Arrenca un nou dia i les portades de la premsa conservadora han trobat la seva imatge del dia en un exministre en xandall. José Luis Ábalos, després d’un llarg escorcoll policial al seu domicili, sortia al portal de casa seva amb un aire entre resignat i sorprès, i un estilisme digne d’un homenatge involuntari a Chenoa. El paral·lel és irresistible: com la cantant d’Operación Triunfo, Ábalos es planta davant la premsa per donar explicacions, no d’una ruptura sentimental (com quan la cantant va sortir a explicar que ho havia deixat amb David Bisbal), sinó d’una implosió política i judicial que amenaça de convertir-se en serial. Mentrestant, a la portada d’El País es gira el focus cap a Isabel Díaz Ayuso, que torna a posar-se en el punt de mira, aquesta vegada per voler sancionar els estudiants que protestin als campus si les seves accions "pertorben" les classes. Un moviment que molts interpreten com un intent de reprimir les mobilitzacions a favor de Palestina i qualsevol altra dissidència universitària. Així, mentre l'exministre fa un xou d’escala, la presidenta madrilenya sembla voler convertir els claustres en biblioteques de silenci forçat.
"Ayuso planeja fortes multes contra les protestes a les universitats", titula El País, que critica la presidenta madrilenya per "convertir les universitats públiques en el seu nou front polític". Al malestar creixent per l'infrafinançament crònic dels campus ara s’hi afegeix un esborrany de llei, al qual ha tingut accés El País, que envaeix directament l'autonomia universitària. La proposta inclou un règim sancionador especialment dur: preveu multes de fins a 100.000 euros per protestes no autoritzades o per interrompre activitats acadèmiques. Penjar una pancarta sense permís podria costar fins a 15.000 euros, mentre que vulneracions més greus, com començar classes sense autorització o impedir actuacions policials, podrien arribar al milió d’euros. Aquest sistema sancionador xoca frontalment amb la Llei estatal de convivència universitària del 2022, i amb el marc legal aplicable als treballadors públics. Cap llei universitària preveu sancions tan desproporcionades. "Ayuso, en línia amb mesures repressives com les que defensa Donald Trump als EUA, apunta ara contra la llibertat d'expressió als campus, en un context marcat per les mobilitzacions estudiantils a favor de Palestina", denuncia el citat diari sense pèls a la llengua. La imatge del dia del diari és per a una dona exhibint les banderes dels Estats Units, Mèxic i l'Equador al costat d'un cotxe en flames durant les protestes a Los Angeles. El diari explica que Trump ha desplegat els marines pels disturbis a Califòrnia, concretament 700 s'han unit als més de 2.000 efectius de la Guàrdia Nacional desplegats al comtat de Los Angeles amb l’objectiu de contenir les protestes contra les recents batudes migratòries. Així ho ha comunicat el Departament de Defensa, que assegura que els marines donaran suport en la protecció del personal i béns federals. El desplegament, ordenat pel president Donald Trump, té com a finalitat garantir prou presència militar per mantenir la vigilància continuada.
A El Periódico i La Vanguardia el tema del dia és clar: l'ampliació de l'aeroport del Prat anunciada aquest dimarts pel president de la Generalitat, Salvador Illa. La Vanguardia destaca que "la inversió per ampliar i millorar l'aeroport augmenta fins a 3.200 milions", ja que el pacte contempla l'ampliació de la tercera pista —o pista del mar— en 500 metres, la longitud "mínima", segons Illa, per poder acollir els vols intercontinentals. Així mateix, i a banda de l'allargament, hi haurà la "remodelació de la T1" i la "remodelació i millora de la T2" i es faran millores a la pista del mar i la sortida ràpida de la pista creuada. També es concreta la nova terminal satèl·lit, que implicarà també la construcció d'un tren subterrani per connectar amb la T1 i millorar l'experiència dels viatgers. Illa va detallar que la redacció del nou pla director de l'aeroport i el procediment de validació ambiental estratègica començarà de seguida i, un cop superada aquesta fase, es farà la redacció tècnica arquitectònica i la declaració d'impacte ambiental. La previsió, va dir el president de la Generalitat, és aprovar el Pla Director el 2028, per començar-ne l'execució el 2030 i "tenir-ho tot enllestit el 2033". Què diuen la resta de portades d'aquest dimecres?
