Moviments al Tribunal Suprem. Els advocats d’Antxon Alonso, el propietari de Servinabar (una de les empreses assenyalades en la investigació sobre el cas Koldo) i que té una “forta relació d’amistat” amb Santos Cerdán, han renunciat a exercir la seva defensa a la causa del Tribunal Suprem. “Mitjançant el present escrit posem en coneixement de la Sala que els lletrats i procuradora que el subscriuen renuncien a la defensa i representació del Sr. Alonso Egurrola en la present causa”, assenyalen en un document al qual ha tingut accés ElNacional.cat. Conseqüentment, sol·liciten al Suprem que requereixi Antxon Alonso perquè “designi nous lletrat i procurador que el defensin i representin”. Els advocats són Martín Zudaire Polo, Myriam Ayerra Eusa i Blanca Sardina Rovira. Fa un mes, quan va declarar al Suprem, Santos Cerdán va presentar Antxon Alonso com un “amic personal des de fa anys” (fins i tot van compartir pis a Madrid) i va verbalitzar que va ser la persona que el va ajudar a posar-se en contacte amb la direcció del PNB el 2018 per a la moció de censura contra Mariano Rajoy. A més, Arnaldo Otegi va admetre que Alonso li va presentar Cerdán perquè el PSOE dialogués amb Bildu i que així naixés la “via de comunicació” entre socialistes i abertzales.
📝 Antxon Alonso nega haver pagat comissions il·legals i no dona validesa al contracte de Servinabar
👤 Qui és Antxon Alonso, l’empresari clau en la trama Cerdán que declara aquest dilluns al Suprem
Fa un mes, l’empresari va declarar com a investigat al Tribunal Suprem: va negar davant del jutge Leopoldo Puente que pagués comissions il·legals a canvi d’obres públiques i va afirmar que el document privat que va firmar Santos Cerdán per adquirir el 45% de les accions de Servinabar no té valor jurídic. Sobre aquest document, va relatar que el van signar el 2015, en un moment que el dirigent socialista es va plantejar abandonar la política, però s’ho va acabar repensant: Cerdán va trencar la seva còpia, però Antxon la va guardar en un traster on té documents de vint anys, que és on el va trobar la Guàrdia Civil. D’altra banda, va reconèixer que va donar 4.500 euros a Fiadelso, la fundació de José Luis Ábalos. Va ser una donació “aïllada” que “desgrava fiscalment”, igual que Servinabar fa donacions a moltes fundacions per “compromís social”. Després de la seva declaració, l’instructor li va prohibir sortir d’Espanya i va fixar la seva obligació de comparèixer cada quinze dies en seu judicial.
Sobre la seva relació amb Cerdán, Antxon Alonso va assegurar que han tingut una “relació d’amistat”. Com es van conèixer? “Quan ell estava a l’oposició a Milagro, vaig anar a presentar un projecte d’habitatges. Aquest projecte va quedar a res i el grup va fer fallida. Al cap de tres mesos, vam coincidir en un saló immobiliari i ens vam intercanviar els telèfons”, va relatar davant del jutge. Per la seva banda, l’exdirigent socialista, també al Suprem, va datar l’inici de la seva relació en els anys 2012 i 2013, quan van coincidir a Pamplona. “Comencem a tenir una relació que, amb el pas del temps, es converteix en una forta relació d’amistat, parlem molt de política perquè ell és un enamorat de la política i jo també, i manteníem debats constantment”, va assenyalar. “Hi ha relació amb les famílies, sopem i passem temps junts”, va afegir. Això sí, es va desvincular per complet de Servinabar: “Res tinc a veure amb la constitució de Servinabar ni de Noran Coop, que són les seves empreses, ni vaig participar, ni participo, en cap moment he tingut poder de decisió sobre elles”, va recalcar.
Va mantenir el silenci a la comissió d’investigació del Senat
Fa dues setmanes, Antxon Alonso es va negar a respondre a la comissió d’investigació sobre el cas Koldo del Senat. Just a l’inici de la seva compareixença, va prendre la paraula per llegir una declaració escrita d’un minut i mig per justificar la seva negativa a declarar: “Comparec davant d’aquesta cambra després d’haver rebut el pertinent requeriment complint el meu deure de compareixença establert legalment”, va expressar inicialment. La llei deixa clar que “tots els ciutadans estan obligats a comparèixer personalment per informar requeriment de les comissions d’investigació” i el Codi Penal preveu penes que poden anar dels sis mesos als dos anys a presó en cas d’incompareixença. “Tanmateix, respectuosament, m’acullo al meu dret a no declarar”, va anunciar. “Donat que l’objecte de la present comissió d’investigació és igual o similar al de la causa penal seguida davant mi en el Tribunal Suprem, tinc dret a no declarar en aquest acte”, va reblar.