Després d'un bloqueig de set anys, la reforma de l’Estatut d’autonomia del País Valencià es mou al Congrés dels Diputats. La reforma porta encallada a Madrid des de 2011, quan les Corts Valencianes van aprovar una reforma del text amb la qual es pretenia afegir una clàusula per la qual la inversió de l'Estat al territori valencià fóra equivalent al seu pes poblacional. Ara, els grups parlamentaris ultimen un acord per a modificar la coneguda com a 'clàusula Camps' i evitar que la reforma de l'Estatut haja de ser secundada pels valencians en referèndum.

Els diputats valencians intentaran, ara, recuperar una mesura que altres estatuts, com ara el català i l'andalús, sí que tenen des de fa temps. Es tracta d'una disposició addicional que fa referència a l’equiparació de les inversions de l’Estat amb el pes poblacional que en l'any 2006 l'expresident popular, Francisco Camps, es va negar a aprovar perquè la considerava inconstitucional.

El caprici de Camps

La reforma de l'Estatut va ser la primera aprovada en tot l'Estat, després de la victòria socialista en les eleccions de març de 2004. L'Estatut de Catalunya havia de ser el primer, però tant el PP com el PSOE van engegar primer el valencià per a convertir-lo en un punt de contenció davant d'unes demandes més profundes per part del parlament de Catalunya. Els socialistes i els populars esperaven que la normativa valenciana marcara els límits que la resta d'Estatuts no podrien superar.

Els fets, però, no van ocórrer així. Malgrat que Camps en aquell moment no es va atrevir a fixar de manera ferma qüestions com que les inversions de l'Estat al País Valencià s'equipararen al pes poblacional, sí que ho van fer unes altres autonomies i no només Catalunya, sinó també Andalusia. L’expresident de la Generalitat, primer va criticar aquesta mesura i després va voler tindre-la també en la normativa valenciana.

“Participar “ en lloc “d’obligar”

En previsió que els altres estatuts superaren els valencians, Camps havia fet aprovar en 2006 la clàusula que es va batejar amb el seu nom, que no era sobre les inversions sinó sobre qualsevol matèria en què les altres normatives hagueren arribat més lluny que la valenciana. Precisament, les inversions es van revelar com la diferència més sagnant. La reacció de Camps venia marcada per la impotència en comprovar que altres autonomies aconseguien aspectes que l'excap del Consell no va considerar.

Però a més d'aquesta nova ubicació, els principals grups de la Cambra han arribat a un pacte sobre el contingut del que volen que siga el futur article 52.4 de l'Estatut i que inclourà una modulació de la ja famosa clàusula sobre inversions.

En la seua redacció original, la clàusula obligava al fet que la inversió de l'Estat en l'autonomia fóra equivalent al pes de la seua població. No obstant això, el Tribunal Constitucional ja ha dictat diverses sentències en les quals deixa sense efectivitat clàusules similars d'altres estatuts sota la premissa que aquestes normes no poden condicionar el govern espanyol a l'hora d'aprovar els pressupostos de l'Estat.

Per això, els promotors de l'acord han volgut rebaixar el contingut de la redacció inicial i han decidit deixar-lo en el fet que la Generalitat "participarà en les decisions d'inversió de l'Estat" al seu territori. Això sí, es mantindran els esments al pes de la població d'aquesta comunitat en relació amb la de la resta de l'Estat.

També es mantindrà la previsió de crear una comissió integrada per la Generalitat i el Govern per a tractar aquests assumptes, a la qual, a proposta d'IU, se sumaran també representants de l'administració local.