França i Espanya han signat aquesta tarda a Barcelona un Tractat d'Amistat i Cooperació encaminat a establir un marc de relacions entre els dos països en múltiples àmbits, entre els quals la justícia. En aquest punt, els dos països es comprometen a promoure i millorar l'execució dels instruments de reconeixement mutu, i en particular se cita entre d'altres mecanismes, les euroordres. Així mateix, en el capítol de relacions d'amistat i cooperació, el Tractat contempla la possibilitat que un representants de cada país pugui participar trimestralment en consells de ministres de l'altre.

🔴 Cimera hispanofrancesa a Barcelona, DIRECTE
 

Es tracta d'un document de caràcter general i amb vocació de perdurar durant anys, per la qual cosa, no s'aborden qüestions concretes com l'obertura dels passos fronterers tancats, que ha estat un dels temes protagonistes de la cimera, sinó marcs generals d'actuació, com seria, en aquest cas, l'aposta pel bon funcionament en l'espai Schengen sense fronteres interiors. Fins ara, Espanya només tenia un tractat similar a aquest, que va signar amb Portugal, mentre que França té acords iguals amb Alemanya i Itàlia.

L'acord té 24 pàgines que inclouen des de les relacions institucionals o la defensa, fins a àmbits econòmics i culturals. A l'article 15.5 dins del capítol dedicat a Justícia i Afers d'Interior, es garanteix que "les parts promouran i milloraran l'execució dels instruments de reconeixement mutu, en particular les òrdres europees de detenció i lliurament (OEDE), les ordres europees d'investigació (OEI), els certificats d'embargament i decomís, les transferències de procediments penals i recolzaran la creació d'equips conjunts d'investigació (ECI), sempre que sigui necessari". Es tracta d'una declaració d'intencions atès que les euroordres, estan regulades pels Tractats europeus.

 

El tractat preveu que la institucionalització de les cimeres bilaterals, que s'hauran de convocar de manera anual, mentre que, pel que fa la presència de representants d'un dels governs al consell de ministres de l'altre, s'especifica que hauria de tenir caràcter trimestral. "Un membre del Govern d'una de les parts serà convidat al Consell de Ministre de l'altra part, com a mínim un cop cada tres mesos i per rotació", s'assenyala, tot i que des de la Moncloa no s'ha especificat quan es posarà en marxa aquesta mesura. Una fórmula similar es contempla a l'acord bilateral entre França i Alemanya, que contempla consells de ministres conjunts.

El govern espanyol destaca els mecanismes de concertació europea, que inclou el Tractat, i que permetrà una major coordinació entre dos dels estats més importants de la UE. Així mateix, contempla cooperació en defensa i en industria de seguretat i defensa; en el capítol d'energia reafirma el compromís de desenvolupar els projectes d'interconnexió elèctrica i el projecte H2Med "de forma equitativa i de conformitat amb les normes europees".

Tot i que des de la Moncloa s'ha assegurat que hi ha un gran interès a impulsar el català a les institucions europees, en el capítol de cultura del Tractat no es parla del català tot i que es garanteix que "les parts fomentaran l'aprenentatge de la llengua del veí i el seu ús en la vida quotidiana en els espais transfronterers".