La Policia Nacional ha anat aquest dimecres a la seu d’EDA TV, el canal de YouTube on treballa l’agitador ultra Vito Quiles, per detenir-lo per ordre judicial. Els agents s’han personat a la redacció, situada al carrer Lagasca de Madrid, però Quiles no hi era en aquell moment. Segons ElPaís, l’ordre respondria a una causa judicial pendent, tot i que de moment no ha transcendit quin dels procediments oberts contra ell ha motivat la mesura. L’advocat de Quiles, Juan Gonzalo Ospina, ha confirmat els fets i ha qualificat l’actuació de “mesura desproporcionada”. “És un despropòsit perquè podien haver-l’hi comunicat a ell o al procurador, o acudir al domicili particular, no al de l’empresa”, ha assegurat el lletrat, que també ha dit que desconeix de quina de les “cinc causes” obertes deriva l’ordre.
Quiles ha reaccionat a les xarxes socials i ha atribuït la decisió judicial a una persecució política. “Un jutge ha ordenat detenir-me després d’una campanya de denúncies massives de l’entorn de Sánchez arran de la meva trobada amb Begoña Gómez. El govern utilitza la justícia per perseguir els seus rivals sense motiu, però després es victimitzen quan jutgen la seva corrupció. Ni un pas enrere”, ha escrit a X.
Un juez ha ordenado detenerme tras una campaña de denuncias masivas del entorno de Sánchez tras mi encuentro con Begoña Gómez.
— Vito Quiles 🇪🇸 (@vitoquiles) July 1, 2026
El Gobierno utiliza la justicia para perseguir a sus rivales sin motivo, pero luego se victimizan cuando juzgan su corrupción.
Ni un paso atrás.
La citació judicial no li hauria arribat
Segons ha assegurat ElMundo, Quiles es presentarà en una comissaria de Madrid acompanyat del seu advocat. Fonts del despatx d’Ospina apunten que podria tractar-se d’una citació judicial que no li hauria arribat correctament. “Només ho sabrem quan es presenti, perquè fins aleshores no ens comunicaran de quina causa és”, han assenyalat.
Una llarga llista de causes obertes
L’agitador acumula diversos procediments judicials. Està encausat per un delicte d’odi contra una persona amb discapacitat que el 2024 es manifestava contra la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. En aquest cas, la Fiscalia li demana dos anys de presó i cinc anys d’inhabilitació per exercir el periodisme.
També està processat acusat de delicte de revelació de secrets i assetjament contra la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, després de difondre a les xarxes la direcció del seu domicili i fotografies de l’immoble arran de l’apagada del 28 d’abril de 2025.
Una altra causa oberta contra Quiles s’instrueix a Sevilla acusat d'un delicte d’injúries i calúmnies contra el secretari general de Facua, Rubén Sánchez. L’acusació particular li reclama nou anys de presó per tres delictes continuats de calúmnies amb l’agreujant d’odi ideològic, així com una indemnització de 60.000 euros i la inhabilitació per exercir activitats vinculades al periodisme durant el període corresponent.
Renfe també ha emprès accions legals contra Quiles per un delicte d’estafa. La companyia l’acusa d’haver fet trajectes complets amb bitllets comprats només per a una part del recorregut, d’haver utilitzat sales VIP sense autorització i d’haver causat un dany reputacional a l’empresa ferroviària.
En canvi, altres denúncies contra ell han estat arxivades. El 21 de maig, un jutge de Majadahonda va arxivar la denúncia presentada per Begoña Gómez per un suposat episodi d’assetjament en un restaurant. La resolució assenyalava que “el visionament que ha estat aportat a aquest tribunal no ha acreditat que hagi existit tal sacsejada o que hagi envoltat la denunciant amb el braç”.
També es va arxivar la causa oberta arran d’una denúncia per assetjament i lesions a l’analista política Sarah Santaolalla a les portes del Senat. La jutgessa va prendre la decisió després d’analitzar les imatges completes de les càmeres de seguretat, en què “no s’aprecia cap agressió per part de l’investigat”.
A més dels fronts judicials, Quiles també ha tingut problemes al Congrés dels Diputats. La cambra li va retirar al maig l’acreditació de premsa durant tres mesos després que gravés amb el mòbil l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en una zona on no estava permès enregistrar imatges, i per la successió d’altercats protagonitzats en els darrers mesos.