Vitòria, País Basc. Tres de març de 1976. Milers de treballadors en vaga celebren una assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís. Al barri obrer de Zaramaga, al nord de la capital alabesa, sorgit el segle passat de les famílies arribades de diferents punts de la geografia espanyola per treballar en la indústria basca. Lluïtaven per una pujada salarial de 5.000 pessetes, la jornada setmanal laboral de 40 hores, el 100% del sou en cas d'accident o malaltia i la jubilació als 60 anys. La policia va dissoldre la reunió amb fum i trets d'armes de foc. Van morir cinc ciutadans: Pedro Mari Martínez, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Castillo i Bienvenido Pereda. També hi va haver més d'un centenar de ferits, alguns de gravetat.
El dictador Francisco Franco havia mort feia poc més de tres mesos i el govern espanyol estava en mans de Carlos Arias Navarro. Rodolfo Martín Villa era ministre de Relacions Sindicals i Manuel Fraga el responsable de Governació. Encara faltaven quatre mesos perquè Adolfo Suárez fos nomenat president, les primeres eleccions democràtiques no es farien fins al juny de l'any següent i la Constitució s'aprovaria dos anys després.
Aquest dimarts tres de març de 2026 es compleixen cinquanta anys de la massacre de Vitòria i els familiars de les víctimes encara exigeixen una reparació i un reconeixement de responsabilitats que mai no ha arribat. Totes les denúncies presentades des d'aleshores per depurar responsabilitats penals s'han arxivat, excepte la causa que es va obrir a l'Argentina el 2010 contra crims del franquisme comesos durant la dictadura i la Transició, que continua activa. La causa la va obrir la jutgessa María Servini, que va emetre una ordre internacional de detenció contra l'exministre Martín Villa, si bé mai no s'ha materialitzat.
Les víctimes demanen una reparació que mai va arribar a través dels tribunals
Arran dels informes mèdics de les persones mortes per trets i les ferides de bala, el mateix any en què es van produir els fets s'obren diligències que acaben en l'obertura de dos sumaris. Després de passar per diversos jutjats, acaben en la jurisdicció militar, on tots dos són sobreseguts. El 2001, les víctimes presenten una querella criminal en un jutjat de Vitòria per possibles delictes d'homicidi contra diversos comandaments policials que van participar en les càrregues i contra el governador civil d'Àlaba, Rafael Landin. No s'admet a tràmit.
El 2004, s'interposa una denúncia davant l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans que no té recorregut. El 2019 l'Associació de Víctimes del 3 de Març presenta una nova denúncia davant aquest mateix organisme amb el mateix resultat. L'Ajuntament de Vitòria, les Juntes Generals d'Àlaba i la Diputació Foral alabesa presenten querelles per jutjar els responsables de la càrrega policial. Es desestimen per un jutjat vitorià i per l'Audiència provincial amb l'argument que el presumpte delicte de lesa humanitat està prescrit. El Tribunal Constitucional ho ratifica.
El 2022, un jutjat de Vitòria arxiva la denúncia d'Unidas Podemos en la qual es demanava que s'investigués la possible responsabilitat de Martín Villa i, el 2025, la Fiscalia Provincial d'Àlaba obre diligències informatives per presentar, a instàncies de l'associació, un expedient de "jurisdicció voluntària de fets passats respecte al 3 de març", un nou mecanisme contemplat en la Llei de Memòria Democràtica, que no és un procés penal, perquè es reconegui oficialment el que va ocórrer històricament.
El reconeixement no va arribar fins al 2007
El reconeixement de les autoritats del País Basc i el govern espanyol no va arribar fins al 2007, a través de la Llei de Memòria Històrica. Amb ella es garanteix el dret a indemnització a les famílies dels cinc assassinats per les autoritats i a alguns dels ferits de gravetat. El 2009, les Juntes Generals d'Àlaba aproven una Norma Foral per la qual s'aplica a les víctimes les mateixes indemnitzacions que a les víctimes del terrorisme. Quatre anys després, el govern basc inclou els afectats en el decret de víctimes d'abusos policials entre 1960 i 1978.
L'actual ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va ser la primera màxima autoritat de l'estat a acudir a Vitòria en el 48è aniversari de la massacre per homenatjar les víctimes, fa dos anys. L'any passat el govern espanyol inicia el procediment perquè aquesta església sigui Lloc de Memòria Democràtica, un reconeixement que es va oficialitzar aquest febrer. L'actual llei de Memòria Democràtica reconeix els 31 damnificats de la massacre de Vitòria com a víctimes d'una violència injusta. Tanmateix, l'associació de víctimes reclama un reconeixement oficial de la responsabilitat de l'Estat en aquests crims.
El lehendakari reclama que es jutgi els responsables i el govern espanyol assenyala que va ser en època "predemocràtica"
La ferida no està tancada i encara existeix debat polític sobre la qüestió. Aquest dimarts, el lehendakari, Imanol Pradales, ha demanat que s'esclareixi el que va passar i que es jutgi els responsables. Si no és així, s'estarà "aprofundint en la revictimització", ha asseverat el mandatari basc. Pradales, que a primera hora ha participat en una ofrena floral al monòlit erigit en les immediacions de l'església de Sant Francesc d'Assís, ha afirmat que "els qui van cometre aquells crims sabien bé el que feien" i ha insistit en la necessitat de depurar responsabilitats.
Han anunciat la seva presència allà, amb les seves respectives ofrenes florals, o en actes polítics propers, representants de tots els partits polítics, excepte Vox. Estan allà aquest dimarts Aitor Esteban (PNV), Arnaldo Otegi (EH Bildu), acompanyat de membres del Sinn Féin, Javier Hurtado (PSE-EE) o Irene Montero (Podemos). També s'acostaran al lloc els màxims representants de UGT, Pepe Álvarez, de CCOO, Unai Sordo, i de LAB, Igor Arroyo i Garbiñe Aranburu. Des de Bildu, emplacen l'Executiu de Pedro Sánchez de reconèixer que "l'Estat Espanyol i les seves forces de seguretat van ser les úniques responsables".
Des del govern espanyol repliquen que aleshores hi havia un Executiu "predemocràtic" i "continuista" de la dictadura, amb Arias Navarro i Fraga, contra el qual lluitaven moltes persones, entre elles membres de l'actual gabinet. El secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, ha expressat la "enorme condemna" de l'Executiu actual a la massacre de Vitòria, una "actuació desproporcionada de la policia". Martínez ha participat en els actes de memòria a la capital alabesa.