L'audiència de Barcelona ha absolt al cap de la policia local de Pineda de Mar, Carles Santacreu, per a qui demanaven 3 anys de presó per l'expulsió de 500 policies d'un hotel del municipi l'octubre de 2017. La mateixa pena es demanava per dos càrrecs socialistes de l'ajuntament, que finalment han acceptat un acord d'un any de presó. En concret, la fiscalia demanava tres anys de presó i d’inhabilitació a cada un dels tres acusats per un delicte de coaccions amb l’agreujant de prevalença de caràcter públic. Finalment, el cap de la policia local de Pineda de Mar, representat per Andreu Van den Eynde, ha quedat absolt dels càrrecs.

El fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar, acusava la llavors primera tinenta d’alcalde de Pineda de Mar, la socialista Carme Aragonès; el segon tinent d’alcalde i responsable d’Urbanisme, Jordi Masnou –també del PSC, que continua al consistori, ara com a tercer tinent d’alcalde–, i el cap de la policia local de Pineda, Carles Santacreu, per haver “exigit” a la direcció d’una cadena hotelera “l’expulsió” d’uns 500 agents de la policia espanyola que tenia als hotels Checkin Pineda i Checkin Montpalau, l’endemà del referèndum i les polèmiques càrregues policials de l’1-O.

Durant el judici el cap de la policia de Pineda de Mar ha sostingut ell no va fer cap amenaça i que, vestit de paisà, només va acompanyar als responsables municipals a l’hotel. A Carles Santacreu se li va oferir un acord, que no va acceptar i que consistia a acceptar un any de presó. Aquest mateix acord es va oferir als dos regidors del PSC que finalment van cedir i van acceptar un any de presó.

Els fets que els han dut a judici

En el seu escrit d’acusació, el fiscal Aguilar va exposar que la nit del 2 d’octubre del 2017, Aragonès, Masnou i Santacreu –que no anava d’uniforme, però es va presentar com a cap policial–, de “manera irregular, perquè no havien demanat cita”, van anar a l’hotel Checkin Montpalau i van “comminar” el director a “expulsar els funcionaris de la policia”. El director els va indicar que no podia, ja que tenien la reserva fins al 5 d’octubre i, veient la seva insistència, va trucar al gerent de la cadena per parlar amb els polítics. Segons el fiscal, el regidor d’Urbanisme, “amb to desafiador”, li va ordenar “treure aquests clients sí o sí” i, en vista de l’oposició del gerent, “a crits i enfadat, li va dir que li tancaria l’hotel durant cinc anys”. Finalment, el gerent va cedir i va informar la policia espanyola de l’amenaça. Una part dels agents van marxar el 5 d’octubre, com fixava el contracte. La contundència policial l'1-O va provocar concentracions de ciutadans indignats davant dels hotels on s'allotjaven els agents i es van viure moments de molta tensió.

El judici s’havia de celebrar en el jutjat penal 2 d’Arenys de Mar el març passat, i un cop a la sala de vistes, el fiscal va exposar que s’havia adonat que Santacreu té en vigor el càrrec policial i s’hauria de jutjar a l’Audiència de Barcelona, i la jutgessa va suspendre el judici. La llei obliga a jutjar agents policials (de qualsevol cos) a les audiències provincials si és per una actuació com a autoritat pública. Carles Santacreu havia estat suspès del cos policial per l'Ajuntament de Pineda de Mar, però el va haver de readmetre el 2021. La defensa de Santacreu, exercida pel penalista Andreu van den Eynde, va aclarir que mai havia perdut la seva condició de policia, que té des del 2008 i que el govern local socialista l’havia suspès unes setmanes.