El jutjat penal número 1 de Reus ha absolt la tuitaire de la mateixa ciutat que va ser jutjada per, suposadament, injuriar i amenaçar el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, en una piulada. D'una banda, la jutgessa argumenta que la captura de pantalla que els Mossos d'Esquadra van fer del missatge, esborrat posteriorment, no pot convertir-se en prova inculpatòria passant per sobre del dret a la presumpció d'innocència.

La sentència, a més, també dona la raó a la defensa en el fons de la qüestió i descarta que el tuit pugui ser considerat com una amenaça o com una injúria, en el context d'un debat públic i de crítica social en els quals les restriccions a la llibertat d'expressió han de ser "mínimes", segons la jurisprudència.

L'acusada va ser processada per haver publicat un tuit en el qual es titllava de "fill de puta" el magistrat del Suprem, s’indicava el lloc de feina de la seva dona i es cridava a difondre'n les dades perquè "no podran anar pel carrer a partir d'ara". A la finalització de la vista oral, Fiscalia va mantenir la petició d’un any i mig de presó per un delicte d’amenaces -o subsidiàriament de coaccions-, i de 2.100 euros de multa per injúries.

La jutgessa del Penal número 1 de Reus, però, ha considerat que ni amb les proves aportades se li pot atribuir l'autoria, ni el contingut del missatge mateix és delictiu, tal i com argumentava la defensa, exercida per Lluís Gibert, del Col·lectiu d'Advocats Voluntaris 1-O de Reus. 

L'atribució de l'autoria a l'acusada es va efectuar mitjançant una captura de pantalla per part dels Mossos d'Esquadra, atès que el tuit va ser esborrat poc temps després de ser publicat i el compte va ser restringit. En la investigació policial, els agents no van poder descartar de forma concloent que el missatge hagués estat manipulat.

Tampoc van poder certificar que el compte des d'on es va publicar era propietat de l'acusada, després de comparar les fotografies dels perfils de Twitter, Facebook i Linkedin i constatar la coincidència del nom –Cori Sauné- i el lloc de residència, la ciutat de Reus. Durant la vista oral, l'acusada va negar ser l'autora del missatge.