Soraya Sáenz de Santamaría ha passat avui per Pronovias perquè li'n devia una al seu president, Alberto Palatchi. Una setmana abans de les eleccions del 27S, l'empresari va enviar un comunicat als seus 400 treballadors: l'empresa seria "difícilment viable" en una Catalunya independent. La visita ha deixat aquesta foto de portada. Un hit. Un altre: el cara a cara Rajoy-Sánchez. Va ser vergonyós. Un debat apassionant. Una antigalla. Una fita. El que sigui o el que vulgui, però ha revitalitzat la campanya per unes hores, potser prou perquè arribi boquejant, però viva, al 20D. Això dóna feina a un gremi molt de moda: el dels politòlegs i sociòlegs, que examinen la contesa política com el biòleg estudia un fons marí. Aquí va un concentrat del que estan dient.
Els ns/nc voten el govern
Ignacio Jurado es fixa en els que a les enquestes no donen respostes clares i conclou:
- Un 22% d'electors es declaren de centre i sembla que aquest votant es decantarà per C's i, una mica menys, pel PSOE.
- El 17% de votants que no declaren ideologia (els "no sap/no contesta") votaran diumenge el partit del govern, com a totes les eleccions espanyoles tret de la del 2011.
- Els que es van abstenir el 2011 seran votants, sobretot, de PSOE i C's.
- Els votants sense interès per la política donen suport majoritàriament al PP i al PSOE.
Per què votem?
Berta Barbet ha sintetitzat quins són els afers que expliquen el vot a cada partit (dels quatre grans) i en quina mesura:
- La seguretat ciutadana té una importància relativa major per al vot al PP que per a altres partits.
- La percepció de competència en la gestió de la immigració és més rendible per a C's que per a la resta.
- La bona o mala percepció de Podemos i PSOE respecte a la qüestió territorial els afecta menys que PP i C's.
- Respecte als temes econòmics, destaca la importància que té per als nous partits ser vist com a més competent en educació i en ocupació.
Jorge Galindo recull com resoldrien el problema del gihadisme els electors dels diversos partits:
Els petits comptaran
Astrid Barrio explica a “En mans dels altres?” que “potser aquestes eleccions del canvi no ho són tant. (…) els partits nacionalistes inclosos en l'epígraf 'Otros' en les enquestes i que semblaven ser víctimes col·laterals dels nous partits, podrien mantenir la seva rellevància tradicional en absència de majoria absoluta i continuar condicionant la investidura i les polítiques".
El futur de C's
La mateixa politòloga i el seu col·lega Juan Rodríguez Teruel signen un estudi a South European Society and Politics, i disseccionen com ningú –fins al moment– la transformació de C's de partit local a proposta espanyola. Detecten un problema gruixut, del qual depèn el futur del partit taronja:
"... ha de veure quant temps seran capaços C 's de sostenir la seva falta d'identificació en termes d'esquerra i dreta en un país com Espanya, on aquesta diferència és fonamental per a la competència entre partits. Si bé a curt termini C 's pot beneficiar-se d'una identificació ideològica borrosa, les seves decisions estratègiques en suport d'una coalició o de tals o tals polítiques –si entren en el govern– els obligarà a aclarir-se i, possiblement, decebrà alguns dels seus votants. En aquest sentit, la institucionalització del partit, i el seu ancoratge, seran essencials per a la seva sostenibilitat, una vegada que els votants se'ls passi l'enuig amb els partits tradicionals."
Àngel Guimerà, professor a la Facultat de Comunicació a la Universitat Autònoma explica què llarga se li farà aquesta setmana a Albert Rivera:
El verí de Rajoy
"Tots els seus enemics i rivals estan [políticament] morts. No en sobreviu ni un de sol. I cap no va rebre un tret al front: a tots els van enverinar el cafè". Ho explica un empresari madrileny a Tobias Buck, corresponsal del Financial Times.