Es compleixen 25 anys de l'assassinat, l'11 d'abril del 1993, de Guillem Agulló. Jove antifeixista nascut a Burjassot, militant Maulet, que celebrava la Pasqua a la localitat muntanyenca de Montanejos, a la comarca de l’Alt Millars, quan va ser atacat per joves de l'anomenat Komando Marchalenes IV Reich. Agulló va morir d'una ganivetada. Els familiars i organitzacions d'esquerres i independentistes van denunciar que el motiu del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia d’extrema dreta. En el judici es va condemnar Pedro Cuevas a 14 anys de presó —només en va complir quatre— i es van absoldre els altres quatre acusats.

Reconeixement social i de les institucions

La recuperació de la memòria de Guillem Agulló per part de les institucions es va iniciar ara fa dos anys amb una declaració institucional aprovada per unanimitat per les Corts Valencianes en què es va reconèixer que el jove va ser assassinat per "combatre el racisme i la violència feixista. Hi foren presents els pares i la germana d'Agulló i l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, entre d’altres.

A través d'aquesta declaració institucional, les Corts Valencianes van crear el Premi Guillem Agulló, concebut per a reconèixer "a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi". El premi té caràcter anual, amb lliurament el mes d'abril. El primer premiat, a títol pòstum, fou l'advocat Daniel Sanjuán, advocat de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) i activista en favor del tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE).

Un país obert

L’aniversari de la mort de Guillem Agulló ha estat recordat, any rere any, per nombroses associacions socials valencianes amb actes culturals i musicals. I encara que diverses entitats han demanat a l’Ajuntament de València que es retolara un carrer amb el nom de Guillem Agulló, finalment la Regidoria de Patrimoni ha pactat, enguany, amb els promotors que li dedicarien un dels passeigs dels Jardins de Vivers, un lloc amb molta visibilitat ciutadana. La petició la formularen, entre altres, Acció Cultural del País Valencià, Moviment contra la Intolerància, Comunitat Israelita, el Col·lectiu Lambda i Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia.

L’acte se celebrarà el pròxim dia 21 fent-lo coincidir amb la manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià baix el lema "País Valencià, un país obert" . Així es vol reivindicar la història i la cultura, posant en relleu el respecte a la diversitat. En aquest sentit, segons el manifest de la convocatòria, “el País Valencià és un model de societat moderna, igualitària, que es reconeix en les seves tradicions més arrelades i que, alhora, s'enriqueix amb les aportacions i els matisos d'una pluralitat que és riquesa. La manifestació vol ser un clam pel diàleg i el respecte a la diversitat, perquè ara és el moment de dir no a les ideologies de l'odi que ens volen retornar al passat i dir sí, en veu alta i clara, a la igualtat i al futur".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat