Improbable
Que és difícil o poc possible que sigui
Possible
Que pot ser o succeir
El president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig ha tancat el curs polític valencià amb una mostra d'ambigüitat calculada respecte d'un avançament de les eleccions autonòmiques de 2019. Utilitzant expressions com "no hi ha motius per a aquest avançament, però seria absurd dir que no existeix cap possibilitat", el president només ha fet que recordar que té potestat per avançar uns comicis que des de la restauració democràtica s'han celebrat cada quatre anys amb el mateix calendari que regeix per a la majoria d'autonomies, totes tret de les històriques Catalunya, País Basc, Andalusia i Galícia, que tenen convocatòries pròpies.
Utilitzar els adjectius "improbable" i "possible" per definir el futur pròxim del País Valencià, obre la porta a l'especulació i la incertesa. El govern de la Generalitat Valenciana està compost pel PSPV i Compromís i té del suport parlamentari de Podem.
Entre les tres forces sumen 54 diputats a Les Corts Valencianes -PSPV, 23, Compromís 19, i Podem 12. Aquesta aritmètica els ha permès desenvolupar un pacte polític que ha funcionat bé durant els tres anys que portem de legislatura. El anomenat govern del Botànic ha aconseguit revertir la imatge corrupta de les institucions valencianes i implementar una sèrie d'iniciatives legislatives d'ampli calat social. Els altres 45 diputats de l'arc parlamentari, fins a completar els 99, se'ls reparteixen el PP, 30, Ciutadans, 9 i uns altres 6 en el Grup de No Adscrits.
La ciutadania, primer
És important recordar l'actual correlació de forces doncs, a priori i en aquest cas el PSPV, no pot presumir d'una solvència electoral tal com per a trobar arguments amb els quals justificar la necessitat d'un avançament electoral. Les iniciatives legislatives a favor del rescat de les persones no admeten parèntesi, els pressupostos anuals van sortint i la infrafinanciació del País Valencià continuarà existint, ja que el govern de l'Estat sempre té altres assumptes prioritaris, molt malgrat l'innegable esforç de Puig de visibilitzar aquesta realitat i el mèrit d'haver incorporat a aquesta causa els principals representants socials.
Les eleccions municipals i autonòmiques valencianes estan previstes per al 26 de maig de 2019 i, encara que de manera inusitada, presidència de la Generalitat ja ha licitat el dispositiu pressupostari que posa en marxa el procés electoral, a més dels arguments socials exposats anteriorment, que no aconsellen un avançament electoral, n'hi ha altres de caràcter polític que es pot recordar.
Compromís i Podem sense candidats
Compromís, encara no ha celebrat el seu procés de primàries per a l'elecció de candidats i, encara que serà el gran rival del PSPV amb l'objectiu posat en la presidència de la Generalitat, la lleialtat pública que s'han mostrat Ximo Puig i Mónica Oltra saltaria pels aires si, el president, no fos lleial amb la seva sòcia d'avui i rival de demà.
Una cosa similar passa amb Podem que, recordem recolza al govern a Les Corts. Tampoc no ha iniciat el seu procés assembleari d'elecció de candidats i, encara que Compromís ja li ha deixat clar que no hi haurà confluència electoral prèvia com el 2015, el suport d'aquesta força política continuaria sent imprescindible per legislar en un nou parlament sorgit de les eleccions.
El PSPV més autonòmic que federal
Ximo Puig és un valencianista convençut, però el PSPV no és el PSC. I encara que ell volgués fer-ho més federal que no autonòmic, el cert és que, ara com ara, la fèrria estructura del partit a nivell federal pesa i res no es mou sense el vistiplau de l'executiva del carrer Ferraz a Madrid.
Qui ocupant en aquest moment un lloc elevat, com és el cas del president Puig, no actués de forma modesta i benèvola, podria obtenir fracàs a mitjà termini.
Bastant té la ciutadania amb aclarir el seu futur immediat de si li renovaran el contracte laboral, si Hisenda li tornarà els seus diners de la declaració de la renda i altres realitats com per introduir en la seva dieta diària situacions" improbables" però "possibles". Confuci deia: "el cel ajuda el que es lliura, els homes ajuden el veraç"