l’alcalde que fa més habitatge social és Xavier Fonollosa (Martorell), el mateix que diu que no empadronarà ocupes. És de dretes o d'esquerres? No, té una manera de gestionar l'habitatge que aposta per la llei i la solidaritat. Això confronta amb els Comuns, que es creuen que tenen el patrimoni de l'esquerra quan són un grup woke que no fa honor als seus antecedents.
Però temes com la lluita contra les ocupacions o la rebaixa fiscal els ha abanderat la dreta...
La dreta segons la seva designació. Jo trobo fatal enfocar-ho tot des d'un punt de vista ideològic. Quina fiscalitat necessita Catalunya? Necessitem una pressió fiscal tan alta sobre les pimes? Jo crec que no. Els autònoms han de pagar una quota fixa independentment dels ingressos? Siguin de dretes o d'esquerres, et diran que no. Siguem racionals: mirem què afavoreix la riquesa per mantenir el sistema de benestar sense matar la gallina dels ous d’or. A vegades, abaixar impostos és la política més d'esquerres que es pot fer.
Com veu els últims canvis al grup parlamentari?
Molt normals. Tenen a veure amb l'expectativa del retorn del president. També calia reordenar el partit: excepte Castellà i Batet, la majoria del grup és una fornada jove que ha de començar a pujar.
S'ha d'aplicar el cordó sanitari a Aliança Catalana?
És que el cordó ni funcionarà ni deixarà de funcionar. A la gent li importa poc. El que cal fer és confrontar-s'hi de cara. Al Parlament potser ho hauríem de fer més, perquè amb l'excusa del cordó de vegades ni els repliquem. Hem de rebatre les seves propostes perquè el seu discurs no forma part de la nostra tradició. El catalanisme és democràtic i regeneracionista; el seu és anticatalanisme.
Per què creu que tenen bons resultats a les enquestes?
Per la decepció. L'Orriols farà com Pablo Iglesias: un pic i després caurà, perquè no té consistència. Només sap parlar d'immigrants, com Iglesias només parlava de "la casta". El dia que hagi de gestionar problemes reals on no pugui culpar l'immigrant, caurà pel seu propi peu.
És un error no impulsar una moció de censura contra Sánchez amb els casos de corrupció actuals?
Nosaltres no hem vingut a arreglar Espanya. Ja sabem com és l'Estat i que el PSOE no és cap sant. Ens hem d'unir als altres corruptes? Al PP de Mazón?
Es va equivocar Junts investint Sánchez?
En absolut. L'amnistia ja és aquí; trigarà més o menys, però acabarem guanyant. Per què hem de criticar aquesta amnistia i no la que van donar a Companys el 1936? El PSOE està intentant resoldre coses pactades; l'eficàcia hi és. No volem reformar Espanya; l'objectiu continua sent la independència. Espanya és un projecte fallit.
Quin perfil hauria de presentar Junts a l'Ajuntament de Barcelona?
Algú disposat a remar fort i construir una alternativa al bloc de poder actual, perquè els socialistes tenen una aliança amb Esquerra Republicana. Algú compromès, amb propostes serioses i recorregut de futur.