Imatge inèdita la d'aquest matí a l'Ajuntament de Barcelona: els comuns i Junts per Catalunya rubricant un acord de pressupostos. Ho han fet a quatre bandes, de la mà d'Esquerra Republicana i el PSC —socis del govern municipal—. Tots tres partits han presentat al Saló de Cent el primer acord que Ada Colau ha aconseguit aprovar des que va començar la seva singladura com a alcaldessa l'any 2015. L'aprovació definitiva serà el 31 de gener. Ella mateixa l'ha batejat com a "acord històric". 

L'aliança dels quatre grups municipals representa una àmplia majoria dels regidors del plenari: 33 de 41. Només n'han quedat exclosos els tres representants de la dreta no independentista: els quatre edils de Cs, els 2 de Manuel Valls i els dos del Partit Popular. El pacte s'ha negociat en paral·lel als pressupostos de la Generalitat, que s'aprovaran gràcies al suport dels comuns a l'executiu de JxCat i ERC, tal com s'ha anunciat també aquest mateix matí. En aquell cas, els socialistes n'han quedat fora. Tot i posar en valor aquest doble acord, Maragall ha volgut subratllar que no ha estat només "un canvi de cromos", sinó el resultat de tres mesos intensos de feina. Els tres objectius centrals dels comptes són la lluita contra les desigualtats, afrontar l'emergència climàtica disminuint l'ús del vehicle privat i la garantia d'un desenvolupament sostenible de la ciutat. 

Durant la presentació de l'entesa, tots els seus protagonistes han expressat la voluntat que aquest sigui només el començament d'un nou cicle. "L'inici d'una nova etapa d'una política útil i d'acords", en paraules de Colau. I és que Comuns, PSC, ERC i JxCat han deixat enrere l'habitual confrontació entre blocs independentistes i no-independentistes que ha marcat el compàs de la política els últims anys. En nom de JxCat, Artadi ha manifestat la voluntat del seu grup de "no quedar-se en la crítica, sinó que sempre que hi hagi la porta oberta del govern municipal, seguir treballant".  

A través d'aquest acord, Colau es desfà de l'estigma de la seva investidura. Tot i que va ser ERC, amb Ernest Maragall al capdavant, qui va guanyar les eleccions, ella va descartar un pacte de govern amb els republicans i va triar fer govern amb el PSC. Una operació per la qual va ser imprescindible el vot a favor de Manuel Valls, que malgrat les discrepàncies profundes amb les polítiques de Colau, va prioritzar evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista.  

Primers pressupostos pactats de Colau

És la primera vegada en cinc anys com a alcaldessa que Colau, que sempre ha governat en minoria, aconsegueix seduir una majoria de regidors per acordar els pressupostos. Fins avui només havia pogut tirar endavant els comptes a través de fórmules extraordinàries.

El primer any va subsistir gràcies a una pròrroga pressupostària que va anar salvant a base de pedaços com ara modificacions de crèdit. El 2017 la situació es va complicar i Colau va decidir sotmetre's a una qüestió de confiança per aprovar pressupostos. Es tracta d'un mecanisme extraordinari, segons el qual, si no es presenta una majoria de govern alternativa, els números tiren endavant automàticament. Una eina que faria servir encara un segon cop, després del qual va tornar a prorrogar pressupostos.

Els números

Un cop s'aprovin —al ple de finals de gener—, aquests pressupostos seran els més expansius de la història de la ciutat. Arribaran als 3.000 milions d'euros. 

El document definitiu incorporarà propostes de tots els partits implicats. Els primers de pujar al carro de negociar els pressupostos amb el govern municipal van ser ERC. Divendres, Colau i Maragall van escenificar l'aliança. Després de mesos de negociació, els republicans van aconseguir arrossegar l'equip de govern cap a la seva principal demanda, que és afegir a la proposta inicial 100 milions més, que es destinaran a habitatge social i a combatre l'emergència climàtica. 

AIxí mateix, Artadi ha destacat que comuns i PSC han acceptat afegir el 75% de les seves demandes. Destaquen les destinades a la lluita contra l'emergència climàtica. A petició de JxCat, hi haurà 30 milions d'euros dedicats a la "renaturalització de la ciutat", és a dir, a augmentar els espais verds i la reincorporació de la natura a Barcelona.