Al final del llargmetratge Els judicis de Nuremberg (1961), el president del Tribunal Internacional que va jutjar diversos jutges del Reich alemany per crims contra la humanitat, Dan Haywood (Spencer Tracy), un cop finalitzat el judici i notificada la sentència, visita a la seva cel·la un dels principals condemnats, el Dr. Ernst Janning (Burt Lancaster), ja condemnat en aquest instant a cadena perpètua. Janning li mostra al jutge Haywood el reconeixement i la repulsió davant els crims contra la humanitat coneguts en el curs del judici. I Haywood fins llavors compassiu, li diu àcidament: "Dr. Janning, tot aquest horror va començar quan vostè va condemnar la primera persona innocent".
En aquesta campanya electoral a l'Assemblea regional de Madrid, l'esquerra espanyola (PSOE, Unidas Podemos i Més País) denuncia el missatge racista, sexista i feixista de Vox, que serà clau per donar la presidència de la Comunitat a Isabel Díaz Ayuso, del PP. Diuen les esquerres espanyoles que ara es donarà la principal novetat de l'entrada de Vox en el govern regional o, almenys, el creixement substancial de la seva influència.
Vagi per davant que PP i Cs ja van pactar amb Vox als governs de Múrcia o Andalusia. Però sembla que mentre no passin les coses a Madrid, no existeixen per a ningú. En qualsevol cas, la connivència de la dreta espanyola amb l'extrema dreta de Vox ve des de fa anys i desgrana un mapa polític impensable a França o Alemanya, on la dreta gaullista i la CDU s'oposen fèrriament al Front Nacional gal i als neofeixistes alemanys de l'Alternativa per Alemanya.
Però el salt del feixisme ja existia fa anys i va ser especialment visible en la reacció del centralisme espanyolista al procés. Davant d'una majoria política sobiranista catalana que només volia exercir el seu dret a decidir (amb les dificultats jurídiques que té el reconeixement d'aquest dret de les nacions en el marc constitucional vigent, la qual cosa no és ni era responsabilitat de la ciutadania catalana ni dels seus representants), l'extremisme espanyolista va exercir una oposició violenta manifestada en els gravíssims incidents de la llibreria Blanquerna a Madrid (Diada del 2013), en les agressions a periodistes, com la del fotoperiodista Borràs a Barcelona (17 de juliol de 2018) o en l'assalt a la ràdio pública Catalunya Ràdio (27 d'octubre de 2017). Entre setembre del 2017 i desembre del 2017, l'extremisme espanyolista va ser autor de 139 agressions violentes al país català.
L'Estat i les forces polítiques espanyolistes van legitimar la intolerància de l'extremisme espanyolista quan els va interessar que aquest extremisme fos aliat i avantguarda en la repressió contra el sobiranisme català
Per a la dreta espanyolista del PP i Vox, aquests grups extremistes i neofeixistes mai van ser un problema. Però tampoc per al PSC, que va compartir la manifestació del 8-O del 2017, copresidida per Josep Borrell i Salvador Illa (PSC), amb tota classe d'elements extremistes actius abans, durant i després. Un PSC que no va tenir inconvenient a aprovar les accions violentes desenvolupades per ordres del govern Rajoy per elements del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil l'1-O del 2017 i de votar a favor d'un inapropiat 155 en el Senat el 28-O del 2017.
Algú dirà que comuns i Podemos van romandre al marge d'aquesta allau de l'extremisme espanyolista. Però van romandre també al marge del combat al feixisme, manifestant una equidistància impossible entre la violència de l'Estat i dels grups extremistes i l'actuació sobiranista pacífica al carrer. Una equidistància que els porta a prioritzar Illa com a president respecte de la solució independentista plural que va votar la ciutadania catalana el passat 14-F, com els va portar a acceptar els vots de la dreta espanyolista de la candidatura "Cs-Valls" perquè Ada Colau fos alcaldessa de Barcelona, en lloc del més votat Ernest Maragall (ERC). O els porta a deslegitimar una força sobiranista, democràtica i transversal com JuntsxCat.
En el cas del procés, el pitjor va ser la concurrència (fins i tot connivència) d'aquestes agressions feixistes al carrer amb la repressió estatal (1-O, 155, enjudiciaments per tribunals incompetents, sentències que van capturar presos polítics per delictes incompatibles amb els codis penals democràtics...). Vet aquí l'avís del vot particular dels magistrats del Tribunal Constitucional (TC) Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer quan propugnen que el conseller Jordi Turull (finalment, tots els presos polítics condemnats per sedició) hauria de ser absolt pel Tribunal Suprem (TS), a causa de la indeterminació de les conductes penades per sedició en el Codi Penal. Una autèntica esmena a la totalitat a l'aplicació del dret penal pel TS en la sentència del procés que, juntament amb la jurisprudència belga que considera incompetent per a l’esmentat enjudiciament el TS, constitueix un sòlid fonament perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) declari incompatible la condemna del judici del procés amb els drets fonamentals dels presos polítics.
L'Estat i les forces polítiques espanyolistes (també, en molt gran mesura, l'esquerra) van legitimar la intolerància de l'extremisme espanyolista quan els va interessar que aquest extremisme fos aliat i avantguarda en la repressió contra el sobiranisme català. Van encoratjar Vox com a acció popular davant el TS i van assumir la seva agenda centralista i negadora del dret a l'autogovern i a l'autodecisió de les nacions.
Ara sembla que el feixisme és una vigorosa realitat a Madrid: "Dr. Janning, tot aquest horror va començar quan vostè va condemnar la primera persona innocent".
No hi ha ni pot haver-hi democràcia i llibertat a l'estat espanyol si no es garanteix el dret a existir, ser, desenvolupar-se i decidir dels seus pobles i nacions. El feixisme sorgeix del centralisme espanyolista.