El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha acordat de donar empara a l’advocat Eduardo Cáliz Robles que ha estat sancionat amb 400 euros per part del titular del jutjat Penal 28 de Barcelona per no assistir a un judici i exercir el seu dret de vaga. Així mateix, l’Advocacia barcelonina ha presentat una queixa davant la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que té pendent ha de resoldre un recurs contra aquesta multa, presentat pel Cáliz, reconegut defensor d'independentistes i activistes amb Alerta Solidària.
En la resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el vicedegà de l’ICAB i president de la comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia, Jorge Navarro, afirma que la decisió adoptada pel magistrat Ricardo Yañez Velasco “no només afecta de forma personal un dret fonamental d’Eduardo Cáliz, sinó que la seva discriminació sobre la base d'exercir la professió d’advocat o advocada podria atemptar contra la dignitat professional de tot el col·lectiu, si no s’han distingit prèviament un escenari de serveis mínims essencials seguint les regles de la justa proporcionalitat”.
Castigat per "provocar" la suspensió d'un judici
Els fets van passar l’octubre passat, quan Cáliz va informar el magistrat de Barcelona que participaria en la vaga general convocada el 15 d’octubre per denunciar “el genocidi palestí”. El jutge, però, li va respondre que no en tenia dret, i va mantenir a la data del judici pel 15 d'octubre, per una acusació de resistència en un desnonament, Al final, com l’advocat va exercir el seu dret de vaga, al desembre, el jutge li va comunicar que el castigava a pagar una multa de 400 euros, infracció recollida en l’article 553.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), perquè va haver de suspendre el judici i va afectar altres operadors i testimonis.
Dret reconegut i sense serveis mínims als jutjats
En la resolució, el vicedegà de l’ICAB recorda que el dret de vaga està reconegut en l’article 28.2 de la Constitució, “amb rang de dret fonamental”, i que els límits imposats per exercir-lo serien els servies mínims dictats en cada ocasió. En el cas de la vaga per Palestina, “l’estament judicial no va fixar serveis essencials” i, per tant,- raona Navarro, no hi havia cap impediment perquè Cáliz participés en aquesta protesta.
El vicedegà també cita una recent resolució del Tribunal Suprem, de juliol 2025, que exposa que un cop fixat un servei públic com essencial, ha de ser els responsables públics que marquin uns serveis mínims, i que “no poden fixar-se en abstracte i que s’han de ponderar amb altres drets”.
En aquest sentit, Navarro també incorpora un article doctrinal del jurista Eloy Romero Martín, el qual cita diversos “seriosos interrogants” sobre les funcions públiques de l’exercici de l’advocacia, bàsica per garantir el dret de defensa i fer efectiva la tutela judicial, amb el seu dret de vaga. Amb tot, defensa que els advocats que volen exercir el seu dret de vaga no haurien de ser substituïts per companys, ja que es donaria el fenomen de “l’esquirolatge, prohibit per la llei”, recorda.
Per tot això, el vicedegà de l'ICAB conclou que “la corporació no pot ni deu esquivar l’aparentment desajustada reacció del magistrat adscrit al jutjat Penal 28, Ricardo Yañez, contrària a la jurisprudència i a la doctrina citada, i que ha provocat “el menysteniment d’un dret fonamental reconegut constitucionalment pel fet d’exercir la professió d’advocat”, i eleva una “queixa d’ofici” al TSJC.