El Santuari de Núria ha acollit aquest dijous la commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció protagonitzada el juliol del 1967 per activistes antifranquistes en el marc de la campanya ‘Volem bisbes catalans’. El robatori de la imatge va ser concebut com una protesta pel nomenament d’un bisbe espanyol i s’ha convertit en un dels episodis més singulars de la resistència al franquisme. Amb motiu de l’efemèride, la comissió organitzadora ha volgut reivindicar aquells fets perquè "no quedin en l’oblit" i ha retut homenatge, entre d’altres, als excursionistes Xavier Margais i Toni Ribas, protagonistes de l’acció. El president de la comissió, Manel Daví, ha explicat que l’objectiu principal de l’acte és "treure de l’oblit aquest fet tan important de la nostra història", després que durant dècades "va quedar oblidat per por d’explicar-ho per les represàlies" i el silenci "era total".
L’homenatge ha reunit prop de 200 persones i ha començat a primera hora del matí amb una pujada a peu fins al santuari des de Queralbs, al Ripollès. Els actes institucionals han arrencat cap a dos quarts de dotze amb la rebuda dels participants i diversos parlaments, en què un dels protagonistes del segrest, Margais, s’ha mostrat visiblement emocionat. "No tinc paraules per descriure el que sento", ha afirmat, abans de recordar també els companys que van participar en l’acció i que ja han mort. Durant la jornada també s’ha inaugurat una placa commemorativa, obra de Domènec Batalla i Manel Daví, instal·lada al camí d’entrada al santuari, sota la creu d’en Riba. Un altre dels moments més destacats ha estat la donació, per part de la família de Nemesí Solà —un dels impulsors del segrest, mort el 2024 a 94 anys—, d’una reproducció de la Mare de Déu de Núria en record d’aquells fets.
La reproducció donada al santuari és una figura de guix elaborada per un escultor de Barcelona, que va voler regalar-la als activistes que havien participat en el segrest de la imatge l’any 1967. Durant dècades, la peça va romandre amagada i ha estat ara quan la família de Solà ha decidit entregar-la al santuari perquè passi a formar part del record d’aquell episodi. El fill de Solà ha explicat que fins fa ben poc desconeixien que la figura es conservava a casa seva, ja que estava curosament amagada. També ha assenyalat que aquell episodi continua envoltat d’interrogants, en bona part pel pacte de silenci que van mantenir els seus protagonistes durant molts anys.
Contra el nomenament d'un bisbe espanyol
El segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria es va produir el 9 de juliol del 1967 i va ser executat per Margais i Ribas, amb la col·laboració d’altres activistes antifranquistes catalans com Xavier Polo, Josep Almeda i el mateix Solà. L’acció es va concebre com una protesta pel nomenament d’un bisbe espanyol al capdavant de la diòcesi de Barcelona i s’emmarcava en la campanya ‘Volem bisbes catalans’. Aquell mateix dia van començar a distribuir-se uns fulls signats per la ‘Comissió de sacerdots i militants d’Acció Catòlica’, una entitat inexistent, en què es reclamava el retorn de l’abat Aureli Maria Escarré, exiliat pel règim franquista arran d'unes declaracions al diari Le Monde. Entre les exigències per retornar la imatge també hi figuraven la dimissió de l’arquebisbe Marcelo González i el lliure nomenament de bisbes catalans.