"En cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir d'ell en qualsevol país."
Article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans
Aquestes 19 paraules s'haurien d'escriure a les 6.912 llengües vives que hi ha al món, encapçalar d'altres tantes declaracions públiques i repetir-les amb freqüència. Doncs, encara que les paraules són signes dinàmics que es van transformant a través del temps, com la cultura, responent a les necessitats humanes, les llengües, com va dir el sociolingüista Noam Chomsky, són dialectes del llenguatge humà i de molt similars entre si.
Potser aquest exercici de lectura i repetició, a més d'afavorir l'estima per la diversitat cultural, ens ajudaria a tots a entendre que els refugiats són persones com els altres, que la seva arribada no suposa cap amenaça, i que el seu somni és recuperar la vida normal que portaven abans de ser desplaçats.
'La nostra ciutat, el teu refugi' és un projecte d'àmbit local desenvolupat per les ONG Accem, CEAR i Creu Roja amb el suport financer de la Regidoria de Cooperació al Desenvolupament i Migració de l'Ajuntament de València. Aquestes tres entitats desenvolupen activitats dirigides a millorar la integració de les persones refugiades mitjançant l'organització de campanyes per informar de la seva situació, la formació sobre asil i refugi dirigit a funcionaris de l'administració o la gestió d'ajuts econòmics puntuals per cobrir necessitats bàsiques com a habitatge, alimentació o educació.
Recentment, aquestes organitzacions han cobrat protagonisme en els mitjans de comunicació pel seu treball d'atenció a les 630 persones que van arribar al port de València després de ser rescatades en aigües líbies per les ONG SOS Mediterranée i Metges sense Fronteres.
Un mes després de "ser notícia", continuen desenvolupant, amb discreció i responsabilitat, el seu projecte d'atenció a persones sol·licitadores de Protecció Internacional i refugiades però han volgut compartir amb els mitjans de comunicació el que consideren haurien de ser bones pràctiques per tractar la informació sobre la migració i evitar el foment o la creació de més prejudicis. Aquestes són, en síntesi, les seves reflexions:
Fa falta dir "migrant" cada vegada que ens referim a aquestes persones?
"Fa falta dir migrant cada vegada que ens referim a aquestes persones?", es pregunta amb insistència Neus Fábregas, regidora de Cooperació i Migració. "En el moment en què posem aquest adjectiu, sense adonar-nos-en estem donant unes consideracions i uns prejudicis. No tenim la mateixa igualtat de drets, això és evident, però sí que som persones, vinguem d'on vinguem. Aquest seria un primer pas per poder començar a treballar la notícia d'una manera més inclusiva i humana".
"Humanitzar les xifres i lluitar contra el llenguatge xenòfob"
La periodista Laura Julián defensa 10 propostes contra el discurs xenòfob en els mitjans de comunicació, dins del projecte Aixeca la veu contra la discriminació i els delictes d'odi, de CEAR-CV. "L'ús plural de les fonts, la utilització d'una terminologia adequada que trenqui amb els estereotips i la lluita contra el discurs xenòfob són algunes de les bones pràctiques periodístiques en què el periodista ha d'insistir. Cal humanitzar les xifres. Es tracten els fluxos migratoris com si fossin temes d'economia sense comptar que hi ha històries i vides darrere".
"Confusió de termes"
Per la seva part, Ana Gómez, responsable de comunicació de Creu Roja Espanyola a València, i Rima Said, tècnica d'Accem, posen èmfasi sobre la confusió terminològica que existeix entre alguns conceptes. Gómez, matisa les diferències entre pastera, cayuco i bot pneumàtica. "És incorrecte denominar pastera o cayuco a qualsevol embarcació només pel fet de portar persones immigrants. Una pastera normalment ve des del Marroc o des d'Algèria, arriba fins a Andalusia o Fuerteventura, té de 5 a 15 metres d'eslora i pot transportar de 10 a 30 persones".
"Els cayucos parteixen des de Mauritània i el Senegal, porten una ruta cap a les Canàries i poden arribar a ser de fins a 180 persones. Els bots pneumàtics tenen una capacitat xicoteta, de 12 a 20 persones, i normalment viatgen fins a Almeria des d'Algèria. I després estarien els vaixells negrers o vaixells de mitjà port, que són antics vaixells mercantils reconvertits per portar persones i que poden portar entre 100 i 250 persones."
La portaveu de Creu Roja recorda també les fotografies viralitzades en xarxes socials que mostren la roba lliurada al passatge de l'Aquarius tirada en contenidors, donant a entendre que es van menysprear les peces cedides de forma gratuïta. "Aquestes van ser unes fotos tretes de context, amb l'ànim de desacreditar el dispositiu d'ajuda humanitària dels immigrants del vaixell Aquarius i des del minut zero ens vam posar a treballar per desmentir que els immigrants tiraven la roba que se'ls havia donat. El cert és que Creu Roja, per protocol sanitari, ha de rebutjar aquesta roba"
"Les notícies falses criminalitzen el relat de la migració"
Finalment, Miquel Ramos, periodista de CEAR-CV, alerta sobre "les fake news, notícies falses, falòrnies i instigadors de l'odi a les xarxes socials, que criminalitzen el relat de la migració". Com a exemple, mostrà els titulars i informacions relacionades amb l'arribada de l'Aquarius al port de València i altres dels dies posteriors, que no resistirien l'anàlisi més bàsica d'ètica periodística.
Un bon exercici de formació per als qui, des dels mitjans de comunicació, influïm en l'opinió pública amb les nostres informacions.