Fa un parell de mesos l'expresident Zapatero va dir al president Puig en un acte públic a propósit del tema de la infrafinançació del País Valencià: "Ximo, deixa't de pancartes i manifestacions al carrer, sigues més creatiu i guanya-li a Montoro la partida de la política fiscal". El president de la Generalitat Valenciana va encaixar el consell esbossant un somriure.

Dos mesos després, on vaig dir Montoro dic Montero, ja que aquest és el cognom de la nova ministra d'Hisenda, nomenada per Pedro Sánchez. Aquest, ahir al Congrés dels Diputats, va deixar atònits els diputats socialistes i de Compromís en respondre a una pregunta de Joan Baldoví que "la reforma a fons del sistema de finançament autonòmic es posposa fins al 2020". El president del govern espanyol va matisar la seva resposta dient que en "el curt termini continuarà negociant i dialogant per millorar el finançament de totes i cada una de les autonomies, en particular, la Comunitat Valenciana...".

Puig reitera el seu discurs

La resposta de Puig a aquest poal d'aigua freda ha estat la mateixa que se li ha escoltat des del 2015, quan Montoro es treia el tema de sobre amb l'excusa de "no hem tingut temps". Les seves paraules han estat: "La defensa dels interessos valencians continua sent la seva prioritat, malgrat els dubtes en la resta de forces de l'arc polític. La posició del Consell sobre la urgència d'un nou finançament autonòmic és la mateixa, no s'ha mogut ni un gram. El model actual és injust i el meu executiu mai no renunciarà al que és just".

Montoro abans, Montero a partir d'ara, el cert és que Puig, que és president amb els vots del PSPV, Compromís i Podem ha de posar en pràctica el consell que li va donar Zapatero si no vol que els seus socis de govern li treguin la targeta vermella de la credibilitat cap al PSOE que, segons Ferran Martínez, diputat de Podem: "Diu una cosa en l'oposició i renega de dur-la a terme quan està en el Govern". Compromís no ha carregat massa les tintes. El seu portaveu Fran Ferri ha reiterat que "no podem esperar més".

Però les paraules de Pedro Sánchez han donat aire a l'oposició de Puig a les Corts Valencianes. El Partit Popular parla d'"insult als valencians" per part de Sánchez mentre que per a Ciutadans, el PSOE "torna a demostrar diferenciació de tracte".

Una comunitat no històrica

Però si el tema econòmic és important, no menys ho és el del reconeixement històric dels territoris. En l'única entrevista que Sánchez ha concedit des que és president del govern espanyol va dir que rebrà per ordre els presidents de les comunitats històriques i per ordre d'antiguitat dels estatuts d'autonomia.

El País Valencià no estarà en les primeres convocatòries. Puig diu no haver-se molestat per aquesta decisió de Sánchez, però li ha recordat que "les anomenades nacionalitats històriques són aquelles que van accedir a l'autonomia durant la República i la Comunitat Valenciana no ho va fer perquè el senyor cabdill, Franco, va donar un cop d'Estat". "No validarem el cop d'Estat per determinar quines són històriques i quines no".

"Nosaltres som una nacionalitat històrica i si algú té algun dubte que vingui al Palau de la Generalitat i veurà que això, d'història, n'està carregat", ha recalcat. Amb tot, ha aclarit que no vol caure en la discriminació de cap comunitat per raons de la seva pretesa història". "No som en aquest món. Jo no soc identitarista", ha recalcat.

Estatut d'autonomia de mínims

Per completar el relat i afegir-li altres punts de vista, val la pena recordar les declaracions que va fer a El Nacional Eliseu Climent, editor i promotor cultural, en ser preguntat per com va influir la transició política espanyola en la identitat valenciana. Climent va respondre: "En aquell moment teníem polítics que es podien asseure al voltant de la mateixa taula. Els liberals Joaquim Muñoz Peirats i Francesc de Paula Burguera, el socialista Josep Lluís Albinyana, el comunista Ernest García... Tots compartien un mínim de consciència nacional. Però la transició havia de donar una mínima solució al problema català i basc. La història eterna. I es van adonar que el cas català estava arribant fins a Alacant i les Illes. Això s'havia de tallar com fos. Per això van provocar la Batalla de València. Nosaltres no teníem eines de cap tipus: ni premsa, ni diners, ni res. Es van carregar tots els líders polítics que he citat abans, i van fer un Estatut de mínims rebaixat per Alfonso Guerra (PSOE) i Fernando Abril Martorell (UCD)".

Banderes arriades. Finançament autonòmic i reconeixement històric tornen a la casella de partida.