L'administració general de l'Estat espanyol i les comunitats autònomes han malversat 80.000 milions d'euros de diner públic entre 1995 i 2016 en infraestructures, equipaments i obres que han resultat "innecessàries" i que, sovint, han tingut abundants sobrecostos.
Així es posa de manifest en un estudi que publicarà el pròxim dia 15 en la seva pàgina web l'Associació de Geògrafs d'Espanya (AGE) i que ha estat elaborat per les universitats de Barcelona, València, Alacant, Girona, Cantàbria, Complutense de Madrid, Tenerife, Sevilla i Màlaga, segons ha avançat el president nacional d'aquest col·lectiu, el catedràtic de la institució docent alacantina, Jorge Olcina.
El president d'AGE ha assenyalat que es tracta d'actuacions "que no s'haurien d'haver fet" perquè no han tingut ús, com carreteres de titularitat estatal o autonòmica (entre elles algunes de radials), aeroports, estacions de tren, dessalinitzadores o centres culturals.
L'estudi, que no ha inclòs les dotacions finançades pels ajuntaments per la complexitat d'obtenir aquestes xifres, reflecteix la multitud de "megaprojectes" que no han servit per a l'objecte que es pretenia, i Olcina ha citat, en el cas del País Valencià, el traçat inicial del transvasament Xúquer-Vinalopó, que posteriorment es va variar malgrat la inversió feta, i alguna planta dessalinitzadora que no s'ha arribat a utilitzar.
Olcina ha explicat que aquest estudi ha estat "molt voluntarista" per part d'equips de geògrafs de les universitats citades, ja que no ha tingut ajut econòmic de l'Estat i s'ha elaborat perquè els professionals van veure "la necessitat de fer-ho, encara que fos per amor a l'art". D'aquesta manera, han buscat oferir a la societat les dades des del punt de vista acadèmic de la gestió de les administracions públiques a fi que, quan toqui, els ciutadans puguin prendre "decisions a l'hora d'anar a votar".
Una nova cultura del territori
L'expert ha avançat la xifra de la malversació de diner públic en aquestes dues dècades a Espanya durant la presentació pública del manifest "En defensa del territori. Davant dels nous reptes del canvi global", que és una addenda al "Manifest per una nova cultura del territori", document que data del 2006 i que ha de servir de guia per al desenvolupament urbà a Espanya.
En aquesta actualització sobre aquest document estratègic sobre els processos que incumbeixen el territori, l'AGE i el Col·legi de Geògrafs demanen més "prudència" a les administracions públiques competents a l'hora d'afrontar el creixement urbà per a, entre altres aspectes, preservar la connectivitat ecològica i funcional, i adaptar l'espai geogràfic als efectes del procés del canvi climàtic.
Administracions relaxades
"El nostre país no pot quedar al marge d'aquests nous processos d'adaptació dels territoris a l'escalfament global", segons Olcina, que ha advertit que hi ha en les administracions una certa "relaxació" a l'hora de complir amb algunes de les seves obligacions, per exemple, la d'incorporar estudis i cartografies en els processos d'avaluació de la sostenibilitat ambiental i territorial.
Concretament, els geògrafs detecten que, a l'hora de dissenyar els seus plans urbanístics (PGOU), els municipis únicament tenen en compte el risc d'inundacions i no la possibilitat de lliscaments de terres, moviments sísmics, sequeres o els temporals en el cas dels llocs en primera línia de costa, i tot això malgrat que hi ha prou cartografia d'aquest tipus de situacions.
Altres dels objectius que persegueixen els geògrafs en l'actualització que proposen és que els poders públics garanteixin el dret de l'habitatge, que hi hagi estratègies per combatre la despoblació rural del centre de la península Ibèrica i que s'inclogui l'equitat, la justícia ambiental i l'activació del patrimoni territorial, entre altres aspectes, en la planificació i gestió urbanística. D'aquesta manera, volen aplicar un model basat en "la sensatesa i el creixement racional", que eviti el desenvolupament d'una nova "bombolla immobiliària", com la que es va registrar de 2000 a 2008.