Catalunya necessita València i València a Catalunya”. Aquestes paraules foren pronunciades fa quasi noranta anys per l’economista Romà Perpinyà Grau (Reus 1902-1991). Perpinyà fou l’element central del Centro de Estudios Económicos Valencianos, una iniciativa fundada el 1929 per arribar a allò que aleshores es va denominar "un criteri econòmic valencià" i que va permetre dotar les reivindicacions dels grups econòmics d’una solidesa argumental i estadística que no havien tingut fins aquell moment.

Recentment, el professor del Departament d’Economia de la Universitat de València Elies Seguí-Mas recordava les paraules de Perpinyà a un article publicat a la Revista de Catalunya en què deia: ”La geografia econòmica està canviant acceleradament i el centre empresarial del planeta s’està movent cap a l’oceà Pacífic. Apareixen amb força (i també amb dificultats) els països emergents i es parla del declivi de les societats europees i la pèrdua de pes específic de la Unió Europea en el món. En l’escenari descrit, la posició dels països menuts requereix ineludiblement la coopetència, un terme creat per Nalebuff i Brandenburber (1996) per integrar la cooperació i la competència simultània”.

exportació

A ningú se li escapa que les relacions entre Catalunya i el País Valencià han estat per sempre complexes i fins i tot polèmiques, amb una clara absència d’unitat o coordinació pel que fa a aspectes polítics, socials o culturals. Aquesta desarticulació, durant anys alimentada per les elits polítiques valencianes, només ha estat desmentida pel pragmatisme empresarial que, sense fer soroll, no ha desaprofitat les sinèrgies del mercat que ha fet d’aquests dos territoris els seus principals clients un de l’altre.

Encara que la balança comercial és clarament favorable a Catalunya, que suma unes vendes anuals globals al País Valencià superiors als 7.000 milions d’euros per quasi 4.500 milions que importa, cal destacar la recent iniciativa liderada per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) “Quiero corredor”. Aquesta campanya informativa a favor de la construcció del corredor ferroviari mediterrani ha estat pagada pels empresaris valencians, a raó de 10.000 euros per càpita, i ha aconseguit aglutinar el suport d’amplis sectors empresarials no només al País Valencià, sinó també a Catalunya (Cercle d’Economia), Múrcia o Andalusia.

EmpresarisTarragona

Els empresaris d’AVE han estat més a l'altura que no els polítics, com així ho demostraren en la seua declaració d’intencions quan començaren la campanya l’any 2017: “Hi ha moments a la vida en què un ha de ser conscient que té al seu davant projectes que poden canviar l’esdevenir de tot un territori, de tota una societat”.

Acte empresarial a Barcelona

L’actitud proactiva i reivindicativa dels empresaris pel corredor mediterrani ha sorprès, favorablement, els actuals governants polítics valencians. Ximo Puig, del PSPV, és president de la Generalitat gràcies a l’acord de govern signat amb la coalició Compromís i el suport parlamentari de Podem. A l’inici de la legislatura el 2015, ningú podia imaginar que l’empresariat valencià, sotmès durant dècades als procediments i doctrines del Partit Popular, protagonitzés una implicació, pública i política, tan forta com ara la reivindicació de les obres del corredor ferroviari, la qual cosa ha estat un manà per al Govern valencià.

El pròxim 27 de setembre la campanya “Quiero corredor” celebrarà a Barcelona un acte informatiu que pretén ser el més multitudinari. Els organitzadors confien que hi assistiran unes 1.500 persones i ja han confirmat la seua assistència el ministre de Foment, José Luis Ábalos; el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; el president de les Cambres de Comerç José Luis Bonet; el president d’AVE, Vicente Boluda, i el president de la CEOE, Juan Rosell.

Josep Vicent Boira, l’actual comissionat del govern espanyol per les obres del corredor, també anirà a l’acte. En unes recents declaracions recordava que “la geopolítica europea i mundial està valorant el Mediterrani, i com això imposa l’articulació de polítiques comunes d’economia i infraestructures, les xarxes són la resposta a aquesta situació i els empresaris ho han entès”

El PP valencià ha perdut el tren

Les obres del corredor ferroviari del Mediterrani tenen com a termini l’any 2030. Queda moltíssim per fer, però sorprèn l’actitud del Partit Popular davant les iniciatives empresarials i institucionals per pressionar el govern de l’Estat per tal d’accelerar les obres del corredor mediterrani. Davant la unitat d’acció de la majoria d’agents polítics i socials, el PP no troba el seu lloc i sembla que ha perdut el tren. Com a mostra, Alfredo Castelló, diputat del PP a les Corts Valencianes i membre de la comissió d’obres públiques i infraestructures del Parlament valencià, que s’ha manifestat perplex per l’actitud de "coopetència" dels empresaris valencians.