José Luis Ábalos passa a l’atac. Qui va ser ministre de Transports de Pedro Sánchez entre el 2018 i el 2021 i que actualment està investigat pel Tribunal Suprem en el marc del cas Koldo ha presentat una querella per falsedat documental i fals testimoni de pèrit contra les dues autores de l’auditoria sobre la compra de mascaretes durant la pandèmia, posant la lupa en Soluciones de Gestión, l’empresa que està a l’epicentre del cas Koldo. L’informe el va impulsar Óscar Puente al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i va ser un dels principals arguments perquè el jutge de l’Audiència Nacional sol·licités al Suprem que l’investigués. El mateix Ábalos ha anunciat la presentació de la querella a les xarxes socials i ElNacional.cat ha tingut accés al document íntegre, de 59 pàgines. "Les conclusions de l’auditoria sobre els contractes de mascaretes són deficients, esbiaixades i incompletes i de manera preordenada manipulades i tendencialment orientades a la imputació", denuncia l’escrit. A parer d’Ábalos, es construeix una "imatge distorsionada i profundament injusta" del que va passar per "encapsular la responsabilitat exclusivament en la seva persona".

El relat de la querella és molt dur contra l’auditoria. "Es tergiversa el contingut de les declaracions fetes per les persones entrevistades, incorporant a l’informe versions contràries al realment manifestat pels declarants", assenyala. "Les dades es presenten de manera esbiaixada. I aquelles que resulten desfavorables a la tesi preestablerta són omeses o distorsionades, configurant una narrativa intencionadament manipulada", afegeix. "Cada una de les asseveracions són incertes i obeeixen a un biaix que es manifesta en la selecció de dades i en la seva interpretació interessada, la qual cosa porta a conclusions que no reflecteixen fidelment la realitat dels fets auditats", postil·la.

Concretament, la querella es dirigeix contra dues persones: Belén Villar Sánchez (actualment és la directora general d’Organització i Inspecció del Ministeri de Transports, va dirigir l’auditoria i anteriorment va ser cap de gabinet del sotssecretari del Ministeri de Transports, Jesús Manuel Gómez, fins al març del 2022) i Belén Roel de Lara (la persona que va elaborar i va signar l’auditoria). Apunta als delictes de falsedat documental (al·lega que l’auditoria és un "document públic oficial") i de fals testimoni de pèrit, partint que l’informe "s’ha incorporat com a informe tècnic al procés judicial en tràmit".

L’auditoria va tenir una "transcendència efectiva" en la causa penal

L’exposició raonada que el jutge de l’Audiència Nacional va elevar al Tribunal Suprem fa un any i mig sostenia que, a partir de la documentació analitzada i del declarat pels entrevistats, "no es pot determinar qui va contactar amb l’empresa Soluciones de Gestión, més enllà de les afirmacions realitzades pels entrevistats, que semblen apuntar a l’aleshores ministre o al seu gabinet". "La mateixa auditoria apunta que el mateix Ábalos i/o el seu gabinet podria haver estat qui contactés amb Soluciones, negociés amb aquests i modifiqués l’objecte de l’emergència perquè finalment coincidís amb l’ofert per l’empresa", afegeix.

Ara, la querella lamenta que l’auditoria va tenir una "transcendència efectiva en la conformació" de la investigació dirigida a José Luis Ábalos: "Lluny de produir efectes interns, com sembla raonable entendre que és funció d’una inspecció de control de gestió, les seves conclusions difoses porten a l’elevació del seu contingut a indici efectiu i rellevant com a informe tècnic per imputar a qui no se li ha sol·licitat cap aclariment com a especialment concernit pel seu contingut i en conseqüència no va tenir oportunitat de contradicció en l’àmbit intern de la mateixa Administració". "Pretén mostrar a l’opinió pública transparència, distància i allunyament dels anteriors responsables del Ministeri en una estudiada projecció d’eficiència i objectivitat basada en la pretesa independència dels òrgans d’inspecció", reitera. I arremet contra la iniciativa de l’auditoria: "Aborda una investigació paral·lela i es fa de manera il·legítima perquè l’ortodòxia procedimental assenyala que qualsevol actuació administrativa queda paralitzada per l’actuació judicial".

El "biaix deliberat" de la investigació i la "falta de plasmació" del que van manifestar els entrevistats

Al llarg de 25 pàgines, la querella repassa les declaracions de set testimonis a l’Audiència Nacional i al Suprem que, segons al·lega José Luis Ábalos, "evidencien contradiccions entre el manifestat pels testimonis i el recollit a l’informe" i suposen un "indici clar que l’informe ha incorporat dades inveraces, amb una evident manipulació o intenció d’induir a error." "La discrepància no és menor ni irrellevant, sinó que afecta elements substancials de l’informe susceptible de subsumir-se en el tipus penal de falsedat documental", argumenta.

Per a l’exministre, això fa patent el "biaix deliberat" de la investigació en "aspectes fonamentals" referents de "l’intent groller de direccionament en la declaració dels entrevistats", la "falta de plasmació" del que ells van manifestar, la "falta de garanties" dels declarants i, fonamentalment, la "deliberada omissió de la dada que s’havia elaborat pels funcionaris del Ministeri que ponderava la necessitat de dotació de mascaretes per a 15 o 30 dies". Qui van ser els testimonis, amb l’obligació de dir la veritat, que van declarar que les seves declaracions havien estat manipulades, segons denuncia l’entorn d’Ábalos?

  • Michaux Miranda, exdirector general de Gestió de Persones d’Adif
  • Isabel Pardo de Vera, expresidenta d’Adif i exsecretària d’Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que ara està investigada per la contractació de Jéssica Rodríguez i pel pagament de suborns a canvi d’adjudicacions públiques
  • Javier Sánchez Fuentefría, director general d’Organització i Inspecció del Ministeri el 2020
  • Manuel Fresno Castro, director financer i de control de gestió d’Adif
  • Alejandro de las Alas Pumariño, oficial major del Ministeri
  • Julio Víctor González García, secretari general i membre del Consell d’Administració de Correus
  • Jorge Meana González de Aller, cap de l’Àrea de Pressupostos, Contractació i Assumptes Generals de la Sotsdirecció General de gestió del Ministeri
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!