“Certament, els darrers anys, les relacions en l’àmbit institucional podrien haver estat unes altres. És evident que Catalunya té en marxa un procés per esdevenir un estat independent, però si els catalans escullen definitivament aquest escenari, la relació entre Catalunya, les illes Balears i València serà clau i prioritària...” Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya
“Hem de buscar una nova manera d’articular aquest flux que és tant potent entre nosaltres des del punt de vista empresarial, portuari i humà. A aquesta dimensió interna, s’ha d’afegir ara la configuració d’una potent regió urbana estructurada per un corredor de transport d’àmbit europeu com és el Corredor Mediterrani. Hem de mirar endavant sense abandonar una història i un passat...” Ximo Puig, President de la Generalitat Valenciana
“Les Illes Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana, viuen un moment paral·lel de canvi econòmic i social. En el terreny cultural hem d’aprofundir en el nexe principal d’unió, la llengua comuna i fer que mantingui la seva rellevància social i s’adapti als nous temps amb un afany modernitzador i integrador..” Francina Armengol, presidenta del govern de les Illes Balears
Aquests son alguns dels paràgrafs que es poden llegir de les salutacions dels presidents català, valencià i balear, mai no havia passat abans, incloses a l’estudi “La nova articulació-catalana-valenciana-balear”, un llibre col·lectiu editat per la Revista de Catalunya i coordinat pel seu subdirector i filòleg, Jordi Manent i Tomàs.
Un volum on participen vint-i-tres professionals d’arreu de l’eix mediterrani i que pretén donar un impuls i nous enfocament a la coordinació entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la resta de territoris de parla catalanovalenciana. En paraules del seu coordinador “l’enfocament d’aquest assaig-col·lectiu és postfusterià, alhora que revisionista i autocrític amb els que intentaren bastir uns Països Catalans ja desequilibrats per se amb l’ús del nom i en què la supeditació d’uns territoris a uns altres era manifesta”.
El llibre inclou articles tendencialment polèmics que aposten por abandonar definitivament l’ús del criticat terme i concepte dels Països Catalans encunyat per Joan Fuster i cercar-ne d’altres que tinguen més consens polític i social.
“Des de fa unes quantes dècades, diu Manent, l’enfocament de la relació entre aquests territoris s’ha tractac bàsicament des de dos paradigmes tan dogmàtics com a empobridors: d’una banda, l’espanyolista en què Catalunya, Comunidad Valenciana i Islas Baleares, eren i són, al costat del seu topònims en català, simples comunitats autònomes. Una amb caràcter històric, i les altres no, que situades a la riba del Mediterràni, formen part de l’Estat espanyol.
De l’altra, el fusterià, que a partir dels anys seixanta del segle passat, molt innovador aleshores, aconsegueix tenir molta influència entre bona part de la intel·lectualitat catalana, valenciana i illenca del moment i que se sustenta amb un fort relat ideològic que ni tan sols arriba a quallar entre el gruix de la població valenciana, ni tampoc la catalana i balear.
“Des de La Revista de Catalunya, diu el subdirector i coordinador del llibre, vam creure convenient participar d’aquest debat amb un nou enfocament actualitzat, que ja va treure el cap fa uns anys a través d’assajos i articles en premsa, però que encara no s’ha consolidat.
Els llibres pioners de la revisió del model fusterià, De Impura Natione. El valencianisme un joc de poder (1986) de Damià Mollà i Eduard Mira, i el llibre col·lectiu Document 88, no triomfaren perquè el fusteranisme en bloc tanca files i atacà durament aquests assaigs valencians terceviistes”. Si el nom del diccionari català-valencià-balear-fou acceptat per tothom perquè no seguir-ne l’exemple? Es pregunta Jordi Manent.
Els participants en aquesta nova proposta d’articulació-catalana-valenciana-balear, aposter per fes passos i camí en comú, com ara en el camp de l’empresa, i de les infraestructures amb el reclamat Corredor Mediterrani, però també en l’àmbit de la cultura, la política lingüística i els mitjans de comunicació. Però assenyalen que “tot el que ens uneix o que ens pot unir sempre ha d’anar de la mà dels paràmetres de la igualtat, el respecte mutu i l’acord.”
A la presentació a València, hi participaren, a més de Jordi Manent, Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià, Víctor Maceda, periodista, i Elies Seguí-Mas, professor d’economia de la Universitat Politècnica de València.