Clara Wieck (1819-1896) va escriure al seu diari: "Alguna vegada vaig creure que tenia talent creatiu, però he renunciat a aquesta idea; una dona no ha de desitjar compondre. Cap no ha estat capaç de fer-ho. Perquè podria esperar-ho jo?". Wieck, que als vuit anys va compondre la seva primera peça musical de piano, estava destinada a ser una gran concertista, però ha passat a la història per ser la companya incondicional del també compositor Robert Schumann. La seva història és només una mostra de l'aïllament i la desvaloració de la dona en l'àmbit social, polític, religiós i artístic, entre altres àrees.

Dos segles després del naixement de Wieck, els cito el nom de Claudia Montero (Buenos Aires, 1962), resideix a València des del 2002 on exerceix com a catedràtica de Composició del Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló. Fins ara ha estrenat les seves quaranta creacions. Defensa que no s'ha de pretendre aconseguir espais per a les dones, sinó generar autoconfiança i sumar entre homes i dones.

Em disculpo, ja que no sabia de la seva existència ni de la de Clara Wieck.
No passa res.

Quantes obres ha compost i estrenat?
Quaranta. Treballo per encàrrec. Soc molt obsessiva i rigorosa. Com porta molta dedicació, no m'hi poso fins que em diuen quin dia, a quina hora i a quin lloc l'estrenaran.

En quin moment comença el procés creatiu?
En el mateix moment en què algú s'interessa a demanar-te una obra. Un comença a generar la informació dins del cap sobre què és el que ha de compondre, si és per a un instrument determinat... cal estudiar-ho. En definitiva, un primer període de provisió i després un altre de creatiu en què l'obra ja està al meu cap. El que faig després és ordenar aquests materials i deixar-los sortir. El treball s'ha de fer ràpid, no tardar deu anys. Cal professionalitzar la feina del compositor i ser rigorós amb certs detalls.

M'agrada escriure obres que sonin com soc

CLAUDIA MONTERO 2

Vostè accepta el repte de compondre per a qualsevol tipus d'instrument musical?
No. Hi ha instruments amb què no sento afinitat i m'és impossible traslladar el meu llenguatge a través d'ells. He rebutjat encàrrecs per a tuba o trompeta. Jo tinc molt bon vincle amb els instruments de corda. Per mi, la corda té una vibració especial amb el mateix cos i l'ànima. És un idioma proper. Però he rebutjat treballs per a certàmens de bandes, aquí a València, encara que em diguin boja.

Per què no té feeling amb els instruments de vent?
La trompeta la tinc associada al jazz. I la tuba és un instrument del qual no tinc visió interna... però accepto desafiaments, encara que m'agrada escriure'm obres que sonin com soc.

Vostè és compositora de música clàssica, canviaria d'estil?
Li ho agraeixo a qui m'ho suggereix, però jo vaig amb les regles de joc d'aquesta categoria, encara que es moguin menys quantitats econòmiques.

El lloc d'un no pot ocupar-lo un altre

Com es relaciona una compositora amb el món exterior i els seus col·legues?
Em relaciono amb tot des de l'acostament humà perquè em sembla el més valuós i enriquidor per a un artista. I amb els meus col·legues, els respecto encara que tinguem estètiques diferents. Ja m'agradaria que molts em tinguessin el mateix respecte que els tinc a ells. Quan un parla malament dels companys és perquè no sap bé a quin lloc està situat. El lloc d'un no pot ocupar-lo un altre.

Quines persones són els seus referents actuals al món de la composició?
M'agraden molt John Luther Adams i Arvo Pärt perquè ells van trobar just el seu propi lloc, el seu llenguatge i han estat capaços de projectar-se d'una forma universal. La seva música és comprensible i arriba a tothom amb independència dels coneixements musicals que tingui la persona. La seva música em produeix emoció i, per a mi, l'emoció és un factor fonamental que la música ha de transmetre.

Té moltes discrepàncies amb els seus col·legues?
El propòsit ha de ser assolir un llenguatge musical universal per arribar a més i més gent.

Qui és responsable de la invisibilitat de la dona?
Hi ha dos tipus de responsabilitat. Una és la social, on s'han imposat codis, en algun moment de la història, de quins eren els llocs que havien d'ocupar les dones. I després, hi ha una responsabilitat personal, quan un l'assumeix amb la seva tasca, sigui quina sigui. És igual que siguis dona que home.

Si un creu en el que fa, el seu moment arriba

Si una persona, és compromesa amb el seu treball, pot ser invencible?
Sí, ho deia Schumann. El més important és generar autoconfiança per poder suportar aquestes condicions externes que tenen a veure amb el lloc on un viu, la societat o el temps que li toca. Si un creu en el que fa, aquell moment arriba.

No s'ha de pretendre aconseguir espais per ser dones

És vostè feminista?
No soc antifeminista, però crec que les dones no hem d'estar en una lluita permanent, sobretot en l'art, on les coses es defineixen per una qüestió de qualitat, no pel gènere, dona, home... el que cal fer és animar a la participació. Quan em conviden a participar en algun esdeveniment, em nego a fer-ho si el criteri és "la presència de la dona". Jo hi vaig si la meva aportació ajuda, no vinc a reivindicar. En aquest món el que cal fer és sumar entre homes i dones. I no pretendre aconseguir espais perquè siguem dones.

És vostè partidària del proteccionisme?
Els proteccionismes són necessaris per als grups vulnerables de la societat, les persones amb discapacitat, la tercera edat, els refugiats... La dona el que necessita és autoconfiança i polítiques que ajudin a conciliar la vida familiar i laboral, però això es debat i decideix internament. Jo tinc quatre fills i sé el que significa postergar algun pas determinat perquè hi ha una obligació que és el resultat d'una família que es constitueix. La dona, com a col·lectiu, no ha de ser protegida; ha de ser respectada en igualtat.

Vostè ha guanyat dos premis Grammy Llatí. A causa del màrqueting, el que li ve a un són cançons enganxoses d'Enrique Iglesia, Shakira... i no una peça per a violí i orquestra de cordes. Que la relacionin amb aquest món, l'ajuda o l'expulsa del planeta?
Em resulta divertit. El que em molesta és explicar el que faig.

Com a docent ajudo els estudiants del conservatori a trobar-se a si mateixos

Quin és el consell que li dona vostè als seus estudiants del conservatori?
La meva tasca fonamental és ajudar-los a trobar-se a si mateixos, que trobin el seu propi llenguatge, què és el que volen dir i com.

Per compondre cal dominar primer la tècnica instrumental?
En general, sí. Amb el temps un va tenint idees pròpies encara que al principi els soni el que estan tocant o estudiant. Quan un s'adona que pot generar una petita idea, encara que estigui desordenada, és quan veu les possibilitats que té per a la composició.

El compositor treballa en solitud?
Per a un compositor és molt important estar envoltat de músics. Et fan aportacions que no es poden aprendre a cap llibre. No pots estar aïllat i sense contacte amb el món.

Un artista ha de tenir una cosa per dir

Ha passat vostè per algun període de crisi de creació?
He passat per períodes de crisis personals que han influït en el meu procés de creació. Un artista ha de tenir alguna cosa per dir i no el tens si no vius. L'equilibri emocional influeix, però les crisis són pròpies de la naturalesa humana. La meva crisi és que m'agraden massa coses. Si tornés a néixer, m'agradaria dirigir cinema, és un món fascinant.

Hi ha d'haver relació en les arts i la política?
La meva relació amb la política és cap. No soc una activista. Però és cert que la política s'ha d'involucrar amb la cultura per donar-li suport i no per manipular-la.