Si qualsevol jurista neutral li dona un cop d'ull al Codi Penal (CP) vigent i analitza els termes de les acusacions davant el Tribunal Suprem (TS) contra els presos sobiranistes catalans i altres acusats en el procés, només entreveurà petjades del delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (556.1 CP; multa o presó de tres mesos a set mesos i mig si no hi ha agreujants) en els membres del Govern i en la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Pel que fa als Jordis, no s'entreveu cap delicte. A tot estirar, podria existir alguna escletxa no gaire concloent del tipus penal de desordres públics (557 CP en el seu tipus bàsic: 6 a 8 mesos de presó si no hi haguessin agreujants).

No s'albira cap malversació, no només desmentida pel ministre espanyol Montoro, que aquells dies (setembre-octubre del 2017) va ser qui més va poder conèixer de la seva existència, sinó perquè el referèndum va ser organitzat rigorosament de manera que no s'invertís en ell ni un euro públic, precisament per evitar als càrrecs i funcionaris públics eventuals responsabilitats per aquest delicte. Vet aquí l’apassionant i cinematogràfic relat sobre qui va portar les urnes, com i de quina manera.

No va existir cap element de violència física ni tampoc d'amenaça de violència

Pel que fa a la rebel·lió del 472.5 CP, què els he d'explicar! Tot el necessari ja ho va dir el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein en rebutjar l'extradició per aquest delicte del president Puigdemont. No va existir cap element de violència física ni tampoc d'amenaça de violència (intimidació). És necessari aplicar aquesta conclusió, també, al delicte de sedició per a determinar la seva inexistència, perquè necessita el mateix element violent o intimidatori.

La conclusió, doncs, és nítida: la presó preventiva acordada, que s'allarga ja gairebé dos anys, no té cap base legal. I vostès diran... com va poder ser això possible?

La clau del que va passar està en la querella criminal presentada el 30 d'octubre del 2017 per la Fiscalia General de l'Estat i la seva immediata admissió a tràmit pel TS, que va manifestar que hi havia indicis de rebel·lió, almenys en grau de conspiració. D'aquesta manera, el TS li va arrabassar la competència al Superior de Catalunya, al qual li tocava d'acord amb l'Estatut i amb la Llei orgànica del Poder Judicial, i el va poder instruir a la seva manera.

Després, la Fiscalia General i el TS (en les seves interlocutòries, sense prejutjar el que es podia dir en la sentència) van anar construint un relat polític de rebel·lió i malversació aplicable a supòsits rebels perillosos, encaixat en la línia del pitjor dret penal de l'enemic.

I vet aquí on estem avui. Encara tenen dubtes sobre si Junqueras, Rull, Turull, Forn, Romeva, Forcadell, Bassa, Sànchez o Cuixart són presos polítics? Jo, a hores d'ara, cap ni una.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Opinió Un judici de Montjuïc bis? Antoni Strubell i Trueta