10 i 10 són 20 (els regidors d'ERC i comuns). I 10 i 8 i 3 (els de comuns, PSC i Valls) són 21, que és exactament el nombre de vots que necessita Ada Colau, la majoria absoluta, per desbancar Ernest Maragall de l'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona. I l'actual alcaldessa en funcions té clar que vol jugar la partida, encara que això impliqui posar-se la pinça al nas per acceptar que Manuel Valls -candidat de Cs- li regali els seus vots amb l'únic objectiu d'evitar un govern independentista. Els comuns segueixen venent la seva aposta per un tripartit d'esquerres impossible amb ells, el PSC i ERC, que sumen el 60% dels vots. Impossible perquè tots dos partits es veten mútuament.
Queden vuit dies per al ple d'investidura. Colau segueix sense comparèixer en públic des de l'endemà de les eleccions. I els qui parlen en nom de Barcelona en Comú, Joan Subirats i Janet Sanz, eviten respondre la pregunta clau: què passarà si, com tot apunta, no hi ha opció d'entesa entre PSC i ERC. Retirarà Colau la seva candidatura? O la mantindrà assumint així els vots regalats de la plataforma de Valls per repetir com a alcaldessa?
Per ara els comuns prefereixen callar. Un silenci que en si mateix ja és notícia, perquè implica no descartar l'oferta de Valls per barrar el pas al candidat més votat, Ernest Maragall. Durant una roda de premsa aquest divendres al matí, Janet Sanz, regidora electa i integrant de l'equip negociador de BeC, ha explicat que en privat tant socialistes com ERC els confessen que el tripartit és un bon escenari de futur, però que és inviable ara mateix. I a això s'agafen per mantenir la seva proposta "per fer un govern a tres transversal i ampli, on la persona que pot fer de pont entre els dos blocs és Ada Colau".
És la resposta dels comuns als moviments de fitxa de Maragall i Collboni, que els emplacen a triar entre bloc independentista o no independentista, entre socialistes o ERC i els reclamen exclusivitat. Els republicans van anunciar que congelaven les negociacions fins que Colau no deixés de flirtejar amb el PSC, cosa que no ha passat. Collboni li ha advertit que si no tanquen un acord de govern abans de la investidura, no li garanteix el seu suport. Davant les exigències, Colau tira pel dret. Aquesta tarda el plenari del partit, que aglutina més d'un miler d'activistes de l'òrbita dels comuns, votaran la proposta i tot fa pensar que donaran el vistiplau perquè aspiri a la reelecció. De moment, però, no està clar que la votació es traslladi també a la militància.
Els escenaris possibles
El dia 15 de juny serà proclamat alcalde o alcaldessa aquell qui en primera votació assoleixi la majoria absoluta, 21 regidors. Si no s'hi arriba, serà investit alcalde el candidat més votat, és a dir, Ernest Maragall -que va treure 5.000 vots a Colau el 26-M-.
Si la líder dels comuns manté la seva candidatura, ja sap que comptarà amb el suport de franc de 3 membres de la plataforma de Manuel Valls, que sumats als seus 10 i als 8 del PSC li permetrien romandre al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona en un segon mandat. Ara bé, segons va apuntar ahir Jaume Collboni, hi ha una remota possibilitat que si socialistes i comuns no formalitzen i rubriquen un acord abans del ple d'investidura, el PSC no doni suport a Colau. És clar que això seria tant com assumir que els socialistes entregarien, per omissió, l'alcaldia a un independentista.
Hi ha una possibilitat encara més improbable, que és que durant els pròxims set dies Barcelona en Comú sigui capaç de convèncer el PSC i ERC per aliar-se. El desenllaç, d'aquí a una setmana, promet. I tindrà conseqüències.